Coordinadora a Catalunya del programa Vacances en Pau
Entrevista
Susana Sanahujes: «Pels infants sahrauís, venir a Catalunya significa tenir dues famílies, una als campanents i l’altra aquí»
La coordinadora a Catalunya del programa Vacances en Pau destaca que els lligams entre les famílies catalanes, els infants sahrauís i les seves famílies perduren en el temps
En què consisteix el programa Vacances en Pau?
En aquest programa, famílies catalanes acullen infants dels camps de refugiats sahrauís durant els mesos de juliol i agost. És un projecte que té un triple vessant. D’una banda, té la part més solidària que implica treure durant tot un estiu els infants de les dures condicions en les quals viuen al camp de refugiats. Hem de pensar que les temperatures poden arribar a superar els 50º.
També tenen l’oportunitat de rebre una revisió mèdica completa. Si bé són nens que no tenen cap malaltia, fruit de les condicions en les quals viuen, hi pot haver petites afeccions com ara qüestions relacionades amb l’oïda o la vista, a causa dels forts vents i de la sorra del desert. I temes vinculats amb l’alimentació. Cal tenir clar que aquests nens i nenes no passen fam, però s’alimenten del que els arriba de l’ajuda internacional. Pot ser que durant un mes només mengin llenties. Passar l’estiu aquí els permet gaudir d’una alimentació més equilibrada.
Parlava d’un triple vessant. El primer és la solidaritat, quins serien els altres dos?
El segon seria el coneixement mutu entre dues cultures. I per últim, en aquest projecte hi ha una reivindicació d’una causa que malauradament fa 50 anys que dura i sense cap solució a la vista a curt termini. Malgrat no sortir als mitjans, entre el Front Polisario i el Marroc hi ha una guerra. El programa permet donar a conèixer aquesta situació que és desconeguda per a molts.
Què suposa a les famílies?
Sempre dic que és com incorporar un fill més a la família durant dos mesos. Allò que facin amb els seus fills també ho poden fer amb els nens i nenes acollides, sigui anar al casal d’estiu o anar a casa dels avis. L’important és garantir-los menjar, roba i, sobretot temps, perquè s’ho passin bé.
Quina és la realitat dels infants al seu país d’origen?
El seu dia a dia, amb tots els seus matisos, pot ser com el dels infants d’aquí. Tots estan escolaritzats als campaments i tenen un sistema educatiu similar al nostre. Quan ja són més grans, el Front Polisario té convenis amb diferents països, per anar a estudiar a la universitat. Per tant, fan vida com un nen d’aquí: van a l’escola, juguen amb amics, estan amb la família, etc.
Quins serien els matisos?
Viure enmig d’un desert, dins d’un camp de refugiats i depenent de l’ajuda humanitària que els arriba. No disposen de qüestions que per a nosaltres són bàsiques, com l’aigua corrent i, a partir de l’abril, ja hi comença a fer molta calor.
Quants nens i nenes vindran aquest estiu?
Hem passat per diferents fases del projecte. L’any 2006, per exemple, vam arribar al 900 nens i nenes en un únic estiu. Ara són uns 270. Després de la pandèmia, es va haver d’arrencar de nou i costa una mica més. A més, la situació economicosocial de molta gent fa que tampoc embarquin en un projecte d’aquest estil.
Quina edat tenen?
Comencen a venir entre els 8 i els 9 anys i fins als 12.
Tothom pot acollir o s’han de complir requisits?
Qualsevol persona a títol individual o família pot ser susceptible d’acollir. Es valora que se li pugui dedicar temps i que tinguin ganes de fer-ho. No fem una selecció de famílies, és una decisió voluntària que es fa de manera conjunta entre els interessats i els coordinadors territorials. Si és una família la que acull, és important que tots els membres en tinguin ganes. De fet, alguna de les entrevistes la fem amb tots els membres per veure que realment en tenen ganes. Si, per exemple, un fill o filla de la família no en té ganes, els aconsellem que s’esperin al següent estiu. La motivació és fonamental perquè vagi bé.
Es pot acollir el mateix infant diversos estius?
Sí. Si la família d’acollida, l’infant, i la família de l’infant volen, no hi ha cap problema.
Què és el que més destaquen els nens i nenes? I les famílies acollidores?
Les famílies acollidores sempre expliquen que, en un primer moment, creien que serien ells els qui els hi donaran moltes coses als infants acollits i que, al final, són els infants d’acollida els qui els aporten moltes coses a ells. I, en el cas dels nens i nenes sahrauís, si tot va bé, a partir de l’estiu següent sempre diuen que tenen una família als campaments i una família aquí. N’hi ha que encara es truquen passat 20 anys o que, fins i tot, els van a visitar. Es creen uns lligams que perduren amb el temps.
Com acollir un infant sahrauí?
Et pot interessar:
Baix Camp
Víctor López: «Volem que els nens vegin que amb l’educació poden sortir de la precarietat»
Helena Viñas