L'IBI puja un 5% de mitjana a capitals de comarca i ciutats de més de 20.000 habitants, amb augments que superen el 15%

L'IBI pujarà el 2024 un 5% de mitjana a les principals poblacions catalanes. Segons dades de totes les capitals de comarca i les ciutats de més de 20.000 habitants, compilades per l'ACN, els increments són generalitzats i, en alguns casos, superen el 15%. Pineda de Mar (Maresme) és el municipi amb un augment percentual més alt dels 89 analitzats, amb un 25%. El segueixen Sort (Pallars Sobirà), amb prop d'un 21%; Tortosa (Baix Ebre), amb un 18%; i Salt (Gironès), amb un 15%. Els residents d'aquests municipis pagaran rebuts que superaran els 50 euros l'any més que el 2023. La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, diu que el «dèficit de finançament estructura» dels ajuntaments és un dels motius de l'augment.

El tipus impositiu de l'IBI mitjà en els 89 municipis seleccionats per a l'any 2023 era del 0,767% sobre el valor cadastral total de cada habitatge, en el cas dels immobles urbans. Per al 2024, la xifra se situa aproximadament en el 0,805%, cosa que representa al voltant d'un 5% d'increment mitjà. Tot plegat es tradueix en uns 23 euros més per rebut, amb una quota mitjana anual que passa de 457 euros a 481 euros.

El preu de l'IBI per habitatge és el resultat d'un càlcul de l'ACN elaborat dividint el valor cadastral de la totalitat d'immobles urbans a cada municipi pel número d'immobles urbans, fent servir dades del Cadastre –que depèn del ministeri d'Hisenda– per al 2023, la dada més recent. La xifra ha estat multiplicada pel tipus impositiu marcat per a 2024 al municipi. Les dades són aproximades per manca de dades disponibles sobre finques exemptes –com les municipals– o amb característiques particulars, així com pel fet que les dades del Cadastre no estan actualitzades a finals del 2023 o altres circumstàncies.

Els tipus impositius d'IBI urbà més alt entre els municipis seleccionats són els de Reus (Baix Camp), Blanes (Selva), Tortosa (Baix Ebre) i el Vendrell (Baix Penedès), amb xifres que oscil·len entre l'1,15% i l'1,2%. A l'altra banda de la balança, els tipus més baixos per al 2024 són els de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i el del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que no arriben al 0,5%.

Amb tot, el preu més alt per rebut, segons les estimacions de l'ACN, és a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), amb uns 700 euros per família. Igualada (Anoia), Barcelona (Barcelonès), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o Martorell (Baix Llobregat) s'apropen també als 700 euros. Al seu torn, el Pont de Suert no arriba als 200 euros per immoble en concepte d'IBI, mentre que Gandesa (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) no arriben als 300 euros.

Les Borges Blanques (Garrigues) i Lleida (Segrià) són els únics dos municipis analitzats que han baixat l'IBI, a l'entorn del 2%, mentre que una vintena més l'han congelat, com Barcelona, alguns per voluntat del govern municipal i altres per impossibilitat d'aprovar les ordenances fiscals al ple, cosa que prorroga les del 2023.

Pineda de Mar, l'increment més elevat: «Hi ha un problema d'arquitectura financera als ajuntaments»

Tot i això, la gran majoria han impulsat pujades. A Pineda de Mar (Maresme), el 2024 els veïns pagaran l’IBI un 25% més car que aquest any, cosa que suposarà uns 96 euros de més per llar. És la pujada més significativa que hi haurà en el conjunt del país, pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants. L’alcalde, Xavier Amor, ho emmarca en un context «general» d’augment de la pressió fiscal a Catalunya. Aquest any, però, admet, que l’afectació és més «profunda»

«Hi ha un problema d’arquitectura financera als ajuntaments», denuncia l’alcalde. Pel batlle de Pineda de Mar és «insuportable» que l’administració local hagi de fer front a tots els seus serveis i «els heretats per manca de polítiques d’altres administracions». Amor es refereix a serveis com l’oficina municipal d’habitatge o el deute de la Generalitat amb les llars d’infants.

L’alcalde assegura que el consistori ha fet «molts esforços» per poder mantenir la qualitat en els serveis i recorda que fins ara això s’havia aconseguit sense augmentar la pressió fiscal. L’IBI estava congelat a Pineda de Mar des de l’any 2016, una tendència que es trenca en el pròxim exercici per «evitar caure en el desequilibri financer»

En aquest sentit, Amor també explica que cal tenir en compte l’augment de preus energètics i dels contractes de l’administració, per tal d’entendre la decisió. Tot i això, el batlle recorda que l’Ajuntament «no deixarà ningú enrere» i que segueixen vigents un «ampli ventall» de bonificacions –de fins al 50%– per a les famílies amb més dificultats econòmiques.

Pel que fa al ‘títol’ de ser l'Ajuntament amb un encariment més gran de l’IBI, l’alcalde diu que mentre a Pineda de Mar l’augment és «de cop», altres consistoris ho faran de manera gradual els pròxims anys, com el cas de Mataró, que ja ha anunciat un augment global del 20% de l’IBI en el conjunt del mandat: «La resta acabarà fent un augment com el nostre en els pròxims anys».

Sort, augment del 20%, però l'IBI continua «per sota» de la mitjana catalana

A Sort, malgrat que l'IBI urbà augmentarà un 20,69%, el tipus impositiu es quedarà en 0,7% al 2024, el mateix que a d'altres municipis del Pallars Sobirà, com ara Rialp o Esterri d'Àneu, i per sota d'altres capitals de comarca de l'Alt Pirineu com Tremp o la Seu d'Urgell. El seu alcalde, Baldo Farré (Sumem), reconeix que tot i que una pujada d'impostos «no és agradable per ningú», aquests no es revisaven des del 2016, més tenint en compte que en aquests anys s'ha produït una pandèmia i un encariment de preus derivat de la guerra a Ucraïna.

Farré explica que el fet de ser capital, i més encara en un territori de muntanya, implica haver de prestar i gestionar més serveis, alguns d'ells d'àmbit comarcal. Tot i això, ha dit que s'han mantingut amb un IBI i unes taxes municipals «molt per sota» de la mitjana catalana. En aquest sentit, ha detallat que aviat s'obrirà una biblioteca i que d'altres espais requereixen de manteniment. Així, conclou que l'augment d'impostos serveix «per fer les paus» entre els ingressos i les despeses municipals i demana una revisió del finançament dels ajuntaments per part de la Generalitat, el govern de l'Estat i Europa «perquè la càrrega no anés a la ciutadania».

Actualització i equiparació amb els costos a Tortosa

Pel que fa a Tortosa, com ha explicat la regidora d'Hisenda, Maria Jesús Viña, la pujada de l'IBI (Impost sobre Béns Immobles) a la capital ebrenca respon a la necessitat «de prendre mesures» per fer front «a la situació econòmica que ha trobat» l'equip de govern de Movem-PSC i ERC. «El que fem és adaptar-nos a cobrir una part de les despeses corrents - que s'han encarit – i que fixes i necessàries per al funcionament de l'Ajuntament», ha recordat Viña. El consistori ha previst un augment de la despesa de 4 milions d'euros.

L'IBI ha augmentat un 17,95% en l'àmbit urbà i un 11% en el rural. El topall màxim al qual es podria haver arribat era d'un 24,7% d'increment. La regidora d'Hisenda ha apuntat que l'IBI «només s'ha pujat al màxim en l'exercici de 2012, per les circumstàncies que considerarien». Encara que ara no s'ha arribat «al màxim», «és un increment important perquè feia temps que aquest impost no es tocava», ha dit Viña. El rebut mitjà d'una família tortosina passarà aquest 2024 de 324 euros a 483 euros, un augment de 58 euros.

L'equip de govern municipal també ha planificat altres mesures com racionalitzar la despesa i lluitar contra la morositat, «fer que tothom pagui el que toca». També s'ha apujat l'IAE (19%) i la taxa de la brossa (28%). L'IBI inclourà noves bonificacions per a les comunitats de veïns dels edificis que instal·lin panells fotovoltaics.

Salt, un milió més d'ingressos, destinats en bona part a pagar factures

A Salt, l'augment del 15% en l'IBI urbà suposarà entre 30 euros més –segons l'Ajuntament– i uns 50 euros més –segons els càlculs de l'ACN– per rebut. El tercer tinent d'alcalde de la ciutat, Toni Vidal, explica que des del 2015 s'havia fet una «política de contenció» pel que fa a la pujada d'impostos, però des de llavors, segons ell, l'IPC ha pujat un 23,4% i, per fer front a «l'increment del cost en subministraments i personal» s'ha optat per la pujada de cara al 2024.

Es tracta d'un augment de recaptació d'un milió d'euros, que servirà per «continuar prestant els serveis que es donen a la ciutadania». Així, un terç dels ingressos extra aniran a afrontar els augments en les factures de subministraments, mentre bona part de la resta anirà als proveïdors, personal i altres despeses. Amb tot, hi haurà algunes bonificacions, com els pisos que la ciutadania decideixi destinar al parc municipal d'habitatges, i també es premiarà als qui tirin endavant mesures d'eficiència energètica i de reciclatge.

L'ACM defensa una «llei de governs locals» i una «d'hisendes locals»

Budó, també alcaldessa de La Garriga, diu que els consistoris cada vegada tenen «més competències», però que això no ve acompanyat de més diners. «De vegades prestem serveis que haurien de donar altres administracions», explica en declaracions a l'ACN. Tot i que valora positivament que així sigui, subratlla que «cal una llei de governs locals, acompanyada d'una d'hisendes locals» perquè es regulin les competències dels ajuntaments i s'especifiqui com es financen.

En aquest sentit, justifica que fer un «petit» increment a l'IBI faci pujar els recursos significativament per fer front a despeses que també s'incrementen, com la dels «subministraments de llum, aigua, gas i dels materials», així com del salari dels treballadors, «que ve imposada per l'Estat». Amb el preu del diner a l'alça, Budó també diu que «la despesa dels interessos dels préstecs d'altres anys» també s'ha incrementat.

La taxa d'escombraries, també a l'alça arreu del país

A banda de l'IBI, la taxa d'escombraries també s'ha disparat en alguns casos, i la tendència també ha estat a l'alça. La pujada està relacionada amb la nova Llei de Residus i Sols Contaminants per una Economia Circular, de 8/4/2022, que a partir de l'abril de 2025 obliga els ajuntaments a cobrar una taxa que cobreixi el 100% del cost del servei.

En aquest sentit, Budó diu que això «generarà un increment del cost pels municipis» i farà que inevitablement, la taxa pugi. «Hi ha ajuntaments que ja han començat a fer els deures, i així els l'augment serà més petit el 2025, explica, mentre que en altres casos es preveu que la pujada sigui de cop d'aquí a un any. La presidenta de l'ACM diu que la seva entitat té la intenció d'aglutinar els municipis per tal que tinguin «el mateix discurs» i facin la pujada «consensuadament».