El passeig marítim de Salou, entre els onze de Catalunya amb més risc de desaparèixer

Greenpeace ha alertat que hi ha trams de la costa catalana «en molt mal estat» per les barreres artificials i l'erosió que provoquen els esdeveniments meteorològics extrems. A més, ha asseverat que la turistificació afecta «severament» la costa catalana, especialment a Barcelona, segons consta en un nou informe que analitza la situació del litoral espanyol. 

En el cas de Catalunya, constata que platges i passeigs marítims desapareixen amb cada temporal i apunta que la pujada del nivell del mar estimada per al 2030 afectarà a extenses zones de la costa. En aquest sentit, recorda que hi ha un 15% de la superfície urbanitzada que està en zona inundable, ja sigui marítima o fluvial, cosa que incrementa el risc durant les pluges torrencials.

L'informe Crisis a Tota Costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant dels riscos d'emergència climàtica fa una radiografia de l'estat dels més de 8.000 quilòmetres de costa espanyola. Una de les principals conclusions és que no hi ha cap regió costanera que no estigui exposada a riscos per excés d'urbanització i infraestructures, contaminació, construcció de barreres artificials o el soterrament i desviament de cursos fluvials. Tot plegat ha provocat «desequilibris» que es tradueixen en el retorcés i la pèrdua de platges, i amb elles, la seva funció de barrera protectora. Això, alerta l'entitat, suposa un risc per a milions de persones residents al litoral. Afegeix que la turistificació és una altra «mala pràctica» que està «assetjant» moltes ciutats espanyoles i apunta especialment a Barcelona, Palma o València.

Greenpeace ha reflexionat que a aquestes males pràctiques s'ha de sumar el canvi climàtic i realitats com la pujada del nivell del mar, l'augment en la freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems, l'increment constant de la temperatura del mar i la pèrdua d'oxigen dissolt en l'aigua.

Pèrdua de platges

En concret, la pujada del nivell del mar, segons previsions de la NASA, provocarà la pèrdua de platges. L'informe apunta que per al 2030 s'esperen impactes molt greus a la costa de Barcelona, Vigo, A Corunya, Villagarcía, Almeria, Màlaga, Cadis o Santander, entre d'altres. En aquest sentit, assegura que per a finals de segle el mar s'haurà menjat més de 70 metres a Barcelona.

Les platges en risc de Tarragona són les de Calafell, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, l'Ametlla de Mar i el Delta de l'Ebre.

D'altra banda, entre les zones més afectades per esdeveniments meteorològics extrems apunta a les comarques gironines, ja que és una de les zones amb més de 15.000 habitatges en zones inundables.

L'informe també assenyala que les zones on hi ha més risc d'inundació són el Delta de l'Ebre, el tram entre Malgrat de Mar i Blanes, zones properes al Delta del Llobregat i Besòs (àrea metropolitana de Barcelona) i diversos punts de l´Alt Empordà.

La desaparició del Delta de l'Ebre

«Al Delta de l'Ebre, l'erosió i l'enfonsament del sòl ja estaven causant danys, però el canvi climàtic l'està devorant literalment», ha alertat Greenpeace.

En aquesta zona, l'entitat ha concretat que «els temporals i la pujada del nivell del mar fan desaparèixer platges quilomètriques», que en els darrers 15 anys ha desaparegut un quilòmetre i mig de costa i que «els cultius de musclos se n'estan ressentint greument».

«En menys d'una dècada, la producció de musclos ha baixat de deu a tres milions de tones», mentre que «els plans per a la seva conservació són només pedaços i el Delta no sobreviurà si no li arriben prou sediments del riu Ebre», han indicat els ecologistes.

Solucions per evitar la desaparició de les platges

Davant d'aquesta situació, Greenpeace ha afirmat que és urgent actuar per fer front a aquests riscos. En aquest sentit, ha assegurat que només amb una reducció moderada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges a tot el món.

A més, ha rebutjat les regeneracions artificials de platges i la reconstrucció de passeigs marítims, ja que s'ha demostrat que ja no serveixen. Per contra, ha apel·lat a solucions locals segons la realitat de cada tram de litoral, tot i que acordades per les administracions i participades per la ciutadania.

Per tot plegat, ha proposat aplicar mesures ambicioses de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, normatives d'adaptació i protecció de la costa, retornar la qualitat ambiental als espais costaners, acabar amb la contaminació, posar fre a la turistificació massiva limitant per exemple vols i creuers i la limitació d'allotjaments turístics i impedir la construcció de barreres artificials. També ha plantejat recuperar les zones inundables, revisar la delimitació que determina el domini públic marítim-terrestre i promoure la investigació científica, entre d'altres.

Et pot interessar