Una segona onada d'independentistes marxa a l'estranger pel cas Tsunami

Una segona onada d’independentistes ha marxat a l’estranger per la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O. Almenys set dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’AN. El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.

Tots ells s’exposen a ser jutjats i condemnats per terrorisme per la seva presumpta vinculació amb el Tsunami i les protestes contra la sentència de l’1-O. També estan investigant el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay (a Catalunya), l’empresari Xavier Vendrell (entre Catalunya i Colòmbia, és assessor del president Gustavo Petro), la dirigent d’ERC Marta Molina, l’empresari Oriol Soler (també a Catalunya), i el banquer suís Nicola Flavio Giulio Foglia.

En una entrevista a l’ACN Benet Salellas, advocat de Serra, Campmajó i Soler denuncia que, malgrat la llei d’amnistia, hi ha «un cert descontrol en determinats espais» del poder judicial espanyol que estan «disposats a anar més enllà del que diu la llei» per motius «polítics». «La inseguretat fa prendre decisions com l’exili», assegura.

Ara mateix no hi ha ordres de detenció contra cap dels investigats, si bé se’ls està començant a citar per declarar. Just aquesta setmana l’AN reclamava als investigats que no són aforats que li facin arribar en un dia les direccions on viuen perquè els pugui citar a declarar. El cas de Puigdemont i Wagensberg està al Tribunal Suprem per la seva condició d’eurodiputat i diputat, respectivament.

Més enllà del risc d’entrar a la presó, Salellas explica que la decisió de l’exili també és una via per «denunciar internacionalment que Espanya utilitza el terrorisme per fer callar la dissidència política»: «Utilitzarem totes les vies institucionals per explicar al món que s'estan vulnerant drets fonamentals a ciutadans europeus». «Fins avui l'exili ha demostrat que les decisions dels països europeus han anat en contra de les autoritats espanyoles».

«Que la gent hagi de marxar és una conseqüència lògica de l’arbitrarietat de l’estat espanyol contra l’oposició política», afegeix l’advocat suís Olivier Peter. El també lletrat de Serra i d’altres independentistes catalans creu que el cas del Tsunami «demostrarà que encara que hi hagi un canvi de govern a Espanya la repressió de l’independentisme segueix per part dels poders fàctics de l’estat».

Trasllat a Suïssa des del novembre

Salellas revela a l’ACN que van decidir activar el dispositiu per marxar a Suïssa arran de la interlocutòria del jutge de l’AN Garcia-Castellón del 6 de novembre del 2023. «Demostrava que era una causa que utilitzaria la dreta judicial per lluitar contra la llei d’amnistia i que no seguiria els controls o les regles de qualsevol causa judicial ordinària. Això a molta gent li fa plantejar el risc de situacions de privacions de llibertat i d’ordres de detenció», afirma. Davant d’aquesta preocupació s’opta per «marxar a l’exili».

Igual que Ruben Wagensberg, diputat i número 9 de les llistes d'ERC al 12-M, Oleguer Serra, membre de la Junta d'Òmnium, també va marxar fa mesos de Catalunya tal com va explicar ell mateix en un acte ahir al vespre a Perpinyà, acompanyat del president de l'entitat cultural, Xavier Antich, i l'expresident Jordi Cuixart.

La mateixa decisió va prendre a finals de 2023 Jesús Rodríguez, periodista de 'La Directa'. El seu grup de suport n'ha donat detalls en un acte aquest dijous a Sants, on el mateix Rodríguez ha intervingut per videoconferència. Al seu torn, l'empresari Josep Campmajó també explicarà que ha marxat de l'Estat, en un acte que tindrà lloc a l'Ajuntament de Girona aquest matí.

De cara a aquesta nova etapa «d’exili», Salellas defensa que «el cost l’ha d’assumir el moviment» independentista. «No pot ser que les persones que han marxat a l'exili hagin d'assumir els costos», remarca.

El cas del Tsunami

Des del 2019 l’Audiència Nacional persegueix la plataforma Tsunami Democràtic perquè considera que la seva vinculació amb les protestes per la sentència del ‘procés’ podria constituir un presumpte delicte de terrorisme. Quatre anys després, finalment el novembre del 2023 el jutge instructor de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón acorda dirigir la investigació per les actuacions del Tsunami contra Puigdemont, Rovira, Wagensberg, Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia. Els fets podrien qualificar-se de manera indiciària, indica el jutge, com de terrorisme.

El magistrat considera que el Tsunami era una organització que tenia com a objectiu «subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva». Els informes de la Guàrdia Civil en els quals es basa García-Castellón atribueixen a Tsunami el bloqueig d'infraestructures crítiques de l'Estat i europees com el de l'aeroport de Barcelona-El Prat, l’intent de bloqueig de la torre de control ENAIRE de Barcelona a Gavà o l'intent de bloqueig de l'aeroport de Madrid-Barajas, la vaga general del 18 d'octubre del 2019, l'intent d'afectació del procés d'eleccions generals de novembre o les accions comeses a propòsit del partit de futbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid al desembre.

Suïssa qüestiona García-Castellón

L’Oficina Federal de Justícia de Suïssa va qüestionar el 20 de febrer la investigació de García-Castellón Rovira. En resposta a la petició d’informació, l’organisme demanava més informació a Espanya «abans de verificar» si la comissió rogatòria «té un caràcter polític», i recordava que això els impediria concedir l’assistència sol·licitada.

Mentrestant, suspenia la petició del jutge, que demanava localitzar Rovira a Suïssa, així com informació sobre els seus moviments bancaris. «No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització», apuntava l’oficina en un extracte de la seva resposta. L'endemà mateix, García-Castellón va recriminar a Suïssa «biaix polític» i falta de col·laboració en el ‘cas Tsunami’.

L’advocat Olivier Peter assegura que és «la manera diplomàtica» de Suïssa de rebutjar la petició: «Potser el senyor García-Castellón no ho entén, però per als suïssos és molt clar».

Historial d’exilis

Sis anys i mig després que l’expresident Carles Puigdemont i un grup de consellers es desplacessin a Bèlgica per la causa de sedició i malversació (inicialment també de rebel·lió) per l’organització el referèndum de l’1 d’octubre, l’independentisme torna a enviar activistes i polítics a l’estranger per evitar potencials detencions. Aquesta vegada, per una causa col·lateral a la de l’1-O.

De la primera onada d’exiliats independentistes encara queden dirigents com Carles Puigdemont i Marta Rovira. El cap de llista de Junts al 12-M ha assegurat que tornarà per assistir al ple d'investidura després de les eleccions al Parlament, sigui qui en sigui el candidat o candidata. De la seva banda, Rovira continua pendent de l'evolució de la causa del Tsunami i de l'aplicació de l'amnistia, abans de concretar l'estratègia del seu possible retorn.

Però també continuen a l'estranger l’eurodiputat i ara cap de llista de Junts a les eleccions europees de 9-J, Toni Comín; i el diputat Lluís Puig (Junts). L'exdiputada Anna Gabriel (CUP), la consellera Meritxell Serret (ERC) i l'eurodiputada i cap de llista d'Alhora, Clara Ponsatí, van poder tornar a Catalunya, tot i que aquestes últimes dues encara tenen un cas per desobediència obert en relació amb l’1-O. L’activista Adrià Carrasco també va poder tornar de Bèlgica el 2021.