Neix a Catalunya una associació de fills de donants d'òvuls i esperma per exigir accés als seus orígens

Els fills de donants d'òvuls i esperma han impulsat una associació per exigir un canvi legislatiu que els permeti tenir accés als seus orígens. L'organització rep el nom d'Associació de Filles i Fills de Donants (AHID) i es presenta oficialment aquest dissabte a Barcelona. És la primera a l'estat espanyol i el seu objectiu final és aconseguir canviar la llei de reproducció assistida, que garanteix l'anonimat del donant. Una portaveu de l'entitat, Maria Sellés, ha explicat a l'ACN que sense tenir informació sobre els donants veuen vulnerats diversos drets, entre ells el dret a la salut ja que els manca informació rellevant que pot ser important en algun moment de la seva vida. Sellés diu però que també hi ha efectes sobre la salut mental.

L'origen de l'organització sorgeix del fet d'anar-se trobant, especialment a les xarxes socials, fills i filles de donants, sovint en la cerca d'informació sobre aquesta realitat. Sellés explica que són la primera generació de persones adultes fruit de donacions d'òvuls i esperma, o de les dues a la vegada, i poc a poc s'han anat posant en contacte. Apunta però que aquest és un tema encara «molt invisibilitzat» i defensa que és necessari «trencar aquest silenci». Si això no passa, lamenta que l'únic que hi ha és el «discurs hegemònic» de les clíniques i en el que, asseguren, prevalen els interessos econòmics.

Així, l'associació neix amb la voluntat de generar debat i pensament crític sobre aquesta qüestió. La fita final però és aconseguir canviar la normativa ja que s'han informat que així s'ha fet en altres països. De fet, emfatitzen que a Europa només Espanya, Grècia i Itàlia mantenen l'anonimat total dels donants.

Desconeixen els antecedents de salut

Una de les principals preocupacions d'aquestes persones és la desconeixença sobre els seus antecedents familiars i les implicacions que això pot tenir en la seva pròpia salut. Això fa que, davant d'una malaltia o una prova, no tinguin respostes. Sellés ha posat en dubte l'argument de que als donants se'ls fan proves per garantir que no hi ha cap problema de salut greu i és que assegura que es miren «coses molt bàsiques» i sovint sense un control real. A més, posa sobre la taula que molts dels donants són joves, que en el moment de fer la donació tenen un bon estat de salut, però que poden haver desenvolupat després una malaltia.

En aquest sentit, afegeix que no tenen garantit el dret a la seva salut física però tampoc mental. «Si no sabem d'on venim és molt difícil saber qui som», manifesta.

Ocultació en moltes famílies

Un altre tema sobre la taula és l'«ocultació» de la realitat a part del col·lectiu. Segons Sellés això passa especialment en famílies heterosexuals. Per això, hi ha moltes persones que ni tan sols saben que són fills o filles de donants. «Això no pot dependre dels nostres pares, ho hem de saber sí o sí», considera. Per això, reclamen que aquesta informació aparegui a les partides de naixement.

Ara per ara l'associació busca fer incidència política i social però no descarta poder posar en marxa en un futur serveis d'acompanyament a persones i famílies.

També et pot interessar