La Generalitat pretén assumir una primera línia de Rodalies abans que finalitzi l’any

El Govern de la Generalitat vol assumir almenys una primera línia de Rodalies abans que finalitzi 2024, possiblement la R1, i que l’empresa mixta Rodalies Catalunya, que ha de gestionar el traspàs de la rodalia ferroviària, comenci a funcionar en la primera meitat d'enguany.

«Aquest és el calendari en el qual nosaltres ens estem espavilant», ha explicat en una entrevista amb EFE la consellera de Territorio, Ester Capella.

Capella va pactar el passat 10 de gener amb el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, constituir la comissió política sobre aquest traspàs al llarg de la primera setmana de febrer, si bé sense fixar encara el dia concret.

Aquest espai de decisió política «haurà d’avalar el que decideixin les diferents comissions» encarregades de desplegar un acord de traspàs «integral» de Rodalies -segellat per ERC i PSOE en el marc de la investidura de Pedro Sánchez- que, ha subratllat, «és molt detallat» i s’ha de completar al llarg de la legislatura estatal.

Una primera línia ja traspassada aquest 2024

Aquest mateix any s’hauria de transferir una de les línies previstes en l’acord. En concret, el text contempla el traspàs «almenys» de la R1 (la que discorre pel Maresme), de la R2 sud (Sant Vicenç de Calders-Barcelona) i de la R3 (el Papiol-l’Hospitalet de Llobregat-Vic-Puicerdà).

Capella ha assenyalat que «a priori» la línia que sembla «més senzilla» de traspassar és la R1, si bé ha matisat que «una cosa és el que pot pensar una i una altra què diran els tècnics».

També ha deixat la porta oberta a accelerar els plans per a 2024: «Si ens traspassen dos, doncs dos».

Rodalies Catalunya, en la primera meitat de l’any

Un altre dels acords és constituir una empresa mercantil sota el nom Rodalies Catalunya que assumeixi els recursos materials i humans de Renfe a Catalunya i el consell d’administració del qual estarà compost a parts iguals per representants de l’Administració General de l’Estat i de la Generalitat.

El president o presidenta l’haurà de proposar la Generalitat, que tindrà un «vot de qualitat» per decantar les votacions, si bé les decisions «estratègiques» requeriran una majoria qualificada del consell.

Capella ha indicat que «durant el primer semestre de l’any hauria d’estar llesta l’empresa, ja presidida i amb la seva composició establerta.»

Primera concreció: 410,7 milions del dèficit tarifari

L’esmentat pacte també contempla l’abonament de diverses partides, quantificades en poc més de 500 milions d’euros en el moment de tancar l’acord i que una vegada analitzades en detall superen els 575 milions.

Una d’elles és el dèficit tarifari, en essència, la part del cost del servei que no se sufraga mitjançant la venda de bitllets, sinó amb aportacions de les administracions.

Fonts del departament xifren en 410,7 milions d’euros el dèficit tarifari de 2023. En el cas de 2022 s’estimava que va ser de 335 milions, si bé finalment s’ha situat en els 401.

Aquests recursos s’han de traspassar durant el primer trimestre de cada any, segons resa l’acord. En realitat, el traspàs del dèficit tarifari ja estava inclòs en el traspàs de Rodalies de 2010, però mai no es va acabar efectuant.

Altres partides que s’hauran de traspassar a la Generalitat són el deute generada pel Pla d’Acció de Renfe (152 milions, davant els 132,7 estimats en el text), la duplicació dels serveis entre Lleida i Manrersa (4,8 milions) i el cost d’increments de serveis provocats pels talls de servei (9,7 milions).

La voluntat de Capella és que l’Estat inclogui aquests recursos en els Pressupostos Generals l’Estat (PGE) o que, si aquests no s’aprovessin, que el Govern trobi fórmules alternatives.

La figura de Macias i els beneficis per a la ciutadania

El Govern ha encarregat pilotar el traspàs a l’exconseller de CiU Pere Macias, amb anys d’experiència política i gran coneixedor del sector i al que ha nomenat recentment comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies.

Per a Capella, Macias té «una funció prioritària», ja que «ha de jugar el rol de coordinar, relligar i aportar coneixement».

Un altre paper important ho assumirà el fins ara secretari general del departament d’Economia de la Generalitat, Josep Maria Vilarrúbia, que s’encarregarà més en concret de la part d’infraestructura, assumida actualment per l’estatal Adif i que es traspassarà gradualment a l’empresa pública de la Generalitat Ifercat.

Quant als beneficis per als ciutadans d’aquest traspàs, Capella ha assenyalat en primer lloc la comunicació i el trasllat de la informació, principalment quan existeixen incidències, ja que ha defensat que el Govern ha demostrat, mitjançant la seva empresa Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que és capaç de fer-ho «molt bé».

Ha citat també elements com la millora de la il·luminació, la neteja d’estacions o trens, la cura de les vies i els seus voltants, la previsibilitat a les obres de millora o el fet que es doni prioritat als trens de passatgers abans que als de mercaderies -que està recollit en l’acord.