Eleccions 9-J
El PSC guanya el 9-J a Catalunya amb un 30,6%, seguit de Junts (18%), ERC (14,8%) i PP (13,7%)
Vox (6,2%) i S’ha acabat la festa (2,8%) incrementen el vot d’ultradreta, i Podem (4,6%) guanya Sumar (4,3%)
El PSC és el partit més votat a Catalunya en aquestes eleccions europees del 9 de juny, a molta distància de la resta de formacions. Amb el 99,97% escrutat, els socialistes de Javi López i Teresa Ribera han arribat al 30,63% dels vots, deixant enrere la candidatura de Junts, amb Toni Comín al capdavant, que obté el 18,02% de les paperetes.
La candidatura on participa ERC i Diana Riba, Ara Repúbliques, es queda amb un 14,82% dels vots i assoleix el tercer lloc. El PP de Dolors Montserrat aconsegueixen un 13,77% i són quarts.
Per darrere queden ja Vox, que aconsegueix un 6,2% dels vots; i Podem, que ha aconseguit un 4,60% guanyant Comuns-Sumar (4,30%). Els ultres de S’ha Acabat la Festa i Alvise Pérez han obtingut un 2,81% a Catalunya.
En aquestes eleccions europees, la victòria del PSC ha estat inapel·lable entre els catalans, però fa cinc anys, les coses van ser força diferents a Catalunya. Al 2019, els socialistes van ser segona força a Catalunya amb 766.107 vots i un 22,14% del vot. Cinc anys abans, al 2014, però, els socialistes eren encara tercera força, per darrere d’ERC i de CiU, aconseguint 358.621 vots i un 14,29%.
Pel que fa a Junts, ara ha aconseguit un eurodiputat, però al 2019 i també presentant-se en solitari, en va a aconseguir dos (tres, amb el repartiment d’eurodiputats ampliat després del ‘brexit’).
Cinc anys enrere, Junts-Lliures per Europa va ser la força més votada amb diferència a Catalunya. La llista, que aleshores estava liderada per Carles Puigdemont, va aconseguir 987.149 vots i un 28,5%, força més que el 18,02% d’avui. Al 2019, l’espai que ara ocupa Junts es presentava encara sota les sigles de CiU, i va ser el segon partit més votat a les europees, amb 548.729 vots i un 21,86%.
Pel que fa a ERC, que fa cinc anys portaven Oriol Junqueras de cap de llista, van ser, com ara, tercers a Catalunya aleshores amb 733.401 vots i un 21,19% del vot, molt proper als resultats del PSC d’aleshores però allunyats del 14,8 d’aquest 9-J. Al 2014, els anteriors comicis europeus, ERC va ser la força més votada a Catalunya, amb un 23,67% del vot i 594.167 suports.
La quarta força d’avui, el PP van obtenir al 2019 a Catalunya 178.950 paperetes per al Parlament Europeu, un 5,17% dels vots, molt menys del 13,7% d’aquest 9-J. Cinc anys abans, a les europees de 2014, el PP aconseguia el vot de 246.250 catalans i un 9,81%.
L’extrema dreta ha multiplicat els seus resultats a Catalunya respecte del 2019. Vox, que ara és cinquè amb un 6,2%, va aconseguir a les anteriors eleccions europees 68.824 vots a Catalunya, un 1,99%.
Al 2014, quan encara tenia una presència pràcticament testimonial, Vox va tenir a Catalunya només 7.851 vots i un molt minoritari 0,31%. A això se li suma l’entrada de S’ha acabat la festa, que fa cinc anys no existia, i que ha agafat un 2,81% dels vots a Catalunya.
Els Comuns, que ara han patit la divisió amb Podem quedant per darrere d’Irene Montero a Catalunya, cinc anys enrere van presentar-se en la mateixa candidatura, i tots dos junts van aconseguir 292.088 vots i un 8,44%. En canvi, quan al 2014 ICV-EUiA i Podem anaven en dues llistes diferents, els ecosocialistes van obtenir 258.573 vots i un 10,30%, mentre que els de Pablo Iglesias es van quedar a Catalunya amb 117.115 vots i un 4,67%.
Per últim, la patacada més gran se l’emporta Cs, que s’ha quedat amb un escàs 0,55%, per sota del PACMA (1,30%) i els ultres de S’ha acabat la festa. Ciutadans va ser quarta força en les anteriors eleccions europees, amb 298.781 vots i un 8,63% de les paperetes, una situació clarament diferent a l’actual, on el partit arriba a aquests comicis després d’una llarga trajectòria de caigudes en picat, crisis internes i fracassos electorals.
De fet, cinc anys enrere, al 2014, Cs obtenia 157.895 vots i un 6,29%. A Catalunya ja van quedar-se fora de les institucions a les darreres eleccions al Parlament, generals i municipals, i ara culmina la seva tendència a la desaparició.