Illa afirma que Sanitat va actuar «d'acord amb la llei» i que no es va destinar «ni un euro» a l'empresa del 'cas Koldo'

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha afirmat que el ministeri de Sanitat va actuar «d'acord amb la llei» durant la pandèmia i que «ni un sol euro» va sortir cap a l'empresa Soluciones de Gestión, implicada en el 'cas Koldo'. Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio en que també s'ha referit a la futura llei d'amnistia. Ha indicat que un dels seus objectius és «girar full» perquè Catalunya recuperi la normalitat política, institucional i social i dirigents exiliats com Marta Rovira o Carles Puigdemont puguin tornar. «No vull guanyar el partit de futbol perquè els altres no puguin alinear a qui volen en al camp de joc», ha apuntat Illa que ha defensat «que tothom qui vulgui fer política la faci respectant el marc de convivència».

Salvador Illa s’ha mostrat «decebut i enrabiat» amb el ‘cas Koldo’ i ha lamentat que en un període de temps en què es va donar «el millor de la condició humana» també sorgissin aquesta mena de comportaments que són un reflex de la «pitjor» part de la societat. «Aclarim el que calgui i arribem fins el final perquè caigui el pes de la llei sobre qui hagi de caure», ha expressat el socialista.

En aquest sentit, ha defensat que el ministeri de Sanitat que ell dirigia durant la covid19 «va fer les coses ben fetes» i va actuar «d’acord amb la llei en un moment molt delicat en què el que s’havia de fer era proporcionar els mitjans per superar la pandèmia». Així mateix, s’ha mostrat taxatiu i ha remarcat que «ni un sol euro del ministeri va sortir cap a l’empresa implicada».

Ha expressat la seva disponibilitat per aclarir els fets tal i com, ha recordat, ja va fer durant l’emergència sanitària. «Vaig comparèixer 39 cops al Congrés i al Senat i vaig contestar més de 8.000 preguntes», ha indicat. Preguntat sobre l’exministre José Luís Ábalos, ha considerat que «una persona que ha tingut una responsabilitat hauria de renunciar quan el seu partit li ho demana».

Amnistia per girar full

El socialista també s’ha referit a l'aprovació a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats de l'esborrany de la llei d'amnistia. Ha assegurat que si ara ha prosperat és perquè s’han donat les condicions per fer-la. Ha valorat que és un exemple de «política pragmàtica» i ha dit que és una «bona solució» que requereix «coratge». Alhora, ha felicitat a totes les formacions que l’han fet possible i ha sumat els grups que s’hi oposen a sumar-s’hi.

Ha negat que aquest projecte legislatiu suposi que el PSOE ha cedit a les demandes de les formacions independentistes. Ha assegurat que la proposta s’ha treballat perquè reunís les dues condicions necessàries per prosperar i que eren «disposar dels suficients suports al Congrés per tenir prou solidesa jurídica i poder passar el filtre del Tribunal Constitucional i el TJUE».

Preguntat sobre seria bo que Marta Rovira o Carles Puigdemont tornessin a Catalunya, ha afirmat que aquest és un dels objectius de la nova llei. Ha explicat que el que es pretén és «girar full» perquè «tothom pugi tornar» i Catalunya pugui recuperar la normalitat social, política i institucional. En referència a la possibilitat d’haver-se d’enfrontar amb Puigdemont en les futures eleccions al Parlament, ha dit que és una decisió que haurà de prendre l'expresident i Junts. Amb tot, ha remarcat que no té cap inconvenient en què «tothom que vulgui faci política sempre que sigui dintre del marc de convivència marcat». «Jo no vull guanyar el partit de futbol perquè els altres no puguin alinear a qui volen al camp de joc», ha deixat clar.

Tot i que no ha volgut posicionar-se sobre si estaria disposat a governar al costat d’una formació independentista, tampoc s’hi ha negat. Ha dit que se centrarà en la seva feina al Parlament i en dirigir el PSC si és que els seus companys el revaliden al capdavant del partit. «Farem política útil», ha sentenciat.

Illa ha assegurat que aquesta setmana i la que ve són de les més importants de la darrera dècada per a la política catalana perquè s’estan donant tres fites claus per a la «superació» del passat. Per una banda, ha celebrat que la llei d'amnistia hagi fet una passa endavant, perquè ha considerat que no és una mesura «per ajudar Puigdemont, sinó perquè Catalunya pugui girar full». Ha remarcat que l’acord de pressupostos amb ERC no té per objectiu salvar Aragonès, sinó que Catalunya pugui sortir de la «paràlisi» en què es troba. Alhora, ha explicat que el proper congrés del PSC ha de servir per pensar en un projecte de país i definir un «rumb» per a Catalunya.

Avisa els comuns que el Hard Rock és un debat del passat

Sobre els comptes catalans, ha criticat que els comuns responsabilitzin el PSC de bloquejar-los i ha dit que el debat sobre el Hard Rock que plateja la formació és «del passat». Així, ha dit que no entén per quin motiu una qüestió que el 2023 no va impedir-los donar suport als pressupostos ara si que sembla una «cosa insalvable». Ha recordat que la llicència del projecte la va atorgar Oriol Junqueras l’any 2018 i no pas els socialistes. A més, ha demanat a totes les formacions que facin un esforç perquè «Catalunya no es mereix que en un moment com l’actual s’avantposin els interessos de partit als de país».

També ha parlat de les negociacions per al futur gover de l’Ajuntament de Barcelona i els pressupostos d’aquesta institució. Ha dit que el PSC no es partidari de «barrejar llibretes ni fer canvis de cromos» i ha defensat la feina de l’alcalde Jaume Collboni.

El socialista no ha volgut avançar res sobre el futur del PSC i de Miquel Iceta. Amb tot, ha admès que és un «actiu» molt destacat per al socialisme català. Ha explicat que en les darreres setmanes s’ha reunit amb les setze federacions del PSC i amb les joventuts i ha escoltat les seves opinions sobre com s’hauria de fer la direcció del partit. «A partir d’aquí faré una proposta», ha afirmat.