L’oficialitat del català s’ajorna: el tema cau de l’agenda oficial dels 27 i es tractarà només a nivell tècnic
La presidència belga del Consell creu que l'anàlisi sobre l'impacte de la mesura «trigarà temps a publicar-se»
Reunió del Consell d'Afers Generals en què s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el gallec, el novembre de 2023.
L'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera a la Unió Europea no es debatrà durant el pròxim Consell d'Afers Generals, previst per al 29 de gener, i es tractarà només a nivell tècnic. Així ho va avançar aquest divendres l'Ara i ho va confirmar l'ACN a través de fonts diplomàtiques. Segons va indicar veus del Consell de la Unió Europea, la presidència belga -que ha pres el relleu d'Espanya- està esperant una proposta alternativa sobre l'oficialitat que sigui «compatible amb els tractats». En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d'una anàlisi d'impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta «encara trigarà temps a publicar-se».
Des que Espanya va assumir la presidència del Consell, el govern espanyol va incloure la qüestió del català en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que es van fer -Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costos-, cap dels debats entre els 27 va concloure amb una votació final.
Tot i no tancar l'oficialitat del català, el gallec i l'esquera durant el segon semestre de 2023, Espanya va remarcar en l'últim Consell d'Afers Generals -celebrat a Brussel·les el passat 12 de desembre- la «voluntat» de Bèlgica per continuar impulsant la mesura. En una roda de premsa, el secretari d'Estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, es va mostrar confiat que els treballs avançarien «ràpidament» per trobar una solució «jurídicament acceptable» i que arribés «al més aviat possible».
Pendents de nous informes
Perquè l'oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l'elaboració de dos informes, els dos encara en procés d'elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d'avaluar si la modificació que es proposa s'ajusta al dret de la UE.
L'altra fa referència a la Comissió Europea, que ha d'estudiar l'impacte de funcionament. Si bé l'executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat -xifrava en 132 milions d'euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec-, fonts del departament d'Acció Exterior consideren que aquest «no es pot considerar com l'informe definitiu». De fet, la Comissió va indicar que l'estimació es va fer en base als càlculs que es van dur a terme l'any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser «més acurada».
«Ho considerem una primera valoració, perquè molts estats han demanat més sobre l'impacte general, més enllà dels costos», indiquen des d'Exteriors.