Un de cada tres majors de 75 anys fa servir internet diàriament, més del doble que abans de la pandèmia

Prop del 40% de les persones més grans de 75 anys es comuniquen a través de Whatsapp i un 25% envia correus electrònics i fa videotrucades. Encara lluny de l’ús generalitzat de tecnologies mòbils en altres franges, les persones d’edat avançada que empren internet diàriament han crescut d’ençà la pandèmia, del 15% el 2019 a un de cada tres el 2023, segons dades de l’INE analitzades per l’ACN. La comunicació interpersonal i l’accés a la informació són els usos principals. Malgrat això, segons la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora de la UOC, Andrea Rosales, la ràpida digitalització de molts serveis els últims anys ha eixamplat la bretxa digital amb aquest segment de la població.

Entre els majors de 16 anys i fins als 74 anys internet és avui una eina gairebé universal i amb un 93% d’usuaris diaris, segons les dades de l’any 2023. Per al grup de majors de 75 el percentatge baixa molt, però els últims cinc anys hi ha hagut un creixement important. El 2019 només el 29% havia accedit a la xarxa alguna vegada mentre que el 2022 i 2023 ja ho van fer més de la meitat de les persones d’aquesta franja d’edat. A més, el que més ha augmentat percentualment són els que l’utilitzen diàriament, que ha passat del 14% al 35% de les persones de 75 anys.

Andrea Rosales Climent, membre del grup d'investigació Communication Networks & Social Change (CNSC) del Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i autora de diverses investigacions sobre tecnologia digital i tercera edat, diu a l’ACN que el «relleu generacional» és un dels factors que explica aquest creixement. És a dir, el grup de persones que ja havien adoptat el mòbil i l’accés a internet i que es van fent grans i no per això perden aquest hàbit. L’altre, és el context de la pandèmia i la «pressió social» que, diu, hi ha hagut cap a l’ús de tecnologies digitals per a la comunicació personal.

WhatsApp, videotrucades, llegir notícies i enviar correus

L’Enquesta sobre equipaments i usos de tecnologies d’informació i comunicació a les llars, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), desglossa quins serveis d'internet fan servir les persones de 75 anys o més. En aquest sentit, més de quatre de cada deu persones d'aquesta franja d'edat (41,5%) han utilitzat alguna vegada apps mòbils de missatgeria instantània com ara WhatsApp. Són dades del 2023, que revelen que l'ús d'aquestes eines s'ha duplicat d'ençà del 2019 (21,6%) o del 2020 (23,6%).

A més, una de cada quatre persones ha fet algun cop trucades o videotrucades per internet (25,8%), llegeix notícies online (25,7%), o envia correus electrònics (23%), una proporció que en números rodons també duplica el percentatge de quatre anys enrere. Entre els internautes d’aquestes edats la gran majoria ha fet servir la xarxa els darrers tres mesos per a software com WhatsApp (89,1%), per a trucar o fer videotrucades (55,5%) o per a llegir notícies (55,2%). Gairebé la meitat ha enviat correus electrònics (49,3%), ha buscat informació sobre temes de salut (44,2%) o ha fet servir la banca electrònica (41,6%) en els darrers tres mesos.

Sobre els usos d'internet entre les persones més grans, Andrea Rosales apunta que existeixen massa prejudicis i que en essència s’interessen per les mateixes coses que la resta, o en tot cas, en la mesura del que «necessiten». «L’estereotip diu que les persones grans no estan interessades en les tecnologies ni els agraden els canvis, o que no en saben, però la clau és si t’interessa una tecnologia específica i si la necessites en la teva vida quotidiana», apunta.

Defensa, en aquest sentit, que cal fugir de la idealització de l’ús que en fan les persones joves i dels «usos correctes» d’internet i les seves diverses aplicacions: «Necessitem una mica més d’empatia per entendre que els usos poden ser diferents, i que potser són els més adequats i que ells necessiten; per exemple, fan servir molt la càmera del mòbil, més que la resta de la població, i això és interessant: potser els més joves es dediquen més a consumir continguts, i les persones grans a crear-los», reflexiona.

La «paradoxa» de la bretxa digital

Tan sols el 19,4% de la població major de 75 anys fan servir la banca electrònica (amb tot, més del doble que en la pre-pandèmia), mentre que els qui han fet mai alguna compra per internet (14,6%) o han usat alguna xarxa social són encara menys (10,8%). Aquests percentatges discrets coincideixen amb l’anàlisi de Rosales sobre la «paradoxa» entre la incorporació de més persones grans a les tecnologies digitals i l’eixamplament, diu, de la bretxa digital.

I és que, mentre efectivament després de la pandèmia ha crescut el nombre de persones majors de 75 anys usuàries d’internet, també ho ha fet la digitalització d’una llarga llista de serveis (com la mateixa banca mòbil, les cites prèvies, la venda d’entrades, les reserves hoteleres, els menús amb codi QR als restaurants, el comerç electrònic, etc.); uns serveis sobre els quals aquest col·lectiu sovint «no té ni les habilitats, ni l’interès o la disponibilitat» per gaudir-ne, diu la professora, ni disposant d’un mòbil intel·ligent. Així doncs, la investigadora sosté que, lluny d’esvair-se, «la bretxa digital» s’ha eixamplat en aquest aspecte, cosa que al seu parer posa sobre la taula quins són «els límits de la digitalització accelerada» que està vivint la societat.

No hi ha estadístiques oficials sobre els dispositius a través dels quals accedeixen a internet les persones majors de 75 anys. Però segons apunta Rosales, la incidència és molt probablement inferior a la de la població d’entre 16 al 74 anys, que és ja del 100%.

El mòbil, cada vegada més aviat

A l’altre extrem de la piràmide, l’accés a internet a través del mòbil es va estenent entre la població més jove. La darrera estadística al respecte, d’àmbit estatal, apunta que un 68,8% els infants entre 10 i 15 anys disposen de telèfon mòbil (INE, 2023), i el 95,7% fa servir internet. Dins d’aquest grup, tenen mòbil un 23% dels nens de 10 anys, gairebé la meitat dels d’11 anys i més del 70% dels d’11. Als 13 anys tenen mòbil el 88% i als 15 el percentatge s’enfila ja fins al 94%.

Pel que fa a l'ús d'internet - des del mòbil, l’ordinador i altres dispositius- el 95,7% d'aquests joves s’hi havien connectat els darrers tres mesos. En aquest aspecte, ja fa 15 anys (2008) que es va superar el llindar del 90% dels infants que naveguen per la xarxa amb regularitat.

El mòbil arracona el telèfon fix

La implantació del telèfon mòbil ja fa anys que és generalitzada a Catalunya. Segons les darreres dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el 2022 hi havia donades d’alta 8,48 milions de línies, és a dir, més línies que habitants com ve passant des de l'any 2019. Per demarcacions, a Barcelona és on més ha crescut la penetració del mòbil en 10 anys, del 76,2% al 117,6%, mentre Tarragona se situa ara en 92,7%, Girona en el 90,6% i Lleida en el 89,3%.

Per bé que recull el conjunt de línies, incloent-hi les inoperatives que no s’han donat de baixa, les línies d’empresa i les altes temporals de població flotant, entre altres, l'estadística és en tot cas indicativa del nivell actual d’expansió d’aquesta tecnologia. En 10 anys el registre de línies mòbils a Catalunya ha guanyat tres milions, de 5,43 a 8,48.

Mentrestant, i segons dades de l’INE de l’any 2023, el telèfon fix ha anat perdent protagonisme i actualment només en tenen el 63% de les llars, en la majoria de les quals (99,4%) hi ha també habitants amb telèfon mòbil. Hi ha un 36% de domicilis que ja no tenen línia fixa, tan sols utilitzen el mòbil. I els domicilis que només disposen de telèfon fix són avui una raresa: el 0,3%.