Els científics de l'oceà demanen més finançament per entendre l'impacte de la contaminació marina en la salut humana

Els 1.500 científics que durant aquesta setmana s'han reunit a Barcelona en el marc de la Conferència del Decenni de l'Oceà han demanat més finançament per poder tirar endavant les iniciatives científiques que tenen com a missió entendre l'impacte de la contaminació marina en la salut humana. Aquesta és una de les «crides a l'acció» incloses a la Declaració de Barcelona per poder afrontar les tretze prioritats per al coneixement dels oceans. Una altra d'aquestes crides reclama a estats, filantrop, entitats de l'ONU, indústria i comunitat científica a «implicar-se fermament» perquè les prioritats identificades es tradueixin en «accions tangibles».

Una de les primeres accions tangibles que reclamen els científics dels oceans s'ha anunciat aquest mateix divendres, mentre s'estava celebrant a la capital catalana l'acte de cloenda de la conferència.

La Comissió Europea ha anunciat que sumar forces amb Unesco Ocean a través d'un full de ruta que «alinea i connecta» la Unió Europea i els programes del Decenni de l'Oceà i que «mobilitza socis dins i fora de la UE».

I és que la tercera crida que fa la Declaració de Barcelona és per «aprofitar totes les oportunitats» per «augmentar la conscienciació i la visibilitat» dels resultats de la conferència barcelonina «com a marc rector essencial per a les prioritats mundials de la ciència i el coneixement oceànics».

Prioritats que, a banda de la comprensió de l'impacte de la contaminació dels oceans sobre la salut humana i els ecosistemes passa millorar la gestió dels ecosistemes marins i costaner, per entendre «millor» els ecosistemes d'aigües profundes i l'impacte que hi tenen el canvi climàtic i les activitats econòmiques «noves o emergents» o per fomentar la pesca i l'aqüicultura «a petita escala, sostenible, resilient i equitativa», així com per «facilitar la gestió sostenible de la pesca industrial».

Altres prioritats que marca la Declaració de Barcelona són reforçar la producció sostenible d'aliments aquàtics -amb la mirada posada als països en desenvolupament- o fomentar projectes d'economia oceànica «sostenibles i resilients al clima», tot prioritzant els que «integrin la conservació ambiental amb beneficis socioeconòmics per a les comunitats locals».

També es considera prioritari «ampliar ràpidament la mitigació del clima, fins i tot mitjançant l'energia renovable marina i la gestió dels ecosistemes costaners», permetre una «comprensió oportuna» de la viabilitat tècnica, ecològica i social de les iniciatives d'eliminació de diòxid de carboni marí o «augmentar el compromís» amb el sector de la salut i comprendre millor les connexions entre la salut dels oceans i la salut humana.

Finalment, una altra de les prioritats detectades és desenvolupar models econòmics, polítiques i instruments financers «innovadors» per diversificar i accelerar la inversió en ciència oceànica i en infraestructures sostenibles.