El primer mandat com a president de la Generalitat passa factura electoral: només Pujol n'és l'excepció

La direcció d'ERC ha proposat aquest dissabte Pere Aragonès com a candidat a les pròximes eleccions al Parlament. Caldrà veure si l'actual president de la Generalitat és capaç de capgirar el que indiquen les dades històriques: el primer mandat com a president passa factura electoral. Només Jordi Pujol (CiU) n'és l'excepció, quan el 1984 va guanyar més vots que el 1980 -el primer any que va ser investit president. Tant Pasqual Maragall i José Montilla (PSC), com Artur Mas (CiU i JxSí), Carles Puigdemont i Quim Torra (JxCat) van fer perdre vots als seus respectius partits, després del seu primer mandat com a caps de Govern. Qui més en va perdre va ser Junts el 2021 (377.694 vots menys que el 2017), després d'una presidència del mateix partit.

L'única vegada que, després del seu primer mandat, un president ha aconseguit millorar els resultats de la seva formació -al marge de si ell repetia o no com a candidat- va ser Pujol el 1984. I és que la primera investidura sempre ha passat factura a les urnes. Pujol va obtenir l'any 1980 752.943 vots (i 43 escons), en les primeres eleccions al Parlament des de la restauració de la democràcia. Quatre anys més tard, Pujol va rebre 1.346.729 vots (més de mig milió més que el 1980), i 29 escons més. Una fita històrica i que no s'ha repetit mai més fins ara.

El mateix Pujol va perdre vots el 1988 i el 1992, però el 1995 va tornar a millorar resultats: 1.320.071 vots (un augment de 98.838 persones que li van donar confiança). Així, el fundador de CDC és l'únic candidat que va fer millorar els resultats al seu partit, i en dues ocasions. Des d'aleshores, tots els partits han perdut vots després d'haver assolit la Presidència de la Generalitat.

De Pujol al PSC

Quan Pujol va passar el relleu a Mas, el 2003, aquest va sumar 1.031.454 vots (i 46 escons, 10 menys que els 56 de Pujol el 1999), però no va poder ser investit president. El màxim càrrec va ser -per primera vegada- per al PSC, de la mà de Maragall, i gràcies al suport d'ERC i ICV. El president socialista no va repetir com a candidat el 2006, quan Montilla va ser escollit cap de llista del PSC. I va perdre 235.281 vots respecte a Maragall (i 5 escons). De nou, el primer mandat d'un president passava factura electoral.

Quatre anys més tard, el 2010, el PSC del candidat Montilla perdia 220.940 vots més (i 9 escons), fet que va facilitar que Mas -ara sí- accedís a la presidència de la Generalitat per primera vegada. L'aleshores líder de Convergència, però, va tornar a perdre vots dos anys després, el 2012. Mas va obtenir 1.116.259 vots (86.571 menys que el 2010), i 50 escons (12 menys).

La tendència es manté amb el procés

Era l'inici de l'anomenat 'procés sobiranista', i les següents eleccions (2015) les va guanyar Junts pel Sí, la coalició formada per CDC i ERC -fet que impossibilita comparar directament els vots. El cap de llista d'aquella coalició era Raül Romeva (independent), però Mas n'era el candidat a presidir la Generalitat. Junts pel Sí va aconseguir 1.628.714 vots i 62 escons. El president finament investit, però, va ser Puigdemont.

L'exalcalde de Girona va ser el cap de llista de les següents eleccions, les del 2017, després de l'1-O i l'aplicació del 155. Puigdemont era el cap de llista i el presidenciable de Junts per Catalunya (des de l'exili). Va quedar segon a les eleccions, per darrere de Cs, i va rebre 948.233 vots i 34 escons.

JxCat es va presentar amb els drets electorals del PDeCAT, el partit hereu de CDC. L'última vegada que Convergència va concórrer a les urnes com a tal (2012) va assolir els 1.116.259 vots citats anteriorment. El president investit finalment va ser Quim Torra (després dels intents fallits del mateix Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez).

La pèrdua més gran de vots arriba amb Borràs

Les últimes eleccions al Parlament van tenir lloc el 2021, encara en plena pandèmia del coronavirus. Junts, el partit que fins aleshores tenia la Presidència de la Generalitat, va presentar Puigdemont com a cap de llista i Laura Borràs com a candidata efectiva. El partit va quedar en tercera posició (per darrere de PSC i ERC) i va rebre 570.539 vots, és a dir, 377.694 menys que el 2017. Es tracta del nombre més gran de vots perduts per una formació que just abans presidia el Govern.

El Parlament va investir Aragonès (ERC) com a president del Govern, el maig de 2021. El candidat republicà va assolir 603.607 vots, que ja eren 332.254 vots menys que el 2017. Si les pròximes eleccions catalanes mantenen aquesta tendència històrica o no, se sabrà d'aquí a uns mesos. Aragonès i ERC confien a revertir la dinàmica electoral després d'arribar a la Presidència.