Les traves a l’empadronament, la punta de l’iceberg del problema d’habitatge, segons ECAS
El maig del passat 2023, aquesta i altres entitats socials van denunciar que almenys 35 ajuntaments no garantien el tràmit bàsic de l’empadronament
Un nen amb un cartell reclamant el dret a l’empadronament a Ripoll.
Les traves que imposen més de 35 ajuntaments catalans per empadronar immigrants són la punta de l’iceberg de la problemàtica de l’habitatge que hi ha en aquesta comunitat, a més de les condicions laborals, ha considerat Lluís Puigdemont, del Grup de Treball d’Habitatge d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).
En declaracions a EFE, Lluís Puigdemont ha argumentat que les dificultats per aconseguir un habitatge i mantenir-lo en el temps, sumades al «racisme institucional» en alguns consistoris, la fractura digital i la implantació de les cites prèvies, amb llargs temps d’espera per als tràmits, fa que moltes persones a Catalunya quedin excloses del padró.
En el cas concret de l’Ajuntament de Ripoll (Girona), governat per la formació independentista i d’ultradreta Aliança Catalana i que ha saltat als mitjans de comunicació en l’última setmana, s’ha denunciat que el consistori ha dilatat l’empadronament de familiars de persones immigrants veïnes del municipi.
Tanmateix, no és l’únic a Catalunya, ja que el maig del passat 2023, ECAS i altres entitats socials, a més de defensors del ciutadà locals, que atenen a persones migrades i/o vulnerables, ja van denunciar que almenys 35 ajuntaments no garantien el tràmit bàsic de l’empadronament.
Per la seva part, la Fundació FICAT (organització en defensa dels drets de les persones i de col·lectius vulnerables) i la Coordinadora Obrim Fronteres van publicar un informe el febrer del 2023 (amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat catalana) que recull el mapatge al dret a l’empadronament d’alguns dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre d’altres, s’esmentava L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona.
Els més de trenta ajuntaments denunciats podrien haver-se incrementat des de les eleccions municipals de finals de maig de 2023, ha apuntat Puigdemont, que ha explicat que ECAS estudia actualitzar el llistat.
Puigdemont ha reclamat, d’altra banda, que els partits polítics amb representació en el Parlament de Catalunya «deixin d’utilitzar aquest tema (el de la immigració) com una arma política», de cara a les pròximes cites electorals europees, el juny d’aquest any, i catalanes, el 2025, si el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no decideix avançar-les.
Per la seva part, el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Eduard Rivas, ha coincidit a demanar que no s’atiï «la por als altres» a les pròximes campanyes electorals i ha apostat per «governar amb el cor però també amb cap», segons ha considerat en declaracions EFE.
Sobre la problemàtica del padró, ha argumentat que un ajuntament que dificulta l’empadronament a veïns de la seua localitat el que fa és «tapar els ulls a la realitat» de la mateixa, amb referència al que succeeix a Ripoll (Girona). Eduard Rivas ha assegurat que aquest municipi es va donar de baixa de la FMC fa diversos anys, «abans de les últimes eleccions municipals» de 2023, i que no ha fet gestions de consulta sobre el padró en els últims mesos.
Ripoll tampoc ha consultat l’altra entitat municipalista de Catalunya, l’Associació de Municipis, on s’engloben el cent per cent dels municipis catalans i, per tant, també Ripoll, han assegurat a EFE fonts de l’ACM, que han preferit no pronunciar-se sobre aquest cas.
El cas de Ripoll
Ripoll ha saltat als titulars en les últimes setmanes per diverses denúncies de veïns immigrants d’aquesta ciutat que s’han queixat que es dilaten durant setmanes els tràmits per ser empadronats, malgrat viure en la població.
Aquestes queixes han provocat que la Delegació del Govern a Catalunya hagi sol·licitat un informe de la situació a l’ajuntament d’aquesta població gironina, en un termini de vint dies.
També la Síndica de Greuges ha enviat una carta a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, demanant els motius per la qual cosa s’està «dilatant» l’empadronament d’una família amb tres menors que va aportar tota la documentació necessària a mitjans de desembre de 2023 i que encara no està empadronada, la qual cosa impedeix que es pugui accedir a serveis bàsics de salut i educació.