El cinema català amb més ressò internacional competeix als Gaudí 2024

Tornen els Premis Gaudí en una edició marcada pels reconeixements al cinema català tant a dins com a fora del país. De fet, una part important de les pel·lícules nominades arriben a la gala de l’Acadèmia del Cinema Català amb premis i nominacions internacionals i nacionals a la motxilla. Els casos més paradigmàtics són els de La societat de la neu, de J. A. Bayona, o Robot dreams, de Pablo Berger, que competiran als Oscars, però també han tingut ressò els films d’Elena Martín, Laura Ferrés, Isabel Coixet o Estibaliz Urresola. Creatura, d'Elena Martín, i Saben aquell, de David Trueba, parteixen com a favorites amb 15 i 13 nominacions, respectivament, a la gala que se celebrarà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

La presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, va recordar, recentment, que aquest ha estat un bon any «per la qualitat de les pel·lícules produïdes; un bon any pel cinema en català, amb un augment important de nombre de films i pressupostos; un bon any pel que fa a presència i reconeixements als festivals més prestigiosos del món, amb premis a Berlín, Cannes, la Seminci o els Independent Spirit Awards de Hollywood».

Colell es referia als reconeixements que han tingut les pel·lícules catalanes aquest any. Són els casos de Creatura, d’Elena Martín, premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes de Canes; les guardonades i nominades en diversos premis La societat de la neu, de J. A. Bayona, o Robot dreams, de Pablo Berger, les dues també nominades als Oscars; 20.000 espècies d'abelles, premiada a Màlaga amb la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula i el premi a millor actriu de repartiment per a Patricia López Arnaiz, i a Berlín amb l’Os de plata a la millor protagonista per Sofía Otero.

La imatge permanent, de Laura Ferrés, arriba als Gaudí amb el premi Espiga d’Or a la millor pel·lícula a la Seminci; Upon Entry ha rebut diverses nominacions i va guanyar, entre altres, el millor guió als Feroz o Un amor, d’Isabel Coixet. L'actor Hovik Keuchkerian va guanyar la Conxa de Plata del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià com a millor actor de repartiment pel seu paper a Un amor.

En aquesta edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català, Creatura, d'Elena Martín, amb 15 nominacions, i Saben aquell, de David Trueba, amb 13, són les pel·lícules que parteixen amb més nominacions a la 16a edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. Les segueixen de prop 20.000 espècies d'abelles (9), Un amor (8), El mestre que va prometre el mar (6) i La contadora de películas (6). Els organitzadors han destacat la presència majoritària de dones finalistes amb una tendència apuntada des de fa dues edicions, continua en ascens, i que assoleix enguany tres punts més que el 2023, amb un 57%, per davant del 43% d’homes finalistes.

Nominacions

A la categoria de millor pel·lícula hi competiran quatre produccions en llengua catalana: Creatura, d'Elena Martín, parteix com a gran favorita amb quinze nominacions, després de ser premiada a la Quinzaine des Cinéastes del Festival de Canes. El segon llargmetratge dirigit per Martin posa la mirada en el despertar de la sexualitat femenina, l'autodescobriment, les frustracions, el plaer i la culpa a partir de la història d'una dona en tres moments vitals diferents: la infantesa, l'adolescència i l'edat adulta.

Amb 13 nominacions la segueix de prop Saben aquell, el retrat íntim signat per David Trueba del cèlebre humorista Eugenio, centrat en la relació que va tenir amb la Conchita, la seva primera dona. El film, una història d'amor i de renúncies, posa el focus en el canvi de vida d'un home que, de la nit al dia i sense cap vocació, es va veure inesperadament convertit en una celebritat, suggerint els impossibles equilibris entre les rialles que regalava i la tristor que el consumia.

Un altre dels films nominats és Els encantats, dirigit per Elena Trapé i protagonitzat per Laia Costa, que reflexiona sobre la maternitat i els nous inicis, a partir d'una dona recentment separada que viu els primers dies lluny de la seva filla i se'n va a un poble. Finalment, hi ha La imatge permanent, l''òpera prima' de Laura Ferrés Moreno, que sacseja el cinema social més convencional amb una història que bascula entre l'artifici i el naturalisme, mostrant el xoc de personalitats entre una directora de càsting que treballa buscant cares per a campanyes de publicitat i una carismàtica dona amb qui podria tenir un vincle arrelat en un passat traumàtic. Hibridant ficció amb elements propis del documental, La imatge permanent arriba als Premis Gaudí després de la seva presentació a Locarno i obtenir l'Espiga d'Or al Festival de Valladolid.

Nominats millor pel·lícula en llengua no catalana

Quant a la millor pel·lícula en llengua no catalana, l'Acadèmia ha nominat els films 20.000 espècies d'abelles, de la debutant Estibaliz Urresola, que posa la mirada en el conflicte d'una nena trans, encarnada per Sofía Otero, que va guanyar l'Os de Plata a la Millor interpretació al darrer Festival de Berlín. També opten a la categoria Un amor, d'Isabel Coixet, que adapta la novel·la homònima de Sara Mesa, on acompanya una dona -protagonitzada per Laia Costa- en crisi que s'instal·la en un entorn rural i desperta desconfiances en els veïns.

El mestre que va prometre el mar, de la directora Patricia Font, també opta al guardó, amb una història que s'endinsa en la vida real d'Antoni Benaiges, un tarragoní republicà i ateu que va aterrar en un petit poble de Burgos per fer-se càrrec de l'escola. Benaiges utilitzava un mètode pedagògic basat en l'intercanvi d'idees, l'antiautoritarisme i la cooperació, una utopia trencada pel franquisme. Finalment, tanca la categoria Upon Entry (L'Arribada), el claustrofòbic relat d'una parella que en arribar als Estats Units es veu retinguda a l’aeroport i immersa en un interrogatori on l’abús de poder treu el cap sense reserves. Nominat en tres categories dels rellevants Independent Spirit Awards, el debut de la parella de cineastes formada per Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas reflexiona sobre la migració i les fronteres a través d’un asfixiant exercici d'estil, quatre actors i l'únic escenari d'una sala d'interrogatoris.

Directors novells i de llarga trajectòria

En la categoria de millor direcció hi competiran Elena Martín, que podria guanyar el seu primer Gaudí després de competir-hi i no endur-se l'estatueta amb la seva òpera prima, Júlia ist, el 2017; Isabel Coixet, guanyadora del Gaudí a millor documental l'any passat per El sostre groc, rep ara la seva segona nominació a millor direcció per Un amor, després de la rebuda per La llibreria el 2018; David Trueba, que viu la seva primera nominació als Gaudí per Saben aquell; i finalment, una de pòstuma per a Agustí Villaronga, per Loli Tormenta. Mort el 23 de gener passat, coincidint amb l'anterior gala de l'Acadèmia, el cineasta balear va guanyar el Gaudí a Millor direcció per Pa negre (2010) i hi va optar per El rei de l'Havana (2015), Incerta glòria (2017) i El ventre del mar (2021).

Cinc cineastes debutants aspiren al Gaudí a millor direcció novella, categoria incorporada en la passada edició al palmarès dels Gaudí. La parella formada pels veneçolans Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas beuen d’experiències pròpies reals per dibuixar el malson quotidià d'Upon Entry (L'Arribada). Amb La imatge permanent, Laura Ferrés Moreno buscarà el seu segon Gaudí després del que va guanyar per Los desheredados, millor curtmetratge en l'edició de 2018, també premiat al Festival de Canes. 

Per la seva banda, Alejandro Marín defensarà 'Te estoy amando locamente', un al·legat a la llibertat d'estimar a qui es vulgui ambientat a la Sevilla del 1978 i que rememora les primeres manifestacions del moviment LGTBIQ+. Format a l'ESCAC, el cineasta malagueny debuta en solitari després de ser un dels onze signants del llargmetratge col·lectiu La filla d'algú (2019). Finalment, tanca la categoria la directora alabesa Estibaliz Urresola Solaguren, per posar sobre la taula amb sensibilitat una problemàtica que forma part del debat social a 20.000 espècies d'abelles.

Les interpretacions de l'any

La collita actoral de les pel·lícules catalanes de 2023 es veurà reconeguda amb sis guardons. Pel que fa a la categoria de millor protagonista femenina, se la disputaran quatre actrius: Laia Costa mirarà de repetir aquell Gaudí que va guanyar per Victoria el 2015 amb Un amor, on interpreta una traductora plena de contradiccions que haurà de sobreviure a l'hostilitat de l'entorn rural. Bruna Cusí també buscarà el seu segon Gaudí després de l'aconseguit com a millor secundària per Estiu 1993 (2017). A Upon Entry (L'Arribada), Cusí pateix l'interrogatori salvatge de dos policies nord-americans, juntament amb la seva parella, un cop arriben als Estats Units. Patricia López Arnaiz rep la seva primera candidatura al Gaudí amb 20.000 espècies d'abelles; i tanca el pòquer de nominades l’actriu extremenya Carolina Yuste, que interpreta la Conchita, la dona de l'humorista Eugenio a Saben aquell.

En la categoria de millor protagonista masculí coincidiran tres candidats que ja han estat distingits amb el Gaudí i un quart intèrpret que s’estrena com a finalista. Nominat l'any passat per Girasoles silvestres, i després dels que ja va aconseguir com a secundari per Incerta glòria (2017) i Petra (2018), Oriol Pla podria sumar el tercer Gaudí de la seva carrera pel seu personatge a Creatura, on interpreta la parella de la protagonista en la seva edat adulta, compartint amb ella una difícil relació amb el sexe i la intimitat.

David Verdaguer també té dos premis Gaudí com a protagonista, per 10.000 Km (2014) i per Tierra firme (2017) i ara aspira a l'estatueta per la seva transmutació en el còmic Eugenio. Enric Auquer, per la seva banda, ja té un guardó per Quien a hierro mata (2020), ara és de nou aspirant per la seva composició del professor Antoni Benaiges a El mestre que va prometre el mar. Tanca la categoria, amb la seva primera nominació, l'hispano-argentí Alberto Ammann, que a Upon Entry (L'Arribada) experimenta el mateix tracte racista que viuen nou arribats als Estats Units.

Com a millor actriu secundària, hi trobem una habitual a les nominacions, Clara Segura, guanyadora del premi per Les dues vides d'Andrés Rabadán (2009) i Tots volem el millor per a ella (2013). Segura hi aspira ara per Creatura, on interpreta la mare de la protagonista. Aina Clotet buscarà el seu primer Gaudí per la seva feina a Els encantats, després d'haver-hi aspirat com a actriu protagonista a Elisa K (2010), Rastres de Sàndal (2014) i La filla d'algú (2019). Tanquen la categoria les veteranes Ane Gabarain, la mirada còmplice de la petita protagonista de 20.000 espècies d'abelles; i Ana Torrent, una de les intèrprets de Sobre todo de noche, el debut de Víctor Iriarte, una suggeridora barreja de thriller i melodrama sobre el trauma dels nadons robats.

A la categoria de millor secundari hi trobem un Hugo Silva que debuta als Gaudí per la seva feina a Un amor, on es converteix en el veí amable i amb segones intencions de Laia Costa. Tampoc havia estat mai nominat Pedro Casablanc, que encarna el manager d'Eugenio a Saben aquell. L'actor catalanoalemany Daniel Brühl sí que tenia experiència prèvia als premis de l'Acadèmia, i, després de dues nominacions anteriors com a secundari per Eva (2011) i Salvador (2006), ara hi opta per La contadora de películas. Tanca la categoria un habitual com Alex Brendemühl, que, a la pell del superat pare de família de Creatura busca sumar un tercer Gaudí després dels aconseguits l'any passat per Historias para no contar i en l'edició de 2009 per Les dues vides d’Andrés Rabadán.

Pel que fa a la categoria de millor interpretació revelació, incorporada a la gala l'any passat, l'Acadèmia posa el focus en quatre noves cares. Ainara Elejalde opta al premi per la seva primera experiència davant de les càmeres a Els encantats. També debutant al cinema és Clàudia Malagelada, l'actriu encarregada d'interpretar la Mila adolescent a Creatura. Més experiència tenia Alícia Falcó, quan va ser escollida per donar vida a la protagonista de Las buenas compañías, la pel·lícula de Sílvia Munt que recorda la lluita i l'activisme feminista durant la Transició que després acabaria impulsant la llei de l'avortament al nostre país. Tanca la candidatura d'interpretació revelació l'artista trans La Dani, nom professional de Dani F. Pozo, que a Te estoy amando locamente posa llum a l'Espanya fosca que assetjava les persones del col·lectiu LGTBIQ+.

J. A. Bayona

La societat de la neu, de J. A. Bayona i nominada aquest dilluns als Globus d'Or, competirà amb Close, El triángulo de la tristeza, Aftersun i Las ocho montañas per endur-se el guardó a millor pel·lícula europea.

Gaudí d’Honor – Miquel Porter

Un dels moments més emotius arribarà amb l’entrega del Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2024 a la directora, realitzadora i guionista de cinema i televisió, Rosa Vergés. L’Acadèmia reconeix per primer cop amb aquest premi una cineasta, nom clau en el relleu del cinema espanyol en els anys noranta i primera directora catalana en guanyar el Goya a Millor direcció novella.

La gala

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) acollirà aquest diumenge la gala de lliurament dels XVI Premis Gaudí, una producció de Focus per a l’Acadèmia del Cinema Català, dirigida per Oriol Faura, qui va manifestar que seria «un homenatge festiu, amb una mirada crítica, intel·ligent i feminista»:

Conduïda per les humoristes Maria Rovira i Ana Polo, creadores del podcast Oye Polo, serà un homenatge a l’espectador plena d’humor feminista. Les actuacions musicals de la gala les protagonitzaran Guillem Gisbert, que interpretarà en primícia Un home realitzat, un dels nous temes del projecte en solitari; i Julieta, que reinterpretarà amb harmonies i bases electròniques el clàssic Al vent, de Raimon; i Sharonne. Els actors de la sèrie Jo mai mai oferiran una nova versió del Petar-ho d’Oques Grasses.

Amb 1.400 convidats, la nit del cinema català comptarà amb una nombrosa representació institucional, encapçalada pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Anna Erra; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Candela López; i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Els acompanyaran, entre d’altres, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí; el regidor de Cultura i Indústries creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé; i el director general de l’ICAA, Ignasi Camós.

Entre els noms que passaran per l’escenari de la gala per lliurar alguna de les 25 estatuetes en joc, hi haurà els cineastes David Trueba, Elena Martín i Isabel Coixet, nominats en aquesta edició, i d’altres reconeguts en anys anteriors, com Carlos Marques-Marcet, Pilar Palomero o Carla Simón. Estaran acompanyats d’actors i actrius veterans i novells, com Eduard Fernández, Marisa Paredes, Sergi López, Ángela Cervantes, Carla Quílez, Carolina Yuste, Itziar Ituño, Ivan Massagué, Macarena Gómez, Zoe Arnao, Àngels Gonyalons o Ivan Labanda. La ballarina i coreògrafa Sol Picó, la cantant Elena Gadel o el músic Gerard Quintana també anunciaran els noms d’alguns dels guanyadors de la nit.

120 metres de catifa vermella donaran la benvinguda aquest diumenge al CCIB als 1.400 convidats que tindrà la gala, asseguts en cent trenta taules. L’escenari, de formes modernes i simples, estarà presidit per una gran pantalla, representant el cinema, i es transformarà a través del color i de la llum en el decurs de la cerimònia, que fan possible tres-cents treballadors.