Un estudi detecta els factors que faciliten el progrés del càncer de mama més agressiu

El seguiment exhaustiu d'una dona amb càncer de mama triple negatiu ha evidenciat que les cèl·lules cancerígenes presenten múltiples alteracions a nivell genètic, de proteïna i de processos cel·lulars, que actuen en sinèrgia per escapar de les defenses del propi cos i resistir les immunoteràpies. Es tracta d'un treball de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa que durant més de cinc anys ha monitoritzat la pacient i el seu tumor. Leticia De MattosArruda, investigadora principal de la recerca, ha destacat la singularitat del projecte «tant pel que fa al temps dedicat com per la quantitat de mostres i paràmetres» que s'han estudiat. Els resultats han revelat la necessitat d'aplicar teràpies combinades complexes i fer una detecció precoç.

El càncer de mama triple negatiu és un dels més agressius i difícils de tractar, ja que no respon als tractaments clàssics. Tot i així, la immunoteràpia sol ser una opció per aquestes pacients ja que aquest tipus de càncer de mama presenta moltes més mutacions que la resta, les quals el fan més visible al sistema immunitari.

La investigació, que s'ha publicat a 'Nature Communications', pretenia entendre com aconsegueix el sistema immunitari lluitar contra el càncer en cada etapa de la patologia i quins mecanismes fan que, més endavant, les defenses no siguin capaces de fer-hi front.

L’estudi ha comptat amb 112 mostres de dotze pacients de càncer de mama triple negatiu metastàtic, incloent tumors primaris i metàstasis presents durant el curs de la malaltia i en el moment de l’autòpsia. En el cas d’una d’aquestes dones s’ha pogut fer el seguiment des del diagnòstic, passant per la progressió de les metàstasis, i fins la defunció. «Hem estudiat mostres seqüencials de sang, tumor primari i metàstasis amb tècniques multi-òmiques. Aquestes tècniques ens permeten accedir a tota la informació dels gens, les proteïnes i fins i tot la composició cel·lular de les mostres», ha explicat Núria de la Iglesia, co-autora i investigadora principal del grup de Neoantígens i Vacunes contra el Càncer d’IrsiCaixa. Ha apuntat que obtenir tota aquesta quantitat de dades i donar-los un sentit ha sigut el més difícil».

El filtratge d’aquesta informació ha permès veure que la variabilitat genètica i immunitària tant dins de cada tumor com entre les diferents metàstasis és molt gran, i que alguns d’aquests canvis proporcionen a les cèl·lules cancerígenes la capacitat d’escapar del sistema immunitari a través de diversos mecanismes. Alhora, l'estudi ha demostrat que aquestes estratègies actuen totes alhora i en sinèrgia dins del mateix tumor. D'aquesta forma la malaltia pot seguir progressant.

Teràpies combinades per combatre la diversitat

L’equip ha identificat quines són les proteïnes tumorals capaces d’estimular el sistema immunitari, anomenades neoantígens, a cada etapa del procés de la malaltia. D’aquesta manera han dibuixat un rellotge molecular que els permet entendre la diversitat tumoral durant tot el transcurs de la malaltia i tenir possibles dianes per futurs tractaments.

«En aprofundir en aquestes proteïnes tumorals, hem trobat una mutació al gen p53 que és especialment interessant ja que és reconeguda pel sistema immunitari i, per tant, activa les defenses contra el tumor», ha comentat De la Iglesia que ha dit que aquesta mutació podria ser la base pel desenvolupament de futures vacunes terapèutiques dirigides a pacients que tinguin un càncer de mama triple negatiu amb aquesta alteració genètica.

Els resultats de l’estudi, però, han demostrat que amb una única teràpia no n’hi ha prou. «L’enemic al qual ens enfrontem és molt intel·ligent i el rellotge molecular avança a ritmes diferents quan ens trobem en etapes avançades, fent que les teràpies de precisió siguin més difícils d’aplicar», han apuntat les investigadores. Per aquest motiu han destacat la necessitat de desenvolupar teràpies que permetin bloquejar diversos mecanismes d’evasió immunitària al mateix temps i que ataquin al càncer per diferents flancs.