Capella vol prohibir abans del 12-M l’ús del contracte temporal per esquivar el topall als lloguers: «És una urgència»

La consellera de Territori, Ester Capella, vol prohibir abans de les eleccions del 12-M que els propietaris esquivin el límit al lloguer oferint només contractes temporals, que queden fora de la norma. En una entrevista amb l’ACN, Capella afirma que el Govern està buscant «les eines jurídiques necessàries» per frenar la fuga de contractes de lloguer permanents al mercat temporal. «És una urgència, perquè veiem a diari com desapareix oferta de lloguer permanent», assegura la consellera, que lamenta que la normativa estatal deixa Catalunya «a la intempèrie» perquè aquesta qüestió ha quedat sense regular. Per Capella, «vista la capacitat d’escapolir-se» de la llei de determinats propietaris, cal «buscar la manera de tancar portes».

Els lloguers de temporada continuen guanyant terreny als convencionals i a ciutats com Barcelona ja representen el 30% del total, segons Idealista.

De fet, Capella tenia la intenció inicial de regular els contractes temporals amb una llei, però la convocatòria electoral ha obligat el Departament de Territori a replantejar-s’ho, i buscar les eines jurídiques per intentar aprovar-ho amb forma de decret urgent.

«És evident que no podrem fer una llei amb tots els ‘ets i uts’, però buscarem la manera d’evitar aquest frau de llei. Ho intentarem», insisteix la consellera. «El contracte és el que és i no el nom que li poses. Des del punt de vista dels tribunals és sancionable», continua.

Capella, però, no concreta encara com es duria a terme aquesta regulació tenint en compte que ja no és possible la tramitació com a projecte de llei, que era la intenció inicial. Ara, la convocatòria del 12-M l'obligarà a buscar altres fórmules, segons comenta.

Sobre el requeriment que va anunciar fa uns dies al govern espanyol perquè incorpori l'índex català en el càlcul dels topalls del lloguer, la consellera explica que la Generalitat encara no l'ha enviat i que tampoc ha rebut cap comunicació de l'executiu espanyol per tal d'arribar a un acord. El requeriment és el pas previ a la interposició d'un contenciós a l'Audiència Nacional. No obstant això, la consellera apunta la seva intenció d'esgotar la via de la negociació. «Buscarem els espais per a la negociació i si és inevitable defensarem la nostra posició als tribunals», resumeix.

Capella sosté que la contenció de rendes és un «instrument que serveix per embridar el mercat quan està desbocat». «Hi moltíssima gent, joves i grans, que han de tornar a compartir habitatges, hi ha famílies que viuen en un mateix habitatge i en una societat moderna del segle XXI que ha de garantir drets dels ciutadans això és insostenible», raona la consellera. Capella també cita altres mesures com el pla del Govern d'habilitar 10.000 habitatges de lloguer social fins al 2026 i del qual ja s'ha complert el 70% a través de diferents modalitats, com la compra, solars que han «aflorat» o compres a la Sareb, detalla.

Capella: «La Generalitat no fa desnonaments»

Sobre les sol·licituds de desnonaments per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya el 2023 avançades aquesta setmana per Catalunya Ràdio, Capella puntualitza que només se n'executen al voltant d'un 20%. L'any passat es van donar 655 ordres, un 27,2% més que al 2022.

Segons la consellera, al voltant d'un 50% d’aquests habitatges són ocupats i si responen a casos de vulnerabilitat el procés va acompanyat dels serveis socials de l'ajuntament corresponent. «La Generalitat no fa desnonaments», sentencia la consellera.

Capella afirma que en els casos amb expedients oberts hi ha moltes casuístiques. En tots, s'envien cartes als afectats i s'analitza si respon es tracta de perfils de vulnerabilitat. «Hem de saber per què no es paga el lloguer», comenta Capella, que quantifica les rendes habituals en alguns d’aquests habitatges en uns 150 euros mensuals.

En alguns casos, hi ha llogaters que tenen contractes antics o no han pagat mai un lloguer i que cal determinar per què. «Quan es regularitza la situació no s'activa el desnonament i quan no es regularitza s'activa», assenyala la consellera, que defensa que els col·lectius vulnerables han de seguir el circuit corresponent.

«Si no fem els deures, el que estem fent és perjudicar a qui compleix els requisits», continua Capella. Per la Generalitat, no es pot donar preferència a persones que ocupin il·legalment habitatges de lloguer social mentre hi ha famílies que compten amb una resolució favorable i estan a l'espera de l'adjudicació d'un pis.

Entre els motius pels qual s'aproven els llançaments, hi ha que les Meses d'Emergència emetin una proposta desfavorable a l'adjudicació perquè els seus ocupants no compleixen els requisits o perquè generen greus conflictes de convivència de l'immoble i hi ha denúncies i intervencions policials que ho acreditin.

El traspàs de Rodalies seguirà endavant: «No parem màquines»

Preguntada sobre la incidència de les eleccions del 12-M en el traspàs de Rodalies, Capella es mostra contundent a l'hora d'assegurar que continuarà endavant. «No parem màquines, el Govern continua treballant. El traspàs de Rodalies serà amb independència de qui és el titular de la Generalitat», reitera la consellera, que subratlla que és un procés que «ha de transcendir els governs». «És un acord que va en l'eix central per garantir els drets dels ciutadans com la mobilitat, bàsic i essencial», afegeix.

Amb tot, Capella deixa entreveure un cert malestar per com s'ha produït el nomenament d'Antonio Carmona com a nou director de Rodalies, càrrec que assumirà a partir de dilluns. Segons diu, caldrà «rectificar alguna cosa». «No m'anticipo, hi ha algunes coses per les quals no poden prendre decisions sense que el Govern de la Generalitat les sàpiga i les pugui avalar», es queixa.

D'altra banda, Capella lamenta que la Generalitat no té «capacitat» per prendre decisions sobre les reclamacions dels usuaris de l'Avant entre Lleida i Barcelona, després que aquesta setmana tant els usuaris com el sindicat CCOO reclamessin més oferta davant les dificultats d'aconseguir bitllet a molts dies vista per part dels usuaris que es desplacen diàriament a la capital catalana per motius laborals.

Capella constata que no s'ha recuperat l'oferta anterior a la pandèmia i això ha generat «deixar parts del territori i del país amb menys oferta i menys garantia d'accedir a l'alta velocitat». «No es pot defensar una mobilitat sostenible i no fer el que toca fer perquè la mobilitat sigui sostenible», argumenta.

«Emprenyada, indignada i decebuda» amb la no aprovació dels pressupostos

En l'entrevista a l'ACN, Capella admet sentir-se «emprenyada, indignada i decebuda» per la «irresponsabilitat i el tacticisme» d'altres formacions que van impedir la tramitació dels pressupostos amb «línies vermelles» i qüestions que «res tenen a veure» amb els comptes. «Aquests pressupostos permetien revertir de forma molt clara les retallades que hem anat intentant revertir en aquests anys», exposa.

La consellera adverteix que hi ha actuacions que es quedaran sense fer o endarreriran els terminis previstos. Per exemple, cita més de 1.200 milions d'euros en habitatge, els treballs de la variant d'Olot, les partides previstes per al tramvia del Camp de Tarragona o els més de 150 milions d'euros per al transport públic per posar en marxa o millorar 53 noves línies de bus. «Això perjudica el conjunt dels ciutadans i la garantia dels seus drets», conclou la consellera.