Jordi A. Jauset: «Som éssers musicals. Mirem què ens diu la ciència, i aprofitem-ho»

Què és la neuromúsica?

Dit de manera senzilla, és la neurociència de la música. És a dir, l’estudi dels processos cerebrals que, a partir de les vibracions acústiques, fan possible l’experiència musical. Inclou aspectes vibracionals, físics, químics, elèctrics, i neuronals.

Inclou les emocions?

Sí, les emocions, la part motora, la creativitat, la cognició, la conducta… Les emocions són canvis fisiològics que experimenta el nostre cos davant determinats estímuls. La música és molt evocadora d’estats emocionals.

Ets enginyer de telecomunicacions, professor de piano i màster en Administració d’Empreses. Com arribes a interessar-te per aquest camp?

Fa molts anys, vaig començar a llegir coses sobre el cervell. M’havia aficionat a córrer escoltant música i vaig començar a tenir experiències que no entenia. Una de molt curiosa, que encara no acabo d’explicar-me, és perquè quan corro (possiblement perquè millora l’oxigenació) i escolto música entenc millor l’anglès. 

També em vaig adonar que tenia més creativitat, més fluxos d’idees. Tot això em va portar a fer un màster en psicobiologia i neurociència cognitiva per mirar de saber més coses i entendre què em passava. 

I vaig descobrir la gran potencialitat de la música. I no només en termes de salut, sinó també en altres àmbits, com ara l’educació. Per què una cosa tan aparentment senzilla pot afectar l’ésser humà de manera tan íntegra? Això és el que he intentat estudiar, analitzar i explicar.

Quina és la resposta?

La resposta està en el cervell. No és la música la que causa aquests efectes, sinó la resposta del nostre sistema nerviós, modulat per les característiques personals. 

Aquí hi tenen molt a veure la formació, les nostres vivències, l’entorn en què hem crescut, l’ambient familiar, si hem escoltat molta música… Aquests factors condicionen les nostres respostes a moltes coses de la vida, i la música hi té molta influència. 

També passa que, quan escoltem una música o una altra, el primer efecte és fisiològic: és apassionant veure que, pel fet d’escoltar una cosa concreta, ens canvia la fisiologia.

Posa’m algun exemple.

Doncs, per exemple, escoltem música lenta i al cap de deu minuts els nostres batecs han disminuït. És a dir, la nostra fisiologia s’ha acoblat amb una cosa externa, que es transforma en impulsos nerviosos i circula pel nostre sistema nerviós produint canvis.

Quina és la idea principal que exposes en el teu llibre?

És un estudi de dues parts. La primera està dedicada a exposar els coneixements bàsics de la física del so, del cervell, del funcionament del sistema auditiu i de la interacció de les vibracions sonores traduïdes a impulsos amb el cervell. 

Sabent què són i com funcionen, passo a analitzar què passa quan cantem, toquem un instrument, ballem o escoltem música, explicant el que s’ha observat en les investigacions i intentant explicar fins on sabem, perquè encara hi ha moltes coses per descobrir.

Fer música i escoltar-la tenen efectes diferents en el cervell?

La diferència bàsica rau en la part motriu i altres funcions cognitives, perquè quan toquem un instrument, hi ha més àrees cerebrals implicades que quan simplement escoltem. 

Per exemple, la memòria, que ens serveix per recordar el que hem tocat i el que hem de tocar a continuació per donar sentit a la frase musical. Fer música és un exercici més complet. Se sol dir que la música és l’art que demana més recursos cognitius al cervell. 

S’han fet estudis amb persones de 70 anys, que no han estudiat ni tocat mai música, als quals se’ls demanava que assistissin a unes classes setmanals. S’ha comprovat que, al cap de tres o quatre mesos, els havia augmentat la matèria blanca i grisa del cervell i els havia millorat la memòria.

Llavors, els músics amb molts anys de carrera tenen el cervell més sa o amb un major potencial aprofitat?

En principi, tenen una estructura cerebral diferent. Es detecta un major volum en el cerebel, l’escorça auditiva, el cos callós (que uneix tots dos hemisferis), una connectivitat reforçada entre les parts auditives i motores… 

A més, com que tenen més matèria blanca i grisa, quan els arriba la neurodegeneració poden tenir més qualitat de vida, perquè aquestes triguen més a fer-se malbé. Però hi ha altres variables que poden influir. 

A més de la genètica, l’estil i els hàbits de vida. Hem de pensar que hi ha molts músics que han pres moltes substàncies gens aconsellables que deterioren el cervell, i això també compta.

Està comprovat, que la música té propietats terapèutiques?

Hi ha exemples de centres de primera línia on es fa servir la música amb finalitats terapèutiques. Per exemple, els hospitals americans John Hopkins, the Louis Armstrong Center for Music and Medicine at Beth Israel Medical Center, Memorial Sloan Kettering Cancer Center,.... 

Al nostre país també, potser d’una manera més secundària, a llocs com l’Hospital del Mar, Sant Joan de Déu, 12 d’octubre, La Paz, Sant Joan de Deu (Alacant) i altres. A fora d’aquí, aquestes pràctiques estan més reconegudes i els professionals musicoterapeutes treballen en paral·lel amb els metges. 

Al nostre país trobo a faltar un centre que es dediqui a analitzar aquesta interacció entre música i cervell. Tenim investigadors que treballen de manera aïllada, però valdria la pena disposar d’un lloc centrat en l’estudi d’aquestes potencialitats. 

Al reconegut Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que per a mi és un dels primers centres mundials de recerca, s’hi estan veient efectes positius sobre l’Alzheimer, per l’estímul visual i auditiu de 40 Hz.

També se sap si la música afavoreix l’aprenentatge?

La majoria d’estudis correlacionen la música amb l’aprenentatge de llengües. De fet, música i llenguatge no deixen de ser sons i vibracions que comparteixen moltes àrees del cervell i, per tant, si en potencies una, de manera paral·lela n’estàs potenciant l’altra. 

En altres àrees, com el càlcul matemàtic, no està tan demostrat. Però amb el llenguatge sí que hi ha evidències. S’han fet estudis amb persones que són dislèxiques i que els costa seguir els ritmes. Si practiquen la percepció rítmica, a mesura que milloren, els va minorant també la dislèxia.

Llavors, quan em discuteixo amb el meu fill perquè es posa música per estudiar, no tinc raó?

Aquesta és una pregunta típica. Si ell et diu la veritat, pot ser que l’ajudi a concentrar-se. Una altra cosa és que t’enganyi. No fa massa, un investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) especialitzat en mecànica quàntica explicava en una entrevista que ell, per concertar-se, escoltava música rock… 

Però tot això també depèn de com estigui la persona, del moment i del seu estat d’ànim. La música que potser un dia li va bé, l’endemà no l’ajuda i l’ha d’apagar.

La música té una estranya capacitat per consolar-nos, animar-nos, activar-nos o, fins i tot, fer-nos plorar. Quins mecanismes ens activa?

Principalment, els canvis bioquímics que alliberen neurotransmissors i hormones amb la repercussió a la nostra fisiologia. L’escolta de música pot produir aquests canvis. 

Se sap que hi ha una correlació entre els nivells de determinats neurotransmissors i l’estat d’ànim: si ens falta serotonina estem deprimits, i si rebem un xute de dopamina se’ns dispara l’energia. Escoltar música pot ser un xute de dopamina, i això s’ha mesurat en els estudis del cervell.

També té una gran capacitat evocadora.

Sí, de vegades és com entrar en el túnel del temps. Curiosament, les peces musicals que més recordem durant la nostra vida tenen a veure amb l’adolescència, perquè és quan coincideix la revolució hormonal i el fet d’escoltar molta música. En aquella època de la nostra vida hi estem molt enganxats.

Hi ha un tipus de música que sigui la bona amb relació al cervell?

No. La millor música per a tu és la teva. I un dia pot ser un blues, l’endemà una sonata de Mozart i l’altre un reggaeton. És la que cadascú necessita en cada moment. Sempre que no estiguem parlant en termes terapèutics, clar.

I si ho féssim, quina seria la bona?

Per saber-ho, primer hauríem de conèixer l’historial musical de la persona, quines cançons li agraden. Perquè si féssim un tractament amb música que li desagradés, els resultats no serien els millors. 

Després, hem de valorar què volem aconseguir. Si una persona té problemes de mobilitat, fer-li escoltar un determinat ritme que li agradi pot afavorir que s’esforci a fer les coses que li convenen.

Sabent tot això, quin paper ha de tenir la música en la nostra societat?

El missatge que vull donar és que ni l’hem de sobrevalorar, ni l’hem de menystenir. L’hem d’aprofitar en la seva justa mesura, tenint en compte els avenços científics que hi ha al respecte. Jo mai diré que la música és miraculosa o que ho cura tot, però sí que penso que té molta potencialitat que no està aprofitada. 

Així i tot, amb aquesta nova mirada que busca la humanització als hospitals, ja està començant a entrar-hi. I en l’àmbit de l’educació, la música ens ajuda a potenciar facultats cognitives. També pot servir per fomentar el treball en equip, el treball dels valors o experimentar amb les emocions. Som éssers musicals: mirem què ens diu la ciència, i aprofitem-ho.

Et pot interessar: