La continuïtat de la gran majoria dels candidats al 12-M pot contribuir a la desmobilització d'una part de l'electorat

La línia de sortida de la cursa electoral del 12-M és pràcticament idèntica a la de fa tres anys. Set dels vuit presidenciables són els mateixos que el 14 de febrer de 2021: Salvador Illa pel PSC, Pere Aragonès per ERC, Carles Puigdemont per Junts, Ignacio Garriga per Vox, Jéssica Albiach per Catalunya En Comú, Carlos Carrizosa per Ciutadans i Alejandro Fernández pel PP. Hi ha una sola excepció, la CUP, que presenta Laia Estrada. Analistes polítics consultats per l’Agència Catalana de Notícies alerten que aquest escenari pot desmobilitzar una part de l’electorat si no s’aconsegueix vendre una «novetat». Pel que fa a l’endemà dels comicis, els experts pronostiquen un escenari amb blocs de governabilitat diferents als dels últims anys.

El professor associat de Ciència Política de la UB Jesús Palomar assenyala que el fet que les eleccions hagin estat sobtades ha contribuït a la repetició de 7 dels 8 candidats. Malgrat tot, considera que aquest fet «pot influir en el votant que vol un canvi», sigui en un sentit o en un altre. El politòleg sosté que aquesta part de l'electorat «ho visualitzaria molt més si hi hagués un canvi de cares».

En la mateixa línia, Pau Torres, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, considera «clau» parlar de la participació «per poder entendre després els resultats». Assenyala com «els partits no només juguen a mobilitzar els mateixos electors, sinó també a desmobilitzar el contrari». I apunta en la mateixa direcció: «El fet de no tenir lideratges nous pot fer que aquesta il·lusió nova no es generi i contribueixi a generar manca de participació política».

Majoria independentista en risc i geometria variable

La majoria d'enquestes que s'han publicat situen l'actual majoria independentista en una zona de perill. Ho fa també l'última onada del baròmetre del CEO, que pronostica una victòria del PSC de Salvador Illa amb 35-42 escons. La suma dels partits independentistes es mouria en una forquilla de 57-71 escons, amb la majoria absoluta en 67.

«És bastant més probable un bloc que sumi partits de l'àmbit de l'esquerra on l'eix nacional perd una mica de pes a l'hora d'arribar a acords. Les tensions encara es canalitzarien per l'eix nacional, però es posaria més èmfasi a les polítiques socials», sosté Pau Torres. L'investigador de la UPF rebla que «segurament té més possibilitats de sumar aquest bloc i l'independentista no tant».

Per la seva part, Jesús Palomar assenyala que «no és que els blocs es trenquin», però que «segurament el focus no recau en els blocs, sinó en la capacitat de governar». En aquest sentit, el professor associat de la UB apunta a la geometria variable: «Aquesta capacitat de governar s'ha demostrat; excepte pels pressupostos, el govern d'ERC en solitari podria haver continuat governant».

Govern en solitari, tripartit d'esquerres o PSC amb Junts

En aquest context, Pau Torres afirma que «no seria estrany d'imaginar un govern en solitari del PSC amb el suport puntual d'ERC i els comuns, semblant a com hem tingut ara amb ERC». I afegeix: «Podria ser també una espècie de tripartit on ERC en formés part juntament amb els comuns i presidit per Salvador Illa».

A la hipòtesi d'un nou govern tripartir, Jesús Palomar apunta una altra possibilitat: «No seria tan inviable, si els números donen, un govern del PSC i Junts». El professor de la UB argumenta que «han arribat a acords» al Parlament «quan ha calgut per acotar contra el Govern» i que «a Madrid s'han posat d'acord per la investidura de Pedro Sánchez».

En aquest terreny de joc, Salvador Illa, capdavanter a totes les enquestes, hi tindrà un paper crucial. L'investigador de la UPF assenyala la seva «narrativa» centrada a deixar enrere el procés, «en tornar a ser una potència econòmica i un referent en polítiques socials». En aquest sentit, sosté que el candidat socialista «podria il·lusionar un electorat una mica cansat i decebut del que ha passat els darrers anys».

Efecte Puigdemont?

Un dels elements que ha sacsejat la precampanya electorat ha estat l'anunci de la candidatura de Carles Puigdemont, sota la marca Junts+ Puigdemont per Catalunya, que promet tornar de l'exili si té una majoria per ser investit.

Segons Palomar, l'anunci de Puigdemont té «dos efectes». En primer lloc, un «efecte melancòlic», que pot sentir-se interpel·lat a votar per l'expresident. «Però això només li passa al votant de Junts», puntualitza el professor de la UB. En aquest sentit, afegeix: «La resta d'electors, que podrien votar Junts, segurament la figura de Puigdemont la tenen molt desgastada. Difícilment, algú d'ERC i la CUP que pugui estar descontent votaria per Carles Puigdemont».

En canvi, Pau Torres assegura que «caldrà veure» si els mitjans li donen cobertura i com la resta de partits de l'arc parlamentari «li poden fer més cas o menys en funció de la seva estratègia». I conclou al respecte: «En aquesta gran xarxa es trobarà la possibilitat del president Puigdemont de desenvolupar aquest 'momentum' que ell espera trobar, però que no és tan automàtic».

Pel que fa a l'aparició de noves candidatures, com Alhora de Clara Ponsatí i Jordi Graupera o l'extrema dreta d'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, tant Palomar com Torres coincideixen que poden mobilitzar abstencionistes que ja no van anar a votar a les eleccions del 2021. Però són prudents a l'hora de parlar de la incidència final que pot tenir.