Tecnologia
Desenvolupen amb nanomaterials una tecnologia per fabricar bateries elèctriques que carreguen en cinc minuts
Napptilus Battery Labs crea un sistema que permet 30.000 cicles d’ús, quinze cops més que els aparells fets amb liti
El CTO de Napptilus Battery Labs, Jordi Aibar, ensenya a càmera la pasta de nanomaterials desenvolupada per fer les bateries 'SuperCapBattery'
La firma catalana Napptilus Battery Labs ha desenvolupat una nova tecnologia per fabricar bateries elèctriques que fan una càrrega complerta en escassament cinc minuts.
Els investigadors s’havien proposat crear un sistema «revolucionari» que permetés fer bateries de forma «escalable, econòmica i sostenible» i han trobat la solució en l’ús de nanomaterials, amb els quals han dissenyat una pasta injectable a les cel·les.
El sistema, detallen a l’ACN, permet fer càrregues ultra ràpides i garanteix fins a 30.000 cicles d’ús, quinze vegades més que les cel·les fetes amb liti. Alhora, la pasta injectable es pot retirar per poder reutilitzar la cel·la, a diferència dels sistemes convencionals basats en càpsules segellades d’una sola vida.
«Vam començar fa set anys amb una idea boja que no sabíem si tindria futur», relata el CTO de Napptilus, Daniel Rueda, que celebra haver materialitzat els propòsits que s’havien plantejat. Després d’un llarg temps de recerca i desenvolupament, han creat un prototip industrial de bateries batejat com a SuperCapBattery.
Des del Laboratori del Grup de Recerca de Nous Materials de Reciclatge i Energia de l’ICN2 (Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia), ressalta que la tecnologia que han desenvolupat suposa canviar de dalt a baix el plantejament actual de les bateries, «que poca gent sap que es basen en un sistema desenvolupat per Sony als anys 90, quan va reinventar la maquinària amb què fins aquell moment havia estat fabricant els cassettes».
«En comptes de fer com tothom, que treballa amb una pel·lícula molt fina que després es tanca en una cel·la segellada i que s’ha de destruir per poder-la reciclar, nosaltres apostem per una pasta injectable que es pot treure i donar així una nova vida a la cel·la», explica Rueda. Assegura que el seu propòsit «no era tant batre les prestacions del sistema actual, sinó revolucionar el mètode de fabricació i sobretot de reciclatge».
L’ús de nanomaterials per dissenyar la pasta injectable a les SuperCapBattery també simplifica el sistema de producció al laboratori, on han de complir unes condicions menys estrictes en comparació a altres materials, segons afegeix el CEO de la firma, Jordi Aibar.
Destaca, per exemple, que el liti s’ha de treballar en atmòsferes lliures d’aigua i oxigen, uns requisits que ara ells no han de complir amb l’ús de nanomaterials «i això redueix molt el cost de producció».
Rueda admet que el nou model de bateries té menys potencia que els sistemes que ara dominen el mercat, però garanteix que té una vida molt més llarga i un procés de càrrega força més àgil.
El fet de poder allargar gairebé quinze cops més els cicles de vida que tenen les bateries de liti fa, assegura, que sigui un sistema idoni per a emmagatzemar energies procedents de parcs eòlics o plaques solars.
Al mateix temps, els desenvolupadors també sostenen que les cel·les amb nanomaterials són un sistema beneficiós per a les bateries elèctriques dels vehicles que es mouen en l’àmbit urbà, tant cotxes i motos privades com autobusos o tranvies.
«No oblidem que les bateries són l’element més car dels vehicles elèctrics, i amb la nova pasta injectable es redueix molt el cost de fabricació», insisteixen, tot ressaltant també la possibilitat de reutilitzar els materials quan acaba la vida útil de les cel·les.
A l'espera d'entrar al mercat
Napptilus ha presentat la seva tecnologia a la darrera edició del 4YFN (4 Years From Now), la fira d’start-ups associada al Mobile World Congress, on han establert els primers contactes amb multinacionals per implementar-la al mercat. El 2025 preveuen seguir la recerca d’aliats, preferentment a nivell europeu.
Aibar apunta que les negociacions estan enfocades en dues direccions. Per una banda, treballen la possibilitat de trobar un fabricant químic que s’ocupi de produir en sèrie la pasta en què es basa la seva tecnologia. Una altra opció seria topar amb un inversor que vulgui crear de zero una fàbrica de bateries fetes amb el sistema que ells han desenvolupat.
Tot i que aquests són els dos focus de treball, no descarten una tercera via en què la seva tecnologia s’utilitzi de forma combinada amb els sistemes que actualment dominen el sector de les bateries elèctriques.
Rueda augura que durant la propera dècada el món de l’emmagatzematge elèctric «es multiplicarà de manera salvatge» i garanteix que la seva tecnologia «pot donar molt joc a futures solucions».
