La Renda Bàsica Universal a Catalunya, a l’espera d’assaig

Aviat es complirà un any des que PSC, amb el suport de Junts, Ciutadans, Vox i PP, va tombar, durant el debat dels pressupostos, el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) que s’anava a executar a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre Esquerra i la CUP.

Ara, sense els recursos monetaris per a dur a terme la proposta, el cap de l’Oficina del Pla Pilot, Sergi Raventós, s’ha proposat parlar amb tota mena de sectors i entitats per a donar a conèixer la iniciativa: «Hem visitat Lleida, Terres de l’Ebre i, a Europa, Finlàndia, Copenhaguen, etc.». A aquesta llista s’afegeix Tarragona, ciutat que va visitar aquest dilluns 22 de gener.

Un assaig de dos anys

La prova pilot de la RBU consisteix en què, en el període de dos anys, una part de la població rebi una retribució, de 800 euros pels adults i 300 pels menors de 18. L’assaig s’anava a dur a terme en 5.000 empadronats amb residència efectiva demostrable a Catalunya, dividits en dos grups: un primer de 2.500 persones escollides aleatòriament, i un segon de ciutadans d’un municipi. Així, la RBU l’haurien rebut tot els membres d’entre 900 i 1.000 llars familiars.

Raventós destaca que aquesta prova pilot es diferencia de les que s’han fet a la resta d’Europa, perquè és «universal»: «En altres territoris se n’han fet a grups reduïts, com persones a l’atur. Nosaltres el que volem és cobrir al voltant del 90% de la piràmide social».

Així, el pla pilot té per objectiu estudiar de quina manera un jove o treballador de classe mitjana, entre altres perfils, utilitzarien la compensació, és a dir, quin efecte tindria aquesta injecció de diners. Per fer-ho, s’anaven a tenir en compte aspectes com la possible millora de les condicions de vida, salut i relacions familiars, entre altres.

Les falles del pla pilot

Amb tot, Raventós remarca que la prova pilot també té les seves falles, començant per la durada: «El normal és que l’assaig de la RBU duri 4 o 5 anys. Que doni temps a la persona a relaxar-se i deixar-se endur pels seus interessos», explica, i afegeix que dos anys és poc temps per a iniciar projectes a llarg termini, com una carrera universitària.

D’altra banda, un pla pilot no comporta canvis legislatius o una reforma fiscal, necessaris per a fer possible la RBU a llarg termini. «Amb una reforma de l’IRPF i un impost a les grans fortunes, la Generalitat només hauria de posar sobre la taula 3.200 MEUR», explica Raventós. Així, tot i que les grans fortunes també rebin la RBU, aportarien més diners al sistema públic en forma d’impost.

Deixant de banda temes econòmics i fiscals, Raventós també posa en èmfasi l’impacte positiu de la RBU en la salut mental dels qui la reben, tema principal de la seva tesi doctoral: «Altres plans pilots arreu del món evidencien que disposar de seguretat econòmica aporta tranquil·litat psicològica».