Accepta 3 anys i mig de presó un dels principals acusats vinculats al supremacisme blanc a Lleida

L'Audiència de Lleida ha acollit aquest dijous el judici a quatre homes que van ser detinguts a la Pobla de Cérvoles (Garrigues), el Campello (Alacant), Ronda (Màlaga) i Pamplona entre el setembre i desembre de 2020 en una operació policial d'àmbit estatal vinculada a la supremacia blanca. Estaven citats pels delictes d'odi, tinença il·lícita d'armes i contra la salut pública. Els dos principals processats han reconegut les acusacions a canvi d'una rebaixa de la pena després de l'acord de conformitat entre la Fiscalia i les defenses. Així, ambdós homes han acceptat 2 anys i mig de presó per un delicte d'odi contra diversos col·lectius, com els estrangers. A més, un d'ells ha acceptat un any més de pena per tinença d'armes.

En concret, el ministeri fiscal considerava que els processats defensaven la supremacia blanca a través d'Internet o canals de missatgeria instantània amb la publicació de missatges que «denigraven a persones per no ser de raça blanca, heterosexuals, europees o tenir discapacitat o professar determinades religioses, arribant a demanar l'exterminació d'alguna d'elles», segons recull l'escrit d'acusació.

A banda dels anys de presó, les penes establertes als dos principals processats, un dels quals va ser detingut a la Pobla de Cérvoles (Garrigues), contemplen també multes de 4.500 euros per cadascun. També se'ls inhabilita per exercir qualsevol professió o activitat educativa, esportiva o de lleure per un període de cinc anys després de complir la condemna.

D'altra banda, la Fiscalia acusava també els processats d'un delicte contra la salut pública per tenir una plantació de marihuana, que van destruir, al poble garriguenc. Arran de la conformitat amb les defenses, el ministeri fiscal ha retirat aquests càrrecs. D'aquesta manera, un dels processats ha estat absolt només començar la vista.

En canvi, el darrer dels quatre acusats ha estat jutjat per un altre delicte contra la salut pública i de tinença d'armes prohibides.

«Caça de bruixes»

Tres dels quatre advocats de la defensa han criticat davant dels mitjans de comunicació el procediment de la policia durant la investigació. El lletrat, Albert Pons, que ha representat l'acusat amb la pena de presó més elevada, creu que la causa s'ha convertit en una «caça de bruixes» amb la imputació de diferents delictes als acusats que «no tenen cap ni peus», els quals han fet que la petició de condemna per al seu client voregés els deu anys. Per aquest motiu, Pons ha defensat l'acord de conformitat al qual ha arribat amb la fiscalia per rebaixar la pena fins als 3 anys i mig.

En aquest sentit, un altre dels advocats de la defensa, Fernando Oriente, ha explicat que les peticions de condemnes del ministeri públic són «desproporcionades» amb els fets que s'han jutjat. Segons diu Oriente, això el ha «gairebé forçat» a pactar aquestes conformitats que «en molts casos no procedirien».

Així mateix, els advocats de la defensa han criticat la investigació dels Mossos d'Esquadra. A tall d'exemple, Pons ha assenyalat que la policia va pensar que «trobaria una gran organització criminal que havien de desarticular i realment van trobar uns fets molt lleus, que podríem arribar a considerar que no són constituts de delicte». Oriente, per la seva part, ha criticat que el cos policial «amagués» la causa a la justícia durant «molt de temps».

«L'amenaça era factible»

Durant el judici ha declarat de manera telemàtica un dels Mossos d'Esquadra que va participar en la investigació. L'agent ha explicat que van detectar en canals de missatgeria instantània o internet un manifest i missatges de part dels acusats contra diferents col·lectius o enaltint assassinats supremacistes.

"A les xarxes molta gent diu barrabassades, però hem d'investigar allò que considerem factible. L'amenaça dels processats la vam veure factible. A més, ja havien fet un primer pas com anar a viure a una zona aïllada", ha declarat l'agent dels Mossos d'Esquadra.

I és que segons la policia, dos dels processats van viure durant uns mesos en dues cases rurals a la Pobla de Cérvoles, ja que tenien l'objectiu de crear "comunitats blanques" aïllades i autosuficients en entorns rurals. Aquests grups s'havien d'abastir d'armes i preparar-se per al que anomenaven "la guerra racial".

La policia va intervenir en el marc de l'operació diferents armes com una espasa, punys americans, matxets, ganivets o munició il·legal.