Dilluns arrenca el curs escolar 2024-2025 per a més d'un milió d'alumnes d'infantil, primària i ESO

El curs 2024-2025 començarà aquest dilluns per a 1.047.712 alumnes d'infantil, primària, ESO i FP bàsica, segons la previsió del Departament d'Educació. Són 72.916 alumnes del primer cicle d'infantil, 176.988 del segon, 447.600 de primària, 342.074 de secundària i 1.250 d'FP bàsica.

Entre les novetats hi ha l'aplicació del protocol per limitar l'ús del mòbil, un nou pla de desburocratització de la gestió dels centres i la posada en marxa d'alguns plans per redreçar els mals resultats. Davant d'una nova consellera, els sindicats USTEC, CCOO i Professors de Secundària reclamen més recursos, dignificar la professió docent i millorar la gestió per part de la conselleria. L'aFFaC demana apostar per la pública i la seva gratuïtat real.

Aquest dilluns serà el primer dia de classe per als alumnes d'infantil, primària, secundària i formació professional de grau bàsic. Dijous 12 de setembre serà el torn dels de batxillerat (111.220), i els d'FP de grau mitjà (78.382) i superior (74.658), entre d'altres. En conjunt, Educació preveu 1.333.171 alumnes al règim general, 130.020 a l'especial -que inclou estudis artístics, esportius i d'idiomes-, 68.400 a la formació d'adults i 78.755 en estudis a distància.

En línies generals, les dades de previsió d'alumnes creixen molt lleugerament respecte al curs passat, de 1.610.956 matriculats el 2023-2024 a 1.610.346 de previsió enguany tenint en compte tots els estudis. Tot i això, baixen els alumnes de l'etapa obligatòria amb 176.988 alumnes en el segon cicle d'infantil -184.633 el curs passat-; 447.699 a primària -452.012 el curs anterior- i 342.074 a secundària -346.495-.

Per titularitat, hi haurà 901.267 estudiants al sector públic, 21.802 al privat i 339.423 al concertat en el règim general. Això suposen 512 alumnes més a la pública, 1.247 més en centres privats i 5.515 menys en els concertats.

Aquest curs continua la reducció de ràtios i es completa a tot el segon cicle d'educació infantil. Així, 7.894 grups tindran la ràtio reduïda a I3, I4 i I5, sent 18,28 alumnes la ràtio mitjana a I3. En concret, 1.988 grups de la pública (94%) tenen ràtio 20 o inferior i 711 a la concertada (79%).

Més de 82.000 dotacions docents i 18.295 nous funcionaris

Pel que fa als docents, n'hi haurà 82.277 dotacions, amb un increment de 301 a FP i 218 d'inclusiva. En concret, seran 38.865 dotacions de mestre i 43.412 de professorat. Com a novetat aquest curs, s'han estabilitzat 18.295 docents. A més, es posarà en marxa el grup estable de substitucions, per al qual Educació va rebre 15.000 sol·licituds per a 2.145 places, de les quals només manquen unes onze per cobrir.

D'altra banda hi haurà 4.408 dotacions de Personal d'Administració i Serveis (PAS), 80 més; i 3.681 d'Atenció Educativa (PAE), 321 més. També es posa en marxa una dotació de 52 educadors socials als serveis educatius i 12 places de logopèdia.

Pel que fa als centres, n'hi haurà tres de nous: l'Institut Escola Mas Lluí de Sant Just Desvern, l'Escola Joan Domènech i Moner de Lloret de Mar i l'Escola Pedraforca de Saldes. Obriran també les portes 13 nous edificis i durant el curs se'n preveuen dos més.

Nou curs i nova consellera

L'inici de curs coincideix amb l'estrena d'Esther Niubó al capdavant del Departament d'Educació. Niubó va prendre possessió del càrrec el 12 d'agost i, com ella va explicar en roda de premsa divendres, la seva tasca fins ara s'ha centrat majoritàriament en garantir un bon inici de curs.

La consellera ha fixat la millora dels resultats educatius com una de les principals prioritats de cara al nou curs i la nova legislatura, així com atendre l'alumnat amb més dificultats.

Els sindicats reclamen més recursos i una millor gestió

El fet que sigui una nova consellera i un nou equip els que capitanegin Educació ha fet també que moltes de les peticions de la comunitat educativa en aquest inici de curs vagin una mica més enllà i reclamin també canvis més generals pel que fa a la política educativa del govern.

En aquest sentit, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha demanat en declaracions a l'ACN «redreçar l'educació del país» i ha situat la millora del finançament com una de les primeres prioritats a abordar. I és que Segura ha lamentat que fa anys que el sistema està infrafinançat i això fa que els centres no tinguin els recursos suficients per encarar el curs cobrint les necessitats que tindran, especialment pel que fa a l'escola inclusiva. 

Segura ha reclamat també una dignificació de la professió docent i del personal d'atenció educativa, recuperar el poder adquisitiu perdut -que el sindicat xifra en un 20% en 10 anys-, recuperar la «democràcia» als centres i defensar la vehicularitat del català, entre d'altres. A més, ha demanat que la inclusió de la Formació Professional en el nom de la conselleria es tradueixi en mesures concretes que permetin incrementar la demanda.

Des de CCOO, la secretària general d'Educació, Teresa Esperabé, ha considerat que el nou curs necessita «escolta i negociació» per part del nou equip per posar fi a anys «molt convulsos» en el sector. Més enllà d'això, i coincidint amb USTEC, ha demanat incrementar els recursos fins arribar al 6% del PIB però també impulsar diverses mesures per millorar els resultats educatius. 

En aquest sentit, veu prioritari reduir les ràtios a l'ESO, fer efectiva l'escola inclusiva i posar fi a la segregació. «Si no posem recursos, no acabem amb la segregació i no baixem les ràtios serà molt difícil que només amb manuals i programes ho podem revertir», ha declarat.

En l'àmbit de secundària, el secretari general del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, ha demanat també un «canvi de rumb» tant a escala educativa com de gestió. En el primer àmbit ha defensat tornar a la «instrucció directa» perquè el model competencial s'està demostrant un «fracàs». Pel que fa a la gestió, ha criticat el «desastre monumental» de les destinacions docents d'estiu i ha demanat també derogar el decret de plantilles per posar fi a l'«arbitrarietat» en les designacions docents.

Confien que millori el diàleg amb la conselleria

Els quatre agents consultats per l'ACN han coincidit en mostrar-se a l'expectativa de si realment hi ha un canvi de tarannà per part de la nova consellera i el seu equip, en comparació amb el que lamenten van tenir els consellers d'ERC. Segura ha confiat que es pugui materialitzar un canvi de rumb i que hi hagi un veritable diàleg i negociació ja que ha defensat que «no es pot governar d'esquenes a la comunitat educativa».

Niubó s'ha anat reunint amb tots ells durant els primers dies al capdavant de la conselleria. Una trobada que, en el cas de CCOO, va ser positiva perquè «hi va haver escolta». Ara, el sindicat donarà «els 100 dies de gràcia» a Niubó per veure les primeres polítiques que impulsa perquè «les paraules es demostren amb fets».

De la seva banda, Massó es mostra optimista ja que en la trobada que van mantenir amb la consellera van percebre un tarannà «molt diferent» i creu que són conscients que l'educació a Catalunya «està a punt d'implosió». 

L'aFFaC demana apostar per la pública i la gratuïtat real

De la seva banda, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha reclamat que el curs i la legislatura comenci amb una aposta clara per l'educació pública. La seva directora, Lidón Gasull, ha defensat que això passa per anar reduint les places concertades però també ha lamentat que una «mala gestió dels resultat educatius» ha provocat que es culpi només la publica d'aquesta situació i, de retruc, això hagi influït en la reducció de la demanda de places públiques per aquest curs. 

A més, ha reclamat posar solució a l'endarreriment en la construcció de nous centres escolars, desplegar veritablement el decret de l'escola inclusiva, revisar el pla de digitalització per garantir la privacitat de les dades i caminar cap a un veritable sistema educatiu públic gratuït. En aquest sentit, ha lamentat que la despesa no para de créixer i ha asseverat que polítiques com la del val escolar no són la solució.

Et pot interessar: