Salut
Màxima vigilància a l'Hospital Clínic en el dengue per l’augment de casos arreu del món
L’hospital preveu fer unes 20.000 atencions relacionades amb un viatge i igualar o superar l’activitat del 2019
Imatge d'arxiu d'un mosquit sobre la pell
L’expansió del dengue a nivell global ha entrat a les consultes del Servei d’Atenció al Viatger Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, que informa i aconsella sobre la destinació que es visita sobretot a l’hora de prevenir malalties. «Aquest any el dengue es troba en el top de vigilància», afirma el cap del Servei de Salut Internacional, el doctor Jose Muñoz, en una entrevista a l’ACN.
Muñoz preveu que aquest any el volum d’activitat del servei sigui igual o superior a la del 2019, quan la mobilitat internacional estava en l’apogeu, abans de caure un 70% per la pandèmia de la covid-19. Calcula que acabaran fent unes 20.000 atencions a viatgers; una activitat molt estacionària i que ara té el seu pic.
«A nivell global, el dengue és una de les malalties que més ens està preocupant, no només per la incidència a l’Amèrica Llatina i Àsia, on augmenta claríssimament, sinó perquè s’està introduint en àrees on no estava», adverteix el cap del Servei de Salut Internacional del Cínic, un dels centres de referència a l’Estat per a malalties tropicals importades. «França, Itàlia i Espanya són països en alerta per la introducció del dengue», afegeix.
Segons les darreres dades del Departament de Salut, a Catalunya s’han detectat de gener a maig 159 casos de dengue, tots importats, és a dir, de persones que havien viatjat a països on el virus és endèmic. L’any passat, dels 230 casos que es van detectar, tres van ser autòctons, persones que no havien viatjat i que, per tant, s’havien contagiat aquí.
El virus del dengue es transmet per la picada d’un mosquit femella del gènere Aedes que estigui infectat. El conegut com a mosquit tigre s’ha estès en els últims anys per Catalunya. Tot i que la majoria de casos de la infecció són asimptomàtics, es calcula que entre el 20% i el 30% sí que tindran símptomes.
«A l’Amèrica Llatina es coneix com a fiebre quebrantahuesos, perquè apareix febre amb un fort dolor muscular i articular i també dolor darrere els ulls. Algunes persones tenen una erupció molt característica als palmells de les mans i a les plantes dels peus», exposa Muñoz.
Després d’una setmana aproximadament, els anticossos fabricats eliminen el dengue, malgrat que el pacient passarà encara uns dies molt cansat. Tot i aquests forts dolors, els pacients amb símptomes no solen tenir complicacions quan es tracta del primer episodi dengue. El que preocupa sobretot és quan la persona es torna a infectar d’un altre tipus de dengue. «La càrrega viral és més alta i poden haver-hi complicacions», adverteix.
Alguns dels consells bàsics per evitar les picades de mosquit i reduir així el risc de contraure el dengue són vestir roba de màniga llarga i posar-se repel·lent. També recomanen la vacuna del dengue, disponible des de fa un any, quan es viatja en un país on s’hi estarà molt exposat o ja s’ha contret la malaltia prèviament.
Els mosquit tigre té una activitat sobretot diürna, de manera que les xarxes mosquiteres mentre es dorm que es recomanen per evitar la malària, per exemple, no serveixen de gaire en aquest cas.
Poques cites disponibles en les properes setmanes
En l’última dècada, l’activitat del Servei d’Atenció al Viatger Internacional ha crescut al voltant d’un 5% cada any, excepte els més impactats per la pandèmia de la covid-19.
Després que s’hagin recuperat de forma progressiva, les visites que faran aquest any seran iguals o segurament superiors a les del 2019, preveu Muñoz. L’activitat es concentra entre abril i octubre i entre el 8% i el 10% dels viatgers tornen a les consultes després del viatge per un problema de salut que hi està relacionat.
L’alta demanda per a una visita a l’estiu fa que els que la busquen a última hora tinguin problema per aconseguir-ne. Per exemple, per al juliol, ja queden molt poques cites disponibles. «Cada any passa. Ja doblem la plantilla i hi estem fins a les 9 de la nit, però no podem donar tantes hores com voldríem», diu Muñoz.
A més, es recomana que la cita sigui unes setmanes abans de viatjar, ja que algunes vacunes s’administren en més d’una dosi i necessiten diversos dies per generar protecció. La visita informativa al viatger -no l’atenció mèdica si es posa malalt- no és un servei inclòs en la cartera de salut, de manera que té un cost per a l'usuari, però inferior que en altres llocs en estar cofinançada pel Servei Català de la Salut.
«La informació és una molt bona prevenció»
El servei ofereix una atenció prèvia al viatge per informar sobre els riscos en l’àmbit de la salut segons la destinació escollida i quines mesures preventives hi ha. Tot i que sovint es pensa en vacunes, n’hi ha moltes altres. Per exemple, a Perú o en altres destinacions on es pugui pujar per sobre dels 2.800 metres, el viatger pot patir el mal d’alçada i ofereixen un medicament diürètic per prevenir-lo.
Un altre exemple seria la protecció amb antibiòtic de les persones que tenen malalties inflamatòries de l’intestí i van a països amb molt risc de patir diarrea del viatger. O el tractament profilàctic per prevenir la malària. «A part de la informació, que és una molt bona prevenció, hi ha diverses estratègies preventives que no només son vacunes», recalca Muñoz.
