Política
Què significaria una repetició electoral per als catalans?
Segons càlculs del Govern d’ERC, la celebració d’unes noves eleccions suposaria un cost global d’uns 30 milions d’euros
Persona dipositant el seu vot en una urna
Catalunya viu en la incertesa davant de la possibilitat d’una repetició electoral, després d’haver hagut de prorrogar pressupostos i haver avançat un any les eleccions al Parlament. Però com afectaria els catalans una nova cita electoral a l’octubre si no hi ha investidura abans del 25 d’agost?
Cost de 30 milions i sense pressupostos fins el 2025
D’entrada, la celebració d’unes noves eleccions suposaria un cost global d’uns 30 milions d’euros, segons càlculs del Govern d’ERC.
Des de començament d’any, Catalunya ha funcionat amb un pròrroga pressupostària i un nou Govern tampoc no tindria temps per aprovar els comptes per a aquest exercici.
Unes hipotètiques eleccions a la tardor obligarien, probablement, a arrancar el proper any amb una pròrroga tècnica i a intentar en els mesos posteriors l’aprovació dels comptes per a 2025, un any clau, perquè es tornen a aplicar les denominades regles fiscals.
L’avenç electoral del 12 de maig, decidit pel president català, Pere Aragonès, va derivar de la no-aprovació d’un pressupost que contemplava un sostre de despesa no financer de 36.736 milions d’euros, que suposava un increment de 3.255 milions.
Mitjançant decret llei es van incorporar 1.840 milions al pressupost de 2024, però la interinitat política fa impossible la incorporació de la totalitat dels recursos dels quals podria disposar el Govern, en concret no s’han pogut incorporar 1.415 milions dels 3.255 previstos, segons fonts parlamentàries.
A més, amb la reactivació de les regles fiscals, la base de càlcul del sostre de despesa per a 2025 es basarà en la despesa de 2024 i, per tant, serà una despesa condicionada per un sostre menor del que hauria d’haver tingut amb l’aprovació del pressupost per a 2024.
Un sistema sanitari en tensió
La pròrroga pressupostària ha obligat a l’Institut Català de la Salut a limitar aquest estiu la substitució de personal durant les vacances en diversos centres de primària i, als hospitals, a reduir llits -un 24% a Vall d’Hebron- posposant cirurgies.
Els sindicats temen que aquesta situació s’allargui i tingui impacte en el sistema, sobretot a la tardor, quan creixen les malalties respiratòries i ha de dur-se a terme la vacunació de grip i covid.
Si hi hagués un nou Govern, almenys «es pot aconseguir una partida pressupostària extra del Govern central o redistribuir diners entre departaments per aconseguir més fons per al pla d’hivern», però amb repetició electoral i un executiu en funcions serà més complicat «evitar la sobrecàrrega dels professionals i facilitar que es puguin contractar més metges i personal sanitari», indiquen a EFE fonts del sindicat Metges de Catalunya.
El sindicat d’infermeria Satse ha demanat al Parlament l’ampliació del crèdit pressupostari per a contingències especials per destinar-lo a l’assistència sanitària.
El Departament de Salut afirma que la contenció de l’ICS durant l’estiu permetrà mantenir l’activitat assistencial en els nivells normals la resta de l’any.
«Garantir el 100 % no, però estem al 90 % segurs que (les previsions en salut) es compliran a finals d’any i l’activitat assistencial serà la mateixa que el 2023», va assegurar aquesta setmana el conseller de Salut en funcions, Manel Balcells.
Afectació en la contractació de professors
Una repetició electoral tindria lloc una vegada arrancat el curs escolar 2024-25, en què un dels principals reptes serà començar a revertir els mals resultats de l’informe PISA.
Si bé s’aplicaran al setembre programes per millorar el nivell de matemàtiques en els 200 centres amb més marge de millora i de comprensió lectora en uns altres 250, unes noves eleccions posposarien l’activació d’altres mesures clau per millorar el funcionament de les aules, com augmentar el professorat i altres professionals d’atenció educativa o de les aules d’acollida, que són porta d’entrada de l’alumnat immigrant al sistema educatiu.
Altres eleccions «generarien incertesa» en un sistema educatiu que «necessita estabilitat», assegura a EFE la portaveu del sindicat Ustec-sts, Iolanda Segura.
Així mateix, la secretària general de la Federació d’Educació de CCOO a Catalunya, Teresa Esperabé, ha demanat que «els partits d’esquerres es posin d’acord» i veu «amb gran preocupació» que «unes noves eleccions puguin donar més ales a la ultradreta».
Retards en lleis socials i Renda Garantida
En l’àmbit dels drets socials, amb una repetició electoral continuarien al calaix diverses propostes que portaven mesos en debat en el Parlament, com la Llei del Tercer Sector Social o la reforma la Renda Garantida de Ciutadania.
Queda també per acabar de formalitzar la gestió del Ingreso Mínimo Vital per part de la Generalitat, traspassat recentment pel Govern central i que és una prestació clau per combatre la pobresa cronificada.
Fonts del Departament de Drets Socials consultades per EFE subratllen que unes noves eleccions no afectarien de manera directa programes ja iniciats, perquè el Govern en funcions pot mantenir el funcionament ordinari de l’administració.
Aeroport, traspàs de Rodalies, nou finançament...
El futur de l’aeroport del Prat, el traspàs de Rodalies i un nou model de finançament per a Catalunya podrien veure’s afectats igualment per una repetició electoral.
La gestió diària d’aspectes com l’assignació de fons europeus i altres ajuts a empreses continuaria sense alteracions, ja que són procediments automàtics.
Tanmateix, mesures com la reducció de l’IRPF a les rendes de menys de 35.000 euros van decaure amb els pressupostos fallits per a 2024 i la seva recuperació dependria de la voluntat del futur Govern.
A més, ha quedat en l’aire l’extensió de les restriccions al preu del lloguer per als arrendaments de temporada, així com la definició de qui vetllarà pel compliment del límit de preus.
