El Cirque du Soleil enllesteix els assajos per tornar a estrenar la nova versió d''Alegría' 30 anys després
«L'espectacle té moments que semblen familiars però després d'altres que són més actuals», afirmen des de la companyia
El Cirque du Soleil última els darrers assajos per l'estrena d'aquest dimecres de l'espectacle Alegría. Sota una nova llum, el retorn de la producció més icònica de la companyia 30 anys després. El muntatge s'ha reinventat per tornar a enamorar les noves generacions. Amb un equip de 114 persones de 26 països, la producció convida al públic a un món místic esquitxat de poesia visual i d’extravagàncies acrobàtiques. L'espectacle per excel·lència del Cirque du Soleil ofereix música i acrobàcies emocionants, vestuaris surrealistes i escenaris vibrants amb un toc d'humor. La directora artística d'Alegría, Rachel Lancaster, ha explicat a l'ACN que el muntatge té moments que resultaran «familiars» enllaçats amb d'altres que s'han actualitzat.
El muntatge es va estrenar el 1994 i des de llavors s'ha convertit en una de les produccions més aclamades de la companyia que ha captivat més de 14 milions d'espectadors en 255 ciutats de 40 països durant més de 19 anys de gira.
El 2019, la companyia va estrenar el nou muntatge a Montreal (Canadà) coincidint amb el 25è aniversari del muntatge. La nova mirada va incidir en qüestions com la direcció escènica, la música, les acrobàcies, l'escenografia, el vestuari, la il·luminació i el disseny de maquillatge perquè fossin «estimulants pel públic».
La directora artística d'Alegría, Rachel Lancaster, ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que el muntatge és «especial» perquè compta amb grans acrobàcies humanes. «El nivell de les acrobàcies és sorprenent. L'actuació, la narració, l'escenografia i la música dins d'aquesta gran carta aporten una història sorprenent», ha apuntat.
Després d'una gran demanda de la gent perquè la companyia recuperés el seu espectacle buc insígnia, Cirque du Soleil ha plantejat una nova versió perquè la ciutadania torni a reviure com va sentir-se en veure la producció per primera vegada. Segons Lancaster, l'objectiu ha estat capturar els sentiments, sensacions i idees del muntatge original però en una versió «més fresca».
«Si vas veure l'espectacle hi ha moments que et semblaran molt familiars i d'altres que els veureu actualitzats a 2024. Ha passat molt de temps i era important assegurar-nos que l'actual espectacle arriba a l'audiència d'avui en dia», ha defensat Lancaster.
Per la seva banda, l'artista i acròbata del trapezi aeri Ammed Tuniziani ha assegurat a l'ACN que el nou espectacle manté «l'essència» de l'anterior amb una història «renovada» amb elements moderns. «Les mateixes emocions que l'increïble Alegría», ha expressat.
Nou espectacle aeri
Tot i que el nou espectacle compta amb noves incorporacions i detalls especials, en general la producció és molt «similar». Una de les grans novetats, és l'espectacle aeri amb el qual acaba el muntatge. «És la primera vegada que fem aquesta disciplina dins una carpa», ha exposat Lancaster a l'ACN.
Tuniziani forma part de l'equip de trapezistes que protagonitzen la gran novetat del muntatge. Des de més de 10 metres d'alçada, nou persones volant al mateix temps ofereixen una seqüència carregada d'acrobàcies dobles, triples i agrupades. «És molt dinàmic amb nou persones que volem al mateix temps amb acrobàcies d'alt disc. Tanquem l'espectacle per la porta gran», ha assegurat.
Amb poc temps a la companyia, Tuniziani reconeix que per posar-se al capdavant de l'espectacle aeri cal tenir «molta passió i una mica de bogeria» Amb tot, ha apuntat que l'entusiasma oferir una actuació que desperta adrenalina a la gent pràcticament des del sostre de la carpa.
L'escenografia que evoca al poder
L’escenografia d’Alegría és una evocació de l’arquitectura del poder, tant del passat com del present. Està inspirada en l’artesania i l’orfebreria a gran escala en un entorn contemporani. Transforma la carpa gran en la cort reial d’un regne atemporal que ha viscut èpoques millors. El regne d'Alegría té amb espais com La jerarquia del poder, El pas del temps o De la foscor a la llum.
L'escenografia té una corona ubicada a la part posterior de l’escenari té 120 espigues i 64 branques, les vinyes de la qual sumen 975 metres de longitud. El teló de la corona, en el qual hi ha una salamandra, símbol del Renaixement francès, va ser estampat a Alemanya en una única passada sobre una peça gegant de tela sense costures de 33,5 metres d’amplària i 6 metres d’alçària.
El vestuari evoca a un regne desgastat que necessita ser renovat. Per agregar humanitat en aquest univers imaginari, el vestuari i el maquillatge ressalten les formes naturals, els trets facials i els cabells dels artistes. Segons han explicat des de la companyia, per la confecció del vestuari es van necessitar més de 20.000 hores de treball.
Nous arranjaments musicals
El tema musical per excel·lència d'aquest espectacle és el ja himne Alegría, nominada als Grammy. De fet, continua sent l’àlbum del Cirque du Soleil més comprat i reproduït fins ara. La partitura del muntatge la interpreten cinc músics i dos cantants.
A la nova versió del muntatge s'han actualitzat els temes amb nous arranjaments. Així, la partitura barreja sons electrònics i de rock amb elements acústics i orquestrals, incloent-hi sons de metalls, cordes i acordió, tot en sincronia amb les acrobàcies de l’espectacle.
Els sons associats amb els Àngels tenen matisos més poètics, mentre que la música relacionada amb els Bronx té un aire subterrani. La partitura es canta en anglès, francès, italià, castellà i en un llenguatge inventat.
El retorn de personatges mítics
A l'escenari del Cirque du Soleil tornen personatges mítics del muntatge com el senyor Fleur acompanyat pels Aristòcrates, les Cantants, els Pallassos, les Nimfes, els Àngels i Els Bronx.
Al llarg de l'espectacle es poden veure números d'impacte com la perxa acro, que combina les tècniques de circ de barres russes i banquines, i on els Aristòcrates es balancegen i reboten en perxes que normalment es fan servir per a salts i que se sostenen horitzontalment, cosa que permet als voladors executar un impressionant ballet aeri sobre els caps dels portadors. També la Roda Cyr, on un Bronx utilitza el seu impuls per fer-la rodar i girar per l'escenari o els espectaculars sals sincronitzats del duo de trapezi.
L'acció es completa amb dansa de foc i malabarismes amb ganivets, la sorprenent tempesta de neu, les pantalles aèries amb el nostàlgic Alegría de fons, les exhibicions dinàmiques de gimnàstica i tombarelles, mans-mans, trapezi volant, l'equilibri sobre mans i contorsionisme o els malabars.
La trama se situa en el cor d’un regne que una vegada fou magnífic i que ha perdut el seu rei. Alegría presencia la batalla pel poder entre l’antic ordre establert i la joventut per l’esperança i la renovació. Mentre el bufó de la cort intenta, maldestre, apoderar-se del tron, un desig creixent emergeix del carrer per desafiar l’status quo i dur la joia al món.