Gestors asseguren que els pagesos estan sotmesos a una normativa «molt estricta» que perjudica el seu marge de benefici

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC) considera que els pagesos estan sotmesos a una normativa europea «molt estricta» que perjudica el marge de benefici del productor. Els gestors constaten un control «excessiu» per part de les administracions entorn la traçabilitat del producte, l'obligatorietat d'una formació contínua, canvis de la normativa o la dificultat per tramitar subvencions mitjançant un sistema administratiu «poc eficient». Tot plegat, una normativa que no es veu compensada amb «incentius». Per això, els professionals consideren que fixar preus mínims seria una de les solucions pel sector. L'excés de burocràcia ha estat un dels motius de les diferents mobilitzacions europees del sector agrari.

Documentació per declarar les dades de les explotacions agràries (DUN), per declarar la gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats (DAN), per gestionar les subvencions europees (PAC) així com el fet d'haver de justificar la traçabilitat del producte des de l'inici de la cadena producció fins al consumidor final és part de la burocràcia que el sector agrícola considera «excessiva» i un dels motius que han detonat les diferents mobilitzacions arreu de l'Estat i Europa.

Elena Estopà, membre de la junta de la delegació de Lleida del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, també ha destacat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) la dificultat en tramitar les subvencions i ha explicat que presentar la documentació necessària per accedir a l'ajut no és garantia per cobrar la subvenció. «Primer el pagès ha de fer la inversió amb finançament propi o del banc i, un cop executada, l'ha de justificar», ha dit.

D'altra banda, Estopà ha apuntat que les ajudes i els canvis de model condicionen l'activitat dels productors. «El pagès no pot plantar el que vol perquè s'incentiva plantar un producte sobre un altre», ha explicat la gestora fent referència a la reconversió varietal.

De la mateixa manera, ha subratllat que la quantitat de diners invertits en maquinària agrícola «és brutal» i les administracions obliguen els pagesos a comprar-ne de nova perquè sigui «més sostenible». Pel que fa a la normativa de seguretat animal, els ramaders s'han vist obligats a renunciar a una part de la seva producció havent de mantenir les mateixes instal·lacions.

Per tot plegat, Estopà conclou que les polítiques agràries «ofeguen» els pagesos i van en detriment del marge de benefici del productor, qui no veu compensat el «control excessiu» amb incentius.

Sobre el terreny, Jordi Ginestà, pagès de Castellserà (Urgell), posa d'exemple el fet d'omplir el quadern de productes fitosanitaris com una «pèrdua de temps». «Cada dia hem d'escriure tot el que fem i quins són els productes que utilitzem. Tens pràcticament la mateixa feina a apuntar-ho que a aplicar-ho a la terra», ha explicat.

A més, Ginestà ha puntualitzat que es tracta de productes emmarcats dins del marc legislatiu, ja que els prohibits per normativa no estan disponibles a la venda. «Presentant les factures n'hauríem de tenir de sobres per treballar. Som els primers interessats en fer les coses bé per tal de treure més producció i guanyar més», ha dit.

Conjunt de factors que han fet explotar el sector

Després de fer un producte de qualitat que ha seguit un control de traçabilitat «estricte», Estopà ha recordat que el productor no pot decidir el preu al qual l'ha de vendre, ja que el fixa el comprador.

A banda de la burocràcia «innecessària» i la falta de control de preus, el sector ha de conviure amb la competència deslleial dels productes vinguts de tercers països, ja que s'han produït amb uns costos inferiors i sense haver passat els mateixos controls sanitaris. «La normativa és molt rigorosa amb els pagesos d'aquí, però poc amb els de fora», ha dit Estopà.

Sistema administratiu «poc eficient»

Pel que fa a la previsió d'habilitar la finestra única perquè pagesos, ramaders i productors puguin fer tràmits amb la Generalitat, Estopà ho valora com una opció sempre que «hi hagi algú a l'altra banda». En aquest sentit, ha explicat que el procés de gestió de documents s'ha digitalitzat des de la irrupció de la pandèmia i que un cop envies un expedient li «perds el control» en un context en què la seguretat jurídica és «justa».