Incògnites catalanes després del 9-J: Mesa, investidura, retorn de Puigdemont i futur d’ERC

Les europees d’aquest 9 de juny marquen l’inici d’unes setmanes trepidants en què caldrà aclarir una sèrie d’incògnites de crucial importància per redefinir el mapa polític a Catalunya: l’elecció de la nova Mesa del Parlament, la investidura del pròxim president català, el retorn de Carles Puigdemont i els futurs lideratges en ERC.

Qui presidirà el Parlament

Sense un dia de treva després de les eleccions europees, el nou Parlament sorgit dels comicis catalans del 12 de maig celebrarà aquest dilluns la seva sessió constitutiva, en la qual caldrà triar la presidència de la cambra, dos vicepresidències i quatre secretaries.

La presidència del Parlament és un càrrec clau, ja que és qui ha de proposar un candidat a la investidura: a partir de dilluns s’activa un termini de deu dies hàbils en què haurà d’obrir una ronda de consultes entre els líders parlamentaris i convocar el debat d’investidura, on el candidat ha de reunir la majoria absoluta en primera ronda o la majoria simple en segona volta.

El PSC, guanyador del 12M amb 42 diputats, aspira a aconseguir el timó del Parlament: ho tindria garantit si el PP i els comuns li prestessin els seus vots, però si no, l’independentisme pot fer-se amb la presidència de la cambra i triar una «Mesa antirepressiva» consensuada per Junts, ERC i la CUP que admeti el vot de Carles Puigdemont i altres diputats que romanen fora d’Espanya.

Qui optarà a la investidura

Tant el primer secretari del PSC, Salvador Illa, com l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont s’han postulat per a la investidura, que s’haurà de celebrar com molt tard el 25 de juny.

Serà la pròxima presidència del Parlament la que desempati i decideixi qui optarà primer a la investidura: Illa espera comptar amb el suport dels comuns i busca també el 'sí' d’ERC, que vendrà cars els seus vots -un finançament singular per a Catalunya serà el principal de les seues condicions-, mentre que Puigdemont necessita una carambola ara per ara inversemblant, ja que a més del suport d’Esquerra li faria falta l’abstenció dels socialistes.

Si fracassa la primera investidura a finals de juny, s’obrirà un període de dos mesos -el límit no aniria més enllà del 25 d’agost- en què hi pot haver nous intents d’elecció d’un president, però si venç el termini sense que això hagi estat possible Catalunya es veurà abocada a una repetició electoral a l’octubre.

Quan tornarà Puigdemont a Catalunya

Quan la llei d’amnistia aprovada la setmana passada entri en vigor, Puigdemont espera que li retirin les ordres de detenció i pugui tornar a Catalunya, segons ha promès, per al dia en què se celebri el primer debat d’investidura, fins i tot a risc de ser detingut si els jutges li mantenen les mesures cautelars.

Tanmateix, el cap de llista de Junts al Parlament Europeu, Toni Comín, que preveu tornar a Catalunya amb Puigdemont i amb l’exconseller Lluís Puig set anys després de la seva fugida, relativitza els terminis de retorn i no descarta que sigui no per al primer, sinó per a un segon debat d’investidura, el juliol o l’agost.

Qui liderarà ERC

Oriol Junqueras ha anunciat que a partir d’aquest dilluns abandonarà la presidència d’ERC, un gest que preveu que sigui provisional, per tornar a postular-se per liderar el partit en el congrés que els republicans celebraran el proper 30 de novembre.

La maniobra de Junqueras per prolongar el seu lideratge al capdavant d’ERC i aspirar a la presidència de la Generalitat en unes futures eleccions, quan ja li hagi estat aplicada l’amnistia, xoca amb el criteri de bona part de la direcció del partit, que defensa una renovació de cares, començant per la secretària general, Marta Rovira, que deixarà el càrrec en el congrés de novembre, un conclave que els republicans afronten ara per ara dividits.

Et pot interessar: