Política
PSC i ERC encaren la recta final de la negociació per a investir Illa amb la mirada posada a les bases republicanes
La carpeta del finançament centra les converses i la setmana que ve es podria formalitzar el preacord
El president del Govern, Pere Aragonès, i el líder del PSC, Salvador Illa, minuts abans de signar l'acord entre l'executiu i els socialistes pels pressupostos del 2024
Recta final de la negociació. PSC i ERC encaren els últims dies de les converses per tancar un acord que serveixi per a investir el candidat socialista, Salvador Illa. El calendari ve marcat per l'acte equivalent del Parlament, que va fixar el 26 d'agost com a data límit per a investir un nou president de la Generalitat, però també pel termini que va situar ERC per tancar un acord: el 31 de juliol.
La carpeta d'un nou finançament per a Catalunya centra les negociacions, i la setmana que ve es podria formalitzar el preacord. L'última paraula la tindran les bases republicanes, que han d'avalar o rebutjar el pacte. Si la militància d'ERC dona la llum verda al possible acord, el ple d'investidura podria celebrar-se entre el 5 i el 8 d'agost.
Setmana decisiva
Si a finals d'aquest cap de setmana es tanqués ja un preacord entre PSC i ERC, els republicans podrien presentar-lo a l'executiva de dilluns 29 de juliol. En aquest hipotètic cas s'estarien complint els terminis exigits pel partit que lidera Marta Rovira, activa en les negociacions sobretot des de la seva tornada de l'exili.
El mateix dilluns ERC podria convocar una assemblea d'urgència i telemàtica per exposar l'acord, i entre dimarts i dimecres es traslladaria el pacte a les assemblees territorials. D'acord amb el calendari, el dijous 1 d'agost la militància d'ERC podria votar el pacte en la consulta telemàtica, i els resultats es podrien fer públics el mateix vespre o bé l'endemà, 2 d'agost.
Si, en canvi, aquest cap de setmana acaba sense un preacord entre socialistes i republicans, el calendari es mouria. S'estaria ja fora dels terminis fixats per ERC, i és per això que a Calàbria insisteixen que els pròxims dies seran decisius.
Discreció al PSC i optimisme al PSOE
El PSC s'ha imposat la més absoluta discreció per afrontar aquests dies decisius i, en públic, s'han centrat a receptar calma, no avançar esdeveniments i assegurar que les negociacions es regiran per «la humilitat i la generositat» per part dels socialistes.
En canvi, qui no amaga el seu optimisme és el PSOE. Aquest mateix dijous la portaveu del govern espanyol i ministra d'Educació, Pilar Alegría, assegurava en una entrevista a RTVE que era «optimista» amb el resultat de les converses entre socialistes i ERC i confiava que a Catalunya es pugui obrir «una nova etapa». El mateix dia Félix Bolaños, ministre de la Presidència, afirmava en declaracions als mitjans que les converses entre els dos partits estan «avançant».
Investidura abans del 14 d'agost
Si la militància d'ERC avalés un pacte amb el PSC per investir Illa, el debat d'investidura es podria fixar per abans del pont del 15 d'agost. El candidat socialista hauria de mostrar a Rull la seva voluntat de presentar-se a una investidura. El president del Parlament hauria de fer la ronda de consultes (es pot fer telefònicament), i podria convocar la Diputació Permanent.
Aquest òrgan és el que ha de votar i aprovar la convocatòria del ple d'investidura. Si es compleixen els terminis que va fixar ERC -per tancar un pacte abans d'acabar juliol-, el ple d'investidura d'Illa podria celebrar-se entre el 5 i el 8 d'agost.
Cal recordar que el president del Parlament, Josep Rull, va proposar que del 8 al 18 d'agost els grups pactessin fer vacances, però la Mesa va decidir que la institució podria activar-se per una sessió d'investidura la primera quinzena del mes.
Un nou finançament i la condonació del FLA
Ara per ara, la necessitat de millorar el sistema de finançament de Catalunya està centrant les converses entre el PSC i ERC. Aquest també era un dels punts que contemplava l’acord per a la investidura de Sánchez. La proposta dels socialistes és continuar desplegant l'Estatut d'Autonomia.
El PSC proposa, concretament, que es pari atenció a l'article 204 de l'Estatut, que permet que es creï un consorci tributari paritari amb participació de l'Estat i de la Generalitat. Segons el PSC, aquest és el mecanisme que permetria recaptar tots els impostos «conjuntament».
En canvi, ERC insisteix que Catalunya ha de tenir «la clau de la caixa», i passar a recaptar la totalitat dels impostos i tributs, en un règim nou, a banda del que tinguin la resta d’autonomies. A més, la proposta impulsada per la consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas -d’acord amb l’encàrrec del president, Pere Aragonès-, inclou que Catalunya retorni a l’Estat una part de la recaptació pels serveis que Madrid presta, així com un mecanisme de «solidaritat» entre territoris, per tal que Hisenda pugui finançar altres autonomies deficitàries.
En les reunions dels últims dies, els republicans han insistit que un hipotètic pacte amb el PSC ha d’especificar les dates i la forma de l’execució de cada part de l’acord.
Una altra de les qüestions pendents és la condonació de 15.000 milions d'euros (MEUR) del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), un 20% del total. Aquest era un dels pactes que els dos partits van signar el novembre del 2023 en el marc de la investidura, però que encara no s'ha fet efectiu.
En una roda de premsa el dilluns, la consellera Mas va assegurar que la cancel·lació es produirà «durant els pròxims mesos». De fet, la mateixa consellera va insistir que el Govern no veia «tan rellevant» la data com «la garantia» que s'acabi complint.
Una setmana amb compliments d'acords pendents
Encara que tant el Govern de la Generalitat com l'executiu espanyol han insistit que «no s'ha de barrejar» les negociacions per a la investidura amb la relació entre governs, la part republicana ha advertit que per arribar a nous acords cal complir els anteriors. Per això ERC insisteix que, primer, cal que els socialistes garanteixin que es complirà la «carpeta zero», que són tots els compromisos que va adquirir el PSOE per poder investir Pedro Sánchez.
Els socialistes han volgut posar fil a l'agulla en aquest àmbit i una bona mostra d'això s'ha vist aquesta setmana amb el compliment de diversos acords pendents. És el cas de Rodalies. Dilluns els dos governs van acordar la transferència de 1.057,9 milions d'euros (MEUR) per a la millora i el traspàs del servei. El mateix Govern va afirmar que amb aquest gest es posa «el comptador a zero» en els deutes pendents al servei ferroviari.
El mateix dia, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat va pactar el traspàs anual de 2 MEUR per a la gestió de les beques per a la universitat i el govern espanyol es va comprometre a pagar els endarreriments dels darrers tres cursos acadèmics.
Feia gairebé tres dècades que aquesta qüestió estava en negociacions i era un dels acords que es van incloure en el pacte d'investidura. També es va acordar la transferència anual de 150 MEUR a la Generalitat per a un fons de recerca.
Dos dies després els dos executius van oficialitzar la signatura del conveni de traspàs de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital en un acte presidit per Pedro Sánchez i Pere Aragonès, que van aprofitar per reunir-se durant prop d'una hora al Palau de la Generalitat.
Aquest traspàs era un moviment molt esperat per part del Govern i del tercer sector social català, que denunciaven que els tràmits per a aconseguir aquesta prestació i la Renda Garantida de Ciutadania eren «un infern burocràtic».
Les reunions de les pròximes hores i dies seran decisives per tancar un acord entre PSC i ERC que pot servir per catapultar Illa a la presidència de la Generalitat i, com a conseqüència, evitar que Catalunya hagi de repetir les eleccions per primera vegada a la història.
