Política
L'informe dels Mossos del dia de la investidura és «propi» de la «policia franquista», segons l'ANC
L'entitat demana explicacions a Parlon perquè considera que el document enviat a Llarena «tergiversa» els fets
L’ANC assegura que l’informe dels Mossos d’Esquadra del dia de la investidura de Salvador Illa és «més propi» de la «policia franquista» que «d’una policia democràtica». Ho compara amb la Brigada Político Social i les Brigades d'Informació franquistes.
És per això que la comissió jurídica i seguretat de l’entitat ha enviat un requeriment a la consellera d’Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del contingut de l’informe policial enviat al Tribunal Suprem. L’Assemblea considera que aquest document enviat al jutge Pablo Llarena «tergiversa» els fets.
L'informe de Mossos apuntava a diferents «amenaces» el dia del debat d'investidura. D'una banda, les amenaces terroristes: el gihadisme i el terrorisme nacionalista blanc, que en cap cap Mossos els vincula amb l'organització independentista. I, de l'altra, les convocatòries de manifestacions on la policia situa la que hi havia organitzada per l'ANC i altres entitats per rebre a Puigdemont. Des de l'Assemblea creuen que és «inacceptable» les consideracions prèvies dels Mossos d'Esquadra. Consideren que parteixen d'una «actitud que incrimina l'entitat de manera injustificada».
La policia apunta a la possible presència de col·lectius d'ultra esquerra situant-los a l'espai ideològic del «marxisme leninisme independentista» a la convocatòria de l'ANC. Assenyalen que és una amenaça «alta» i també es fixen en els comitès de defensa de la república (CDR). Els Mossos manifesten que els CDR podrien participar també de la convocatòria. L'ANC critica les explicacions de la cúpula de Mossos a Llarena i lamenta que el mateix informe qualifiqui d'amenaça «molt alta» la participació «d'actors sobiranistes».
«Sembla evident que consideren una amenaça la posició crítica envers els pactes d'investidura», apunta l'entitat. I recorda que el dret a manifestació és un dret «bàsic per a un estat que es consideri democràtic». «No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l'actuació dels partits o polítics», sentencia el comunicat de l'ANC.
Per altra banda, l’Assemblea assegura que el tancament del parc de la Ciutadella per part del dispositiu de seguretat va ser «totalment desproporcionat». Aquest fet, va travar la manifestació que havien convocat i, segons l’entitat, els assistents van reaccionar amb una «actitud de resistència passiva». A l’informe de Mossos, però, es va considerar l’actitud dels manifestants de «virulenta». Per això, diuen, van autoritzar l'ús de gas. Davant això, l’ANC considera aquest fet com a «absolutament injustificat i condemnable, i més quan s'utilitza per a justificar actituds desproporcionades per part d’una policia democràtica». Assenyalen que en el protocol dels Mossos d’Esquadra del 2019 s’establia que el gas només es podria utilitzar en manifestacions violentes i llançat a una distància des d’un metre i mig fins a dos metres. L’entitat però, retreu que «ni la situació era de violència, ni es va llençar adreçat a determinades persones, sinó de manera aèria sobre els manifestants».
Així doncs, l’Assemblea condemna tan l’actuació dels Mossos com el contingut de l’informe policial enviat al TS, i exigeixen a la consellera d’Interior una investigació dels fets, l’aclariment de les «imputacions fetes contra l’Assemblea i altres entitats democràtiques per aquest informe» i que es «depurin responsabilitats del dispositiu del tancament del parc i la tirada de gas pebre».