Sanitat
L’accés a la Primària i el reconeixement d’una discapacitat, punts negres a Catalunya
A finals de 2023, el 64% de les visites sol·licitades en l’atenció primària s’aconseguien abans dels cinc dies, quan l’objectiu era que aquest percentatge arribés al 70%
Una infermera camina per la sala d’espera d’un CAP.
El difícil accés a l’Atenció Primària, per al que Salut busca fórmules com programar visites segons la seva urgència, i les llistes d’espera per obtenir al reconeixement d’una discapacitat, que encara són de 276 dies encara que s’han reduït en un mes, són dos dels punts negres de la salut i els serveis socials catalans.
A finals de 2023, segons indiquen les dades facilitades per Salut, el 64% de les visites sol·licitades en l’atenció primària s’aconseguien abans dels cinc dies, quan l’objectiu era que aquest percentatge arribés al 70%.
També s’esperava que el 90% de les visites demanades pels ciutadans fossin ateses abans de deu dies, però s’ha arribat al 82%, unes xifres que Salut volia revertir amb la programació per motius, una eina que s’havia d’implantar en uns 60 Centres d’Atenció Primària (CAP) aquest any.
En l’atenció telefònica, set de cada deu persones (72 %) han rebut una resposta telefònica en la seva primera trucada i gairebé nou de cada deu (87 %) en les dotze hores posteriors al primer intent.
Malgrat aquest aspecte negatiu, les llistes d’espera en la sanitat pública catalana han millorat en intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i visites a especialistes fora del termini establert per a algunes malalties, ha assegurat el Departament de Salut.
Per al conseller de Salut, Manel Balcells, «s’ha recuperat la situació d’abans de la pandèmia» gràcies al pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció sanitària, que es va posar en marxa fa un any, amb l’excepció de l’accés a les visites dels CAP.
Així, uns 145.000 catalans estaven en llista d’espera a finals de 2023 per a una primera visita d’especialista fora del termini establert pel propi Departament (163.000 el 2022), unes altres 6.200 esperaven a ser operades fora de termini també (15.800 el 2022) i 44.100 esperaven una prova mèdica.
A la reducció de les llistes d’espera el Govern va destinar una partida específica de 100 milions d’euros el 2023, que es preveia consolidar en els Pressupostos frustrats d’aquest any 2024, cosa que no passarà, de moment, en no haver-se aprovat els comptes.
Segons dades del Ministeri de Sanitat, l’any 2023 es va tancar amb un total de pacients en llista d’espera per ser operats a Catalunya de 183.394, la taxa més alta després de la d’Andalusia (205.005 persones en espera).
En l’àmbit dels drets socials, el Govern d’ERC també treu pit i assegura que Catalunya ha reduït la llista d’espera per accedir a prestacions i serveis per a la dependència, amb una disminució de 6.516 en el nombre de persones pendents de valoració.
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en declaracions a EFE, va afirmar que han reduït la tramitació dels expedients en un mes i que, a finals d’aquest any, es podrà disminuir de 60 a 80 dies, segons les seues previsions.
El reconeixement de la dependència és un requisit bàsic per poder accedir a les prestacions econòmiques i serveis socials, que s’ha de completar amb el Programa Individual d’Atenció (PIA), que han d’elaborar els serveis socials de l’ajuntament del municipi en el qual viu la persona que els necessita.
Campuzano ha atribuït una part del temps d’espera per obtenir la dependència als ajuntaments i, concretament, ha esmentat el de Barcelona, al que toca gestionar el 30 % dels Plans Individuals d’Atenció (PIA) després de la resolució del grau de dependència, que depèn del seu Departament.
L’Associació estatal de directors i gerents de serveis socials, en el seu 25 informe sobre la dependència, ha assegurat que entre desembre de 2022 i novembre de 2023 van morir a Catalunya 12.280 persones en llista d’espera sense poder ser ateses.
A més, Drets Socials ha informat de què, fins març passat, a Catalunya hi havia 12.714 persones que esperaven una plaça pública en una residència geriàtrica, si bé la meitat d’aquestes «renunciarien a ingressar si se l’oferissin demà, ja que aproximadament el 50 % de la gent que està en la llista d’espera no l’accepta la primera vegada que se li ofereix perquè s’apunta pensant a més llarg termini».
