Catalunya acull el triple de la seva població en turistes el 2023 i els estrangers es dupliquen en dues dècades

Catalunya va acollir 15,6 milions de turistes estrangers l'any passat, segons l'Enquesta d'Ocupació Hotelera de l'INE. A més, els visitants també dupliquen els 7,7 milions que van arribar vint anys abans, el 2003. La xifra mostra el nombre de gent que ha fet una pernoctació o més a hotels, càmpings, apartaments turístics, de turisme rural o albergs, i arriba als 27,2 milions sumant els residents a l'Estat. 

Això suposa més del triple de la població del país, al voltant dels 8 milions. Gairebé la meitat dels turistes visiten el país entre juny i setembre, una xifra que només baixa lleugerament respecte a principis de segle. Experts consultats per l'ACN coincideixen a dir que «és molt difícil desestacionalitzar el turisme de sol i platja».

La tendència a l'alça del turisme ha intensificat el debat sobre la sostenibilitat al sector en els últims temps. Tant és així que el 6 de juliol passat es va celebrar una manifestació a Barcelona sota el lema 'Prou, posem límits al turisme', convocada per més de 140 entitats. Segons la Guàrdia Urbana, 2.800 persones van sortir al carrer per denunciar l'arribada «massiva» de viatgers.

Les dades confirmen l'auge de les arribades de residents fora de l'Estat a Catalunya, que ha estat constant des de principis del segle XXI, excepte en dos moments: el 2009, coincidint amb la crisi econòmica d'abast mundial, i el 2020, l'any de la pandèmia. 

Són els dos únics decreixements, l'últim dels quals molt més accentuat. De fet, l'any passat Catalunya va pràcticament arribar a nivells del 2019, amb 15,6 milions tots dos anys. Tot apunta que el 2024 superarà tots els registres, ja que fins al maig, 5,5 milions d'estrangers ja han pernoctat al país, a l'entorn d'un 11% més que l'any passat i el 2019.

Pel que fa als visitants provinents de l'Estat –cosa que inclou els propis catalans que fan turisme intern–, la corba és més irregular: l'increment de viatgers va pujar el 2006, quan es va estabilitzar durant uns anys, i va caure entre el 2011 i el 2013. 

Els anys següents es va produir un salt dels 8 als 10 milions anuals, cosa que es va estabilitzar a finals de la dècada. Després del daltabaix del 2020, el nombre d'arribades domèstiques ha arrencat amb força fins arribar al màxim històric el 2023 d'11,6 milions. La xifra dels primers 5 mesos d'enguany està un 3,6% per sota que la del mateix període del 2023.

La professora investigadora del departament de Geografia de la UB, Anna Torres, explica que un «punt a favor» del turisme domèstic en contraposició de l'internacional és que tendeix a «reduir la petjada de carboni» en el context d'emergència climàtica actual. A més, creu que «és menys disruptiu a nivell cultural» i el «malestar» dels residents sol ser menor. A més, tenen un component «més emocional» amb el territori.

27,2 milions d'arribades el 2023, 450 milions des del principi del segle XXI

Entre els estrangers i els domèstics, els 27,2 milions del 2023 suposen un auge del 85,8% respecte al 2003. Segons la mateixa estadística de l'INE, el conjunt de persones que han pernoctat com a mínim una nit a allotjaments turístics catalans va arribar als 450 milions el maig del 2024 comptant des del 2001, quan va començar el segle XXI.

Torres explica que Catalunya és la principal destinació de l'Estat, cosa que té en el seu origen les polítiques turístiques del franquisme dels anys 50 i 60 de «fer créixer els números, a l'arc mediterrani sobretot». Així, Catalunya «es va sumar al carro del sol i platja». 

El professor emèrit del mateix departament de la UB, Jaume Font, ho complementa explicant que va ser el Banc Mundial qui, veient el rumb econòmic fràgil de l'Estat, va recomanar al règim durant els 60 que «deixessin de fer trens que no van enlloc» i construïssin «autopistes i aeroports pels turistes que volen sol i platja».

Tots dos especialistes coincideixen a destacar l'eclosió del turisme urbà amb el canvi de segle i l'arribada de les companyies de baix preu. Font hi afegeix un element més, internet, que segons ell, «ha generat molts problemes a nivell turístic», per exemple, en «l'accés a la natura». 

«Ja no hi ha llocs secrets», constata, afegint que internet i les xarxes han abocat el territori a un «boom difícil de controlar» en què «tot queda saturat en poc temps» si es comença a fer popular. Font diu que això ha obert el debat entre les administracions sobre «si cal fer pagar per anar a la natura».

Lleugera desestacionalització del sector només entre els estrangers

D'altra banda, les administracions han fet històricament esforços per intentar desestacionalitzar el sector. No obstant, les dades només reflecteixen una lleugera caiguda de la concentració d'arribades a l'estiu: si entre juny i setembre del 2003 van venir el 56,7% dels estrangers que van pernoctar a Catalunya al llarg de tot aquell any, aquesta proporció s'ha anat reduint al llarg dels anys fins al 49,1% l'any passat. 

La petita caiguda no s'ha reflectit, però, en els que venen d'arreu de l'Estat. El percentatge de viatgers en temporada d'estiu és del 48,5% del total en tots dos anys separats per dues dècades, i s'ha mantingut estable durant tot aquest temps.

L'agost és el mes amb més viatgers, independentment de l'origen, amb el 15% del total –3,7 milions en total l'any passat–, seguit del juliol, juny i setembre. De fet, Torres emfatitza que Catalunya «continua tenint el sol i platja com a principal actiu». «Hi ha cert marge en què no ens podem moure molt», afegeix, referint-se les condicions climàtiques que busquen els visitants, que tenen vacances majoritàriament a l'estiu.

Les estratègies de les administracions no busquen «frenar» les arribades

Sí que destaca esforços d'administracions com la de Barcelona, amb el turisme professional de congressos, el de Calella, amb l'esportiu, o altres destins que aprofiten els hotels a l'hivern per organitzar esdeveniments. Ara bé, l'experta en turisme sostenible diu que les estratègies de desestacionalització fan «generar nous moments» d'arribades, sense comportar un fre en els moments de màxima massificació.

Així, continuen sent «estratègies de creixement» que podrien arribar a comportar «generar el problema en altres punts espacials i temporals que no hi havia abans», cosa que apunta que ja passa a Sitges. No són, per ella, polítiques de «frenar», sinó de «distribuir en l'espai i temps». 

Segons Torres, les estratègies de Catalunya estan lluny de «deixar de fer màrqueting pels mercats de llarga distància» que ha posat en marxa Suècia, o la prohibició dels pisos turístics a Amsterdam i Nova York. Dubta que mesures com la taxa turística siguin «dissuasives», i sobre el PEUAT de Barcelona, que no deixa construir allotjaments turístiques a les zones tensionades, opina que se'n construeixen a altres llocs de la ciutat.

Al seu torn, Font diu que hi ha una certa desestacionalització perquè «la gent ara tendeix a fragmentar les vacances» amb escapades de cap de setmana repartides al llarg de l'any. Ara bé, «és molt difícil desestacionalitzar el turisme de sol i platja», comenta.

A grans trets, els hotels són el destí de vuit de cada deu pernoctacions, mentre que els càmpings ronden el 10% i, la resta, es divideixen entre apartaments turístics, turisme rural i albergs.

Els visitants a hotels augmenten desigualment a les demarcacions

Pel que fa només els allotjaments hotelers, l'enquesta de l'INE dona xifres per demarcació, que indiquen que la demarcació de Barcelona és, de lluny, la que més visites rep, amb una concentració cada cop més gran en aquest territori. L'any passat, 12,9 dels 21,2 milions de persones que van pernoctar a hotels catalans ho van fer a les comarques barcelonines, cosa que suposa el 61% del total –la xifra rondava el 53% en els primers anys del segle.

El 2023, les comarques gironines se situaven en els 4,26 milions, el 20% del total –un percentatge inferior al 25% dels voltants de l'any 2000. Al seu torn, la demarcació de Lleida suposava un 4,4% del pastís l'any passat, amb 927.794 visitants, i lluny del 7% de fa un quart de segle. La de Tarragona va representar el 14,9% del total el 2023, un percentatge, en aquest cas, que sí que s'ha mantingut estable al llarg dels anys.

Malgrat la creixent concentració en la proporció de turistes a la demarcació de Barcelona, en nombres absoluts totes pugen, per bé que en ritmes diferents. Des del 1999, el creixement a aquest territori és del 144%, més del doble, una xifra similar a Tarragona (140%). A Girona l'increment es queda més curt (65%), així com a Lleida (33%), l'única demarcació on el 2023 encara no es va arribar a nivells prepandèmics de visitants a hotels.

Rupit «és un decorat»

En una conversa amb l'ACN, Torres constata que Barcelona ciutat està «claríssimament» tensionada, així com també diversos punts del litoral, tant la Costa Brava com la Daurada, amb Lloret de Mar i Salou «des dels anys 90». 

També destaca la Cerdanya, «pel turisme de segona residència». Font ho complementa dient que els «espais naturals singulars» també tenen «un problema de gestió» per l'afluència de gent. Fora de la costa, el professor emèrit també assenyala Rupit, on «la mateixa gent» del municipi no hi pot viure. «Encara que es publiciti com un poble medieval, Rupit ja no ho és, en tot cas és un decorat», sentencia.

Els turistes multipliquen per set els residents de Barcelona

El fet que Barcelona arrossegui la majoria de visitants és, en bona mesura, per l'efecte de la capital. Segons dades de l'anuari estadístic de l'Ajuntament, que cita la mateixa Enquesta d'Ocupació Hotelera, l'any 2022 s'hi van allotjar 7,3 milions. La xifra multiplica per més de quatre la població de la ciutat, i encara arrossega els efectes de la covid. 

A banda, no inclou els habitatges turístics. Amb tot, més que duplica la xifra de 20 anys abans (3,6 milions, segons una enquesta de Turisme de Barcelona). El 'boom' turístic de la capital és evident des de l'any dels Jocs Olímpics del 1992, quan les arribades van ser d'1,9 milions.

Les principals nacionalitats de les arribades són Espanya (21%), els EUA (11%), França (9%), el Regne Unit (7%), Itàlia i Alemanya (6% cada país).

Altres dades també municipals, que citen l'Observatori del Turisme a Barcelona ciutat i regió, situen els viatgers a hotels en els 7,8 milions l'any passat, a què se li han de sumar 2,9 milions de persones que van pernoctar en habitatges d'ús turístic i més d'un milió a albergs, pensions, hostals i apartaments turístics. En conjunt, 12,2 milions de turistes en allotjaments turístics, set vegades la població regular de la ciutat.

Tots dos especialistes en geografia consultats constaten que la capital catalana és un exemple de «morir d'èxit». Com a mínim, en alguns barris, com puntualitza Torres, que diu que en algunes zones la «tematització turística» fa que es perdi població, «no només pels preus» de l'habitatge, sinó perquè «es perd l'essència de barri» amb el tancament de comerços de proximitat i «l'augment de l'incivisme». «Hi conviuen residents que tenen una dinàmica molt diferent als turistes», expressa.

Font afegeix que el boom barceloní té l'origen en els Jocs Olímpics, quan es va «obrir la ciutat al mar». Un projecte arquitectònic, però, que no es va fer «perquè vinguessin turistes», sinó per «augmentar el nivell de vida» dels residents.

Girona: un 138% més de turistes en 13 anys

A Girona, el dissabte 6 de juliol també es va celebrar una manifestació contra el turisme, convocada per la Plataforma pel Decreixement Turístic. El debat sobre el fenomen que és especialment al Barri Vell ha agafat força per l'augment de visitants concretament a la ciutat –no en especial a la demarcació en les últimes dues dècades, segons l'INE–. 

Així, unes 342.600 persones van pernoctar a la capital gironina l'any passat, la dada més alta des de l'inici de la sèrie el 2010, quan els visitants van sumar 144.100, menys de la meitat. Sis de cada deu turistes que pernocten al municipi són estrangers.

Font confirma que el «glamour» de Girona arrossega visitants, mentre que «Tarragona ha estat difícil situar-la». I Torres ho complementa dient que la capital gironina «podria ser una representació de Barcelona d'aquí a uns anys».

De 610 euros a 1.139 euros de despesa per turista en 20 anys

L'auge de l'arribada de turistes ha vingut acompanyada d'un augment de la despesa mitjana. Si el maig del 2024 el que gastava un visitant internacional de mitjana a Catalunya era de 610 euros, just 20 anys després aquest import ha pujat a 1.139 euros (+86,7%), un increment a què també ha impactat la inflació acumulada del 52,8% a Espanya en aquest període. Són dades de l'enquesta de moviments turístics en frontera i despesa turística de l'INE, que reflecteix que el maig del 2014, el turista mitjà deixava 834 euros al país.

Et pot interessar: