El Govern es conjura per accelerar els pressupostos però l'oposició avisa que no hi haurà cap acord imminent

«Ens hi juguem 2.400 milions». L'executiu ha redoblat la pressió als partits perquè Catalunya tingui uns nous pressupostos el 2024, ara que ja fa 20 dies que els comptes del 2023 estan prorrogats. El president, Pere Aragonès, intensifica les negociacions amb els grups, i ja s'hi ha implicat directament, com en la reunió de fa uns dies amb el líder del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa. A Palau volen accelerar les negociacions, però socialistes i comuns allunyen un acord imminent. D'altra banda, els contactes amb Junts són menys fructífers. En canvi, amb la CUP hi ha més sintonia que l'any passat, segons apunten des de Govern. De moment, l'executiu ja ha pactat apujar amb els agents socials un augment de les prestacions socials.

Aragonès va demanar, en una entrevista a l'ACN després de Nadal, que els pressupostos entressin en vigor entre finals de gener i principis de febrer. El Govern insisteix en la importància d'incrementar la despesa en un 5,5% -arribant als 2.400 MEUR-, en matèries com educació i salut. La partida de Cultura també ha de créixer per apropar-se a l'objectiu d'arribar al 2% al final de legislatura.

L'executiu ha accelerat les converses durant les primeres setmanes de gener. El Govern s'ha reunit amb representants de PSC, Junts i comuns -com l'any passat. També hi ha sumat la CUP, que el 2023 es va desentendre de les converses amb Palau per negociar els comptes.

De moment, la sintonia amb els grups és prou «bona», segons fonts de l'executiu. Però admeten que caldrà «accelerar encara més» les converses. El Govern assegura que ho té «tot a punt» perquè el Consell Executiu aprovi els pressupostos del 2024, si bé s'espera a tancar abans un acord «prou ampli» amb els grups.

De cara a les eleccions al Parlament -previstes el febrer de 2025-, ERC espera treure pit de la gestió del Govern. I que Aragonès aconsegueixi aprovar els comptes de 3 o 4 exercicis dels 4 possibles és una de les millors cartes de presentació. També per al mateix president, ara que el partit l'ha confirmat com a candidat a les properes eleccions al Parlament.

Finançament singular

L'acord signat entre ERC i PSOE per investir el president espanyol, Pedro Sánchez, inclou el compromís de negociar un model de finançament singular per a Catalunya. El departament d'Economia que pilota Natàlia Mas està enllestint el document, que podria tenir acabat a finals de gener.

Es tracta de la proposta de la Generalitat per acabar amb el dèficit fiscal, detallar com hauria de ser aquest finançament singular, i presentar-la a Madrid.

Poca pressa del PSC tot i «intensificar» els contactes

El PSC recepta calma davant la pressió del Govern i no té pressa per arribar a un bon acord. De fet, els socialistes es neguen a parlar encara de «negociacions» per als comptes i emmarquen tots els contactes en «només converses». En aquest aspecte el gran avenç va ser la reunió entre Aragonès i Illa del divendres passat, en què van acordar, per una banda, «intensificar» el ritme de les converses; i per l'altra, començar a parlar dels números del 2024 i no només de l'acord de l'any passat.

De fet, fins aquesta reunió entre president i cap de l'oposició els socialistes han estat negant haver parlat amb el Govern de res que no fos els pressupostos del 2023. Malgrat que l'executiu afirmava que ja estava en negociacions amb els grups el PSC subratllava que fins que no es materialitzés el compliment dels acords passats no abordarien cap nou pacte.

En aquest sentit, doncs, la trobada Aragonès-Illa va servir per desencallar les diferències de relat i per coincidir que, ara sí, s'està ja abordant els números per al 2024, encara que només sigui en «converses» i no «negociacions».

«Incompliments» del pacte amb el PSC

Els socialistes, però, continuen insistint que fins que no tinguin algun tipus de garantia que es corregiran els «incompliments» de l'anterior pacte no signaran cap acord amb el Govern. En l'última reunió amb el Govern el PSC li va demanar que actualitzés quin era l'estat de compliment de totes les mesures pactades en els anteriors pressupostos i que, a partir d'aquí, hi hagués certs compromisos per resoldre els temes pendents.

Hi ha algunes qüestions en què el PSC ha posat el focus i que veu com a prioritàries, i que de fet ja van complicar les negociacions de l'any passat. És el cas de la signatura del conveni de per la B-40, que estava encallada a l'espera que el govern espanyol aprovés una modificació legislativa perquè la Generalitat pugui encarregar-se de les obres. Finalment, el govern espanyol la va validar el 28 de desembre.

Un altre dels pactes pendents és el macrocomplex recreatiu del Hard Rock projectat al Camp de Tarragona. De moment el projecte no pot tirar endavant perquè el Departament d'Acció Climàtica no ha enllestit el Pla Director Urbanístic. Per la seva banda, la consellera de Territori, Ester Capella, deia aquesta setmana en una entrevista al 'Nació Digital' que seria «inaudit» que el PSC condicionés els pressupostos al Hard Rock.

En canvi, una de les qüestions que Govern i socialistes van pactar i que recentment s'ha posat en marxa és la comissió tècnica per a tractar el futur de l'Aeroport del Prat per pactar un pla per a la seva «necessària modernització i millora de la capacitat». Aquesta comissió s'ha reunit per primera vegada precisament aquest dijous.

Exigències per als comptes del 2024

Paral·lelament, els socialistes ja han posat sobre la taula algunes exigències de cara als comptes del 2024. El grup de Salvador Illa ha assenyalat que les prioritats per a Catalunya –al marge de la sequera- han de ser l'educació, l'habitatge i la seguretat. De moment ja han fixat algunes demandes concretes, com ampliar en un 10% el pressupost a educació -el Govern preveu un increment del 9%- o augmentar en 10.000 habitatges el parc públic de lloguer.

Pel que fa a la seguretat, el PSC està preparant un decàleg de mesures orientades a «protegir qui protegeix la ciutadania». Segons el grup parlamentari les mesures anirien encaminades, per tant, a qüestions com la millora dels equipaments i de les condicions laborals dels cossos.

Els comuns exigeixen renunciar al Hard Rock

Els comuns també volen fer valdre els seus vots i recorden que el Govern no en té prou mirant només el PSC. De moment, però, a En Comú Podem també estan descontents amb la materialització del passat acord i es queixen dels «incompliments flagrants», especialment a la carpeta de salut. Els comuns estan a l'espera d'una nova reunió amb l'executiu per abordar els acords pendents dels pressupostos del 2023.

De cara al 2024 ja han advertit el Govern que no li entregaran un xec en blanc i han posat com a condició per pactar uns pressupostos que Aragonès renunciï definitivament al Hard Rock. A les passades negociacions ja van aconseguir garantir que els comptes no incloguessin cap partida destinada a aquest macroprojecte i ara aposten perquè el Govern el desestimi d'una vegada per totes. Segons els comuns es tracta d'un «deliri», tant pel model econòmic que promou com pels riscos per a la salut, però que veuen especialment greu per la situació de sequera del país. Precisament per això els comuns veuen inconcebible donar suport als pressupostos del Govern si l'executiu, després, facilita que el Hard Rock tiri endavant.

Més enllà d'aquest veto, En Comú Podem ha plantejat com a prioritats per al 2024 la inversió en educació, amb pressupost per a mesures com la sisena hora a l'escola pública; i en sanitat, on esperen que es destini el 25% de la despesa en aquesta carpeta a l'atenció primària.

Junts exigeix un «canvi de rumb»

Per la seva banda, Junts troba «evident» el «desinterès» del Govern a l'hora de reunir-se amb el grup parlamentari que presideix Albert Batet, tal com remarquen fonts de la formació. Així, Junts intueix que Aragonès «no aprofitarà» l'últim any del seu mandat per «canviar el rumb erroni» del seu executiu, tal com ve reclamant Junts des de fa setmanes.

En aquesta línia, els exsocis donen per fet que el president optarà per intercanviar el suport del PSC als pressupostos de la Generalitat amb el suport d'ERC als comptes del govern espanyol. Un fet que Plaja ja va negar fa uns dies, en qualificar de «disbarat» que Junts considerés «espanyols» els pressupostos que prepara el Govern.

Des de Junts insisteixen que les seves condicions estan encaminades a virar la «deriva» del Govern: rebaixa de la pressió fiscal; apostar pels «grans projectes de país»; potenciar els àmbits de salut, educació i seguretat; així com la llengua i la cultura catalanes; reforçar la cohesió territorial; i avançar cap a la plena sobirania.

Al seu torn, la presidenta del Parlament, Anna Erra, apostava -en una entrevista a l'ACN de principi d'any- perquè un acord pels comptes de 2024 inclogués a ERC, PSC i Junts.

Des de Palau alerten que, «malauradament», es podria donar la situació que Junts donés suport als pressupostos espanyols de Sánchez i no als catalans d'Aragonès.

El nou paper de la CUP

L'actor nou en aquesta negociació és la CUP. El partit anticapitalista es va desvincular de les converses de l'any passat, però ara ha obert la possibilitat d'arribar a algun acord pels comptes. De fet, la CUP ja ha traslladat al Govern una «proposta de mínims» per explorar una possible entesa. El grup parlamentari espera ara la resposta de l’executiu a les seves demandes.

Entre les mesures que la CUP posa damunt la taula hi ha la petició per destinar el 25% del pressupost a sanitat. El Govern argumenta que el pressupost a sanitat ja era del 24% als pressupostos del 2023, però els anticapitalistes repliquen que, segons els seus càlculs, la partida era de només el 18%.

La CUP també reclama 1.000 MEUR per a l'adquisició i construcció d'habitatges públics; reforçar l'energètica pública; oposar-se als «macroprojectes»; crear un nou tram de l'IRPF per a les rendes que perceben entre 60.000 i 90.000 euros l'any; i una xarxa catalana de supermercats de titularitat pública amb una distribuïdora pública de béns bàsics.

Fonts de la CUP consultades per l'ACN admeten dubtes sobre l'estratègia de l'any passat, on la formació no va tenir cap paper en les negociacions dels pressupostos. I confien que ara la CUP pugui marcar més perfil, i fer «virar» el Govern amb mesures «més socials i d'esquerres».

Altres veus de l'organització independentista asseguren que el canvi respecte al 2023 s'explica per la situació del país i la «incapacitat» del Govern per articular-ne cap resposta. En aquesta línia, el grup parlamentari intenta convèncer l’executiu perquè aposti per polítiques d’esquerres, i esculli una aliança amb la CUP -i els comuns-, en comptes de prioritzar PSC i Junts.

«Al més aviat possible»

L'executiu d'Aragonès evita fixar més terminis. Es conjura per accelerar les converses i apropar posicions, i tancar un acord prou ampli per tal que els pressupostos entrin en vigor «al més aviat possible».

En aquest sentit, una font de Palau coneixedora de les negociacions amb els partits resumeix la situació amb aquesta frase, amb al·lusions al PSC: «Si volen posar Catalunya en marxa, que no n'endarrereixin els pressupostos».