Descobreixen una fàbrica de xocolata del segle XIX en unes obres a Barcelona

Les obres d'una finca situada a la plaça de la Llana de Barcelona han fet sortir a la llum restes d'una fàbrica de xocolata del segle XIX. Així ho han pogut documentar els arqueòlegs que treballen en aquest edifici des del passat març, on han recuperat elements relacionats amb aquest obrador, com plaques de plom que s'haurien utilitzat per elaborar les etiquetes de les xocolates. En aquestes plaques s'especifica el nom de la fàbrica, Clemente Guardia. Els arqueòlegs també han descobert murs i portes atribuïbles a un casal medieval del segle XIV, tot i que la finca actual data del segle XIX. Les obres s'emmarquen en un projecte de l'Ajuntament de Barcelona per rehabilitar l'edifici i convertir-lo en un servei de pisos amb suport.

Els treballs de control arqueològic de l’edifici van començar el passat març sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Govern, que prèviament havien portat a terme una tasca de documentació sobre les restes que es podrien trobar en el moment de l’excavació. Ara bé, la directora de la intervenció, Marta Lucas, ha assegurat que normalment es fixen més en els «antecedents arqueològics del voltant o en documentació genèrica» i no tant «en els usos que s’ha donat als edificis». «Sabíem que el 1823 el propietari de l’edifici va demanar fer reformes, però no coneixíem la finalitat», ha afegit.

La troballa de diferents elements relacionats amb la producció de xocolata els ha permès documentar aquest obrador, que va ser la fàbrica Clemente Guardia. Ho han pogut confirmar a través d’un text de l’Almanac de l’Exposició Universal de 1888, on apareix la fàbrica referenciada a l’adreça de plaça de la Llana amb el nom de ‘Guardia (Clemente). Xocolates i pastillatge’. Precisament, en les excavacions s’ha trobat una placa de plom amb aquesta mateixa inscripció.

A part de la fàbrica de xocolata, els treballs d’arqueologia han deixat al descobert murs amb arcs i portes atribuïbles a un gran casal medieval del segle XIV, que, segons fonts documentals, hauria estat propietat de la Pia Almoina. Un descobriment que demostra, segons Lucas, les «moltes vides» de l’edifici. «Primer va començar sent un palauet gòtic, que estava a extramurs, després s’integra dins les muralles quan s’amplien, passa a ser l’Hostal de Sant Pere i més tard és el moment de la fàbrica de xocolata», ha sintetitzat la directora.

Els antecedents més recents de la fàbrica haurien estat aquest hostal, el de Sant Pere, que va deixar de funcionar durant el segle XVI i la divisió posterior de l’edifici, al segle XVIII, en tres propietats diferenciades. L’any 1825, el propietari de l’immoble del moment, Josep Serra, va sol·licitar el permís per fer obres de millora, les quals coincideixen amb el que s’ha constatat al registre arqueològic.

«Més activitat econòmica» de la que els arqueòlegs esperaven

Amb tot, Lucas ha ressaltat que amb aquest descobriment «s’amplia molt el coneixement» sobre la ciutat, encara que «ja sabíem que des de la seva fundació Barcelona té molta història». «La troballa ens explica com es van modelant els límits de la ciutat, què queda dins i què queda fora, els usos i l’expansió econòmica del segle XIX després de la guerra de Successió», ha insistit la directora, que també ha apuntat que «fins que no han trobat les plaques» no sabien que existia aquesta fàbrica. «Hem constatat que hi havia més activitat econòmica de la que ens pensàvem al principi», ha asseverat.

Les obres formen part del projecte executiu de rehabilitació integral de l’edifici, on l’Ajuntament de Barcelona preveu acollir un servei de pisos amb suport al districte de Ciutat Vella. De moment, es continuarà treballant en l’excavació arqueològica del subsol, i al mateix temps, es farà un estudi dels paraments de l’edifici per seguir documentant diferents períodes i conèixer l’evolució de la finca.