La llista cívica provoca una nova crisi interna dins l’ANC: «Sembla el comissariat d’un partit»

«L’ANC ara sembla el comissariat d’un partit polític, de dalt cap a baix». Així ho lamenta l’exvicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, arran de la llista cívica impulsada per Dolors Felius. El projecte de quart espai independentista ha fet aflorar novament tensions, amb manifestos, denúncies internes i fins i tot dimissions. «S’estan vulnerant tots els estatuts», lamenta Pesarrodona en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, que també assenyala la «desigualtat de condicions» en la consulta que s’ha de celebrar, amb una campanya decantada cap al 'sí'. Des de la direcció, neguen la manca de «neutralitat». Rebaten que forma part del full de ruta i que només estan fent «xerrades informatives» per «explicar bé el projecte».

Durant la primera quinzena de març, l’ANC consultarà telemàticament a les seves bases sobre el projecte de llista cívica que impulsa l’actual direcció per a les pròximes eleccions al Parlament, en considerar que els partits independentistes amb representació institucional «han perdut la credibilitat». El projecte passa per una agrupació d’electors i busca, segons la mateixa Feliu, reactivar la declaració unilateral d'independència (DUI) o, en cas que els altres grups parlamentaris s'hi oposin, «bloquejar» la legislatura. Abans de la votació han programat una vuitantena de xerrades «informatives» arreu de Catalunya per explicar en què consistiria.

Però han emergit veus crítiques amb el projecte i amb com s’està duent a terme. El passat 31 de gener, més de 130 càrrecs i excàrrecs de l’entitat van presentar un manifest en què denunciaven que la llista cívica incompleix els estatuts de l’entitat, el codi ètic i el full de ruta vigent, i que feia perdre «pluralitat i transversalitat» a l’ANC. El document, que va anar acompanyat d’una denúncia interna davant del comitè deontològic per personalitats com Lluís Llach, per fundadors de l’Assemblea i per quatre exvicepresidents, entre ells Jordi Pesarrodona, que va dimitir del càrrec de vicepresident fa un any per desavinences juntament amb una vintena més de membres.

En declaracions a l’ACN, Pesarrodona afirma que l’actual direcció «està vulnerant tots els estatuts de l’Assemblea, que deia que no es constituiria mai com a plataforma política, ni com a agrupació d’electors, ni com a partit polític». Impulsant aquesta llista cívica, rebla, «no fa més que vulnerar tots aquests estatuts».

També denuncia que, en aquesta campanya, «no es dona igualtat de condicions a tots els associats». «Des del comitè permanent estan impulsant només xerrades on es neguen a debatre sobre el ‘no’ a la llista cívica», assegura. I lamenta que «s’està perdent el que era l’Assemblea, que neix de baix cap a dalt». I rebla: «Ara sembla el comissariat d’un partit polític, l’estructura d’un partit, de dalt cap a baix».

La direcció defensa la seva neutralitat

En resposta, des de l’actual direcció, Josep Lluís Rodríguez afirma que «en moltes parts el manifest falta a la veritat», sobretot pel que fa a la suposada vulneració dels estatuts. En declaracions a l’ACN, el coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’ANC nega que amb la llista cívica l’ANC vulguin «concórrer a unes eleccions», sinó que «impulsa un projecte que tindrà vida pròpia», que serà independent, i on l’entitat «tutelarà que els objectius es compleixin».

«L’ANC no ha tingut mai temptacions de presentar-se a eleccions, perquè no és el nostre rol», defensa Rodríguez, que insisteix: «No tenim gens d'interès a irrompre a les institucions, però sí que irrompi una força política que trenqui aquest bloqueig que tenim de fa quatre anys per part dels trets partits que es diuen independentistes».

Davant les denúncies per desigualtat de condicions, Rodríguez sosté que estan fent xerrades per tot el territori per «resoldre dubtes». El membre de la direcció subratlla que es tracta d’una «campanya informativa» perquè els socis «tinguin prou informació perquè a les assemblees territorials, fruit del debat, siguin capaces de posicionar-se a un costat o a l’altre». En aquest sentit, retreu als crítics que no tinguin projecte: «No hi ha dues opcions per confrontar, no hi ha una opció contrària que posi un projecte sobre la taula. Simplement posa el ‘no’ a la llista». I subratlla que el projecte forma part dels fulls de ruta del 2022 i del 2023, aprovats pel 80% del secretariat nacional.

Dimissions i posicionaments de territorials

Als manifestos i denúncies internes cal sumar-hi també dimissions. Segons informava aquesta setmana el diari Ara i ha confirmat l’ACN, dos dels cinc membres del comitè deontològic de l’entitat han dimitit en els últims mesos per discrepàncies amb la llista cívica, el mateix òrgan que ha de resoldre la denúncia plantejada pels crítics. Es tracta de Sebastià Sardiné i Xavier Rigau, que al·leguen posicions «no coincidents» amb la línia oficial de la direcció per apartar-se.

En les darreres setmanes i mesos també han expressat públicament les seves crítiques diverses assemblees territorials de l’ANC tant pel fons com per les formes. Aquest dijous, les agrupacions de Terrassa, Sabadell i Cerdanyola del Vallès denunciaven com la pàgina oficial de la consulta «és una campanya obertament a favor» de la llista cívica o que «no han acceptat participar en cap debat amb persones que promouen el ‘no’».

Recentment, també s’han posicionat públicament altres assemblees territorials, com les de Girona, Mataró, Valls, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt, així com les sectorials de gent gran i d’immigració.

Pèrdua de transversalitat?

Un dels arguments adduïts pels crítics amb la llista cívic és la pèrdua de «transversalitat» de l’entitat. En aquest sentit, Jordi Pesarrodona «apel·la a aquella època en què diferents inquietuds teníem un objectiu comú, que era assolir la independència». Assenyala que llavors «pressionaven» conjuntament, «sense pensar si aquell era més conservador o progressista». En canvi, lamenta l’exvicepresident, «quan et converteixes en un dels protagonistes polítics, estàs perdent aquesta neutralitat dins la transversalitat que ha de tenir l’Assemblea».

En canvi, Josep Lluís Rodríguez rebat que «sempre han posat sobre la taula» dels partits polítics «un projecte per a fer la independència que sigui compartit», però que «mai» han rebut «una resposta afirmativa ni satisfactòria». I conclou: «Nosaltres serem transversals amb l’independentisme. Serem tan transversals com sigui necessari, però no amb les forces que han abandonat ja el camí de la independència».