El cinema català s'examina als Oscars amb 'La societat de la neu' i 'Robot dreams' com a nominades
Hollywood és el colofó final de dues pel·lícules amb una carrera meteòrica iniciada en festivals internacionals
Una imatge del film 'La societat de la neu'.
El cinema català s'examina aquest diumenge a Hollywood, la meca de la indústria cinematogràfica mundial, on hi arriba de la mà de La societat de la neu i Robot dreams. Els Oscars són el colofó final d'unes carreres meteòriques que van iniciar el seu periple en festivals internacionals. Pablo Berger, que aspira a l'estatueta com a millor pel·lícula d'animació, va estrenar la cinta a Canes al maig, mentre que J. A. Bayona opta a l'Oscar Internacional i al de maquillatge i perruqueria en un camí que va iniciar al setembre a La Mostra de Venècia. Des de llavors, no han deixat de recollir premis i nominacions, des dels Globus d'Or o els Critics Choice Awards, passant pels Annie, els Bafta, els Europeus de Cinema, els Goya o els Gaudí.
Per escriure una nova pàgina en la història del cinema català, tant Bayona com Berger hauran d'imposar-se a pel·lícules també multipremiades. Si vol endur-se l'Oscar Internacional, una categoria que va néixer el 1956 i a la qual s'hi ha presentat 88 llargmetratges aquest any, La societat de la neu haurà de batre la gran favorita, la britànica La zona de interés, de Jonathan Glazer, nominada també a millor pel·lícula de l'any.
També li disputa l'estatueta Yo capitán, de Matteo Garrone; Perfect days, de Wim Wenders; i La sala de profesores, d'İlker Çatak. Maestro, Oppenheimer, Pobres criaturas i Golda comparteixen nominació amb Ana López-Puigcerver, David Martí i Montse Ribé, de La societat de la neu, en la cursa per l'estatueta a millor maquillatge i perruqueria.
De la seva banda, si Robot dreams vol pujar fins a l'escenari del Dolby Theater de Los Angeles aquest diumenge per recollir el premi a millor pel·lícula d'animació -la categoria de creació més recent, el 2001- s'haurà d'imposar a El noi i la garsa, l'últim film de Hayao Miyazaki i Toshio Suzuki produïda pel cèlebre estudi Ghibli; Spider-man: creuant el multivers; Nimona; i Elemental.
Cintes amb talent català amb experiència a Hollywood
El talent català no és el primer cop que arriba a la gala dels Oscar, si bé s'estrena amb la triple candidatura. Així, les pel·lícules de J. A. Bayona i Pablo Berger segueixen l'estela de films amb talent català que al llarg de la història han provat sort a Hollywood, tot i que només han creuat l'Atlàntic amb l'estatueta sota el braç.
La gesta la va firmar primer Néstor Almendros el 1979, quan va recollir l'Oscar a millor direcció de fotografia per Dies del cel, de Terrence Malick. Els segons i últims en fer-ho han estat Montse Ribé i David Martí, que se'l van endur el 2007 per El laberinto del fauno.
La primera nominació espanyola -que es remunta al 1953- també va sortir de Catalunya gràcies al pintor Antoni Clavé. El polifacètic artista va fer debutar Catalunya als Oscars amb una doble nominació, a millor direcció artística en color i millor disseny de vestuari per El fabulós Andersen, tot i que no va recollir cap de les dues estatuetes.
Vuit anys més tard, el 1961, va arribar la nominació a millor pel·lícula de parla no anglesa per Plácido, del valencià Luis García Berlanga, rodada a Manresa i produïda per Jet Films d'Alfredo Matas, en aquell moment empresa domiciliada a Madrid però que va traslladar la seu social tres anys més tard a Barcelona, ciutat natal del propietari. Aquell mateix any, el 1964, Francesc Rovira Beleta optava a un Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa per Los tarantos. Quatre anys després, va tornar a la gala de Los Angeles per El amor brujo, tot i que no en va guanyar cap.
A la dècada dels 80, i després de la proesa de recollir un Oscar, Néstor Almendros va obtenir tres nominacions més de l'Acadèmia de Hollywood en la mateixa categoria: el 1980 per Kramer vs. Kramer, de Robert Benton; 1981 per El llac blau, de Randal Kleiser; i el 1983 per La decisió de la Sophie, d'Alan J. Pakula.
Catalunya va haver-se d'esperar vint anys a tornar a creuar l'oceà i optar de nou a un Oscar. Ho va fer el 2004 el documental de Carles Bosch i Josep Maria Domènech Balseros, que tampoc va recollir el premi. Dos anys més tard, però, Montse Ribé i David Martí, de l'estudi DDT SFX, alçaven l'Oscar a millor maquillatge i perruqueria per El laberinto del fauno, una situació que es podria repetir aquest diumenge per la seva caracterització dels personatges de La societat de la neu.
Robot dreams també seguirà en la gala d'aquest any el camí traçat abans per un altre film català animat anterior, Chico i Rita, l'exitosa proposta de Javier Mariscal i Fernando Trueba que el 2012 va competir per l'Oscar a millor pel·lícula d'animació, un premi que va arrabassar-li Rango.
L'última de les experiències catalanes a Hollywood es remunta a fa set anys, quan el curtmetratge Time code, de Juanjo Giménez, va ser nominat per l'Acadèmia de Hollywood, una distinció que tampoc es va endur.