CODITA demostra que la fibromiàlgia causa una disfunció cognitiva equivalent a 20 anys d'envelliment

La síndrome de fibromiàlgia és una malaltia d'origen desconegut i que actualment afecta a un 5% de la població mundial, amb una gran incidència amb les dones, que suposen entre un 80 i un 96% dels casos. Aquesta malaltia es caracteritza per dolor crònic, fatiga, trastorn del son, ansietat, depressió i deteriorament funcional i cognitiu. Un deteriorament que, gràcies a membres del Col·legi Oficial d'Infermes de Tarragona (CODITA) han pogut determinar a quant equival. Segons els resultats observats és que els pacients amb fibromiàlgia pateixen una disfunció cognitiva que s'ha calculat que equival a uns 20 anys d'envelliment. Aquest fet provoca també una memòria de treball més pobra en comparació amb els individus sans, mentre que la seva memòria a curt i llarg termini també sembla estar deteriorada.

Símptomes

Ilga Ruschak, infermera del CODITA, explica que "una de les qüestions que he observat és que s'han identificat casos de fibromiàlgia que s'inicien després de processos aguts o desencadenants ambientals, com pot ser una infecció, un accident traumàtic, una cirurgia, la mort d'un ésser estimat, una agressió, problemes laborals, problemes amb la parella-fills o, fins i tot, després de l'aparició d'una altra malaltia que limiti la qualitat de vida de la persona". Per un altre costat, un altre fet que puntualitza l'infermera és que la percepció subjectiva Del dolor segons el sexe de l'individu. Per un costat, el dolor generalitzat és més elevat en les dones, però els homes tenen un pitjor impacte de la patologia, experiències més doloroses en un punt localitzat.

No obstant això, el dolor no és l'única conseqüència associada a la fibromiàlgia. La fatiga associada a la malaltia és un símptoma que limita molt tots els aspectes de la vida dels pacients, afectant a activitats quotidianes com cuinar. Aquest símptoma també va molt vinculat a la depressió i al son no reparador que pateixen les persones afectades.

Tractament

Pel que fa al tractament, actualment no és curatiu i ha demostrat poca resposta per part dels usuaris. El principal objectiu és pal·liar les manifestacions clíniques i millorar la qualitat de vida de la persona. Els fàrmacs més utilitzats són els antidepressius i ansiolítics (86,9%), antiinflamatoris no esteroïdals (82,6%) i opioides (60,9%). Davant d'això, Ruschak assenyala la necessitat de "potenciar les mesures no farmacològiques com la psicoteràpia individual o grupal, massatges, fitoteràpia, exercici, acupuntura, teràpia termal, dietes o suplements de magnesi". L'infermera considera que aquestes són les mesures "més eficaces, ja que s'estimulen regions cerebrals implicades en la inhibició del dolor, ajuden a conciliar el son i disminueixen la rigidesa muscular, la fatiga, l'ansietat i la depressió".

Et pot interessar: