El TJUE tomba el recurs de Puigdemont i Comín

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha desestimat la demanda de l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín contra la negativa del Parlament Europeu a acceptar-los com a eurodiputats des de l'inici de la legislatura 2019-2024. 

En la sentència llegida aquest dijous pel vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, el tribunal assegura que l'Eurocambra no té marge per qüestionar la llista final d'eurodiputats que envia Espanya, encara que aquesta exclogui membres que no han jurat la Constitució. Amb tot, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg indica que el cas s’ha de resoldre per la via judicial espanyola i que, en tot cas, els tribunals preguntin al TJUE al respecte, i deixa l’actual escó de Comín a l’aire.

En concret, el TJUE afirma que els tribunals espanyols tenen la competència exclusiva per controlar «l'exactitud» d'aquesta llista d'acord amb el dret de la UE i que, si hi ha una petició de prejudicials a Luxemburg, llavors el TJUE es pronunciarà sobre el cas en última instància. També apunta a la possibilitat que la Comissió Europea obri un procediment d'infracció contra Espanya i porti l'Estat als tribunals de la UE si l'executiu comunitari considerés que està vulnerant el dret de la UE exigint als eurodiputats electes que jurin la constitució.

D'aquesta manera, el TJUE evita entrar al fons de la qüestió -si el requisit de jurar la Constitució és compatible amb el dret de la UE- i deixa a l’aire l'entrada de Comín a l'Eurocambra, ja que el de Junts confiava en una sentència favorable aquest dijous per poder accedir al seu escó.

Mantenint el criteri del 2019, aquesta legislatura el Parlament Europeu ha negat l'escó al de Junts, que va quedar segon en les eleccions europees a Catalunya. Comín ho ha tornat a portar als tribunals de la UE demanant al TGUE que obligui la cambra a acceptar-lo cautelarment. En paral·lel, té l'opció de recórrer als tribunals espanyols la decisió de la JEC d'excloure'l de la llista definitiva d'eurodiputats electes.

El cas contra Tajani

Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC els va incloure a tots dos en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Com que cap dels dos ho va fer, la JEC no els va incloure en la llista definitiva que va enviar a Brussel·les. Tampoc hi havia l'eurodiputat electe d'ERC Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.

Acceptant la llista final enviada per Espanya, el llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no va reconèixer els independentistes com a eurodiputats i va deixar la controvèrsia en mans els tribunals.

Ara bé, Puigdemont i Comín van aconseguir accedir a l'escó el desembre del 2019, quan l'aleshores president de l'Eurocambra, el socialdemòcrata italià David Sassoli, els va admetre arran de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras perquè aquesta establia que la condició d'eurodiputat s'obté únicament per l'elecció a les urnes.

De totes maneres, Puigdemont i Comín van mantenir la seva demanda contra l'Eurocambra al TGUE per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi. En una sentència en primera instància, el Tribunal General va desestimar la demanda avalant a Tajani. A més, els serveis jurídics de l'Eurocambra van afirmar davant d'aquesta instància que Sassoli els va reconèixer «probablement de forma il·legal» perquè el Parlament «mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya».

Els eurodiputats de Junts van recórrer al TJUE, que té l'última paraula a l'hora d'interpretar el dret de la UE. Com a encarregat de recomanar la sentència final, l'advocat general del TJUE Maciej Szpunar ja va esmenar el TGUE i els serveis jurídics de l'Eurocambra. A l'abril Szpunar va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució «contravé» la legislació europea i el principi de sufragi universal.

L'opinió de l'advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara podia variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer inicialment Puigdemont i Comín com a eurodiputats el 2019.

La decisió del TJUE

I així ha sigut. Però el TJUE s'ha desmarcat de l'advocat general per una qüestió de procediment, no de fons. El TJUE ha denegat el recurs contra l'Eurocambra perquè considera que aquesta institució no té competències per qüestionar la llista que envia Espanya.

«El fet que la llista contingui errors o omissions no permet a aquesta institució considerar que els noms dels diputats electes que les autoritats nacionals li han notificat no la vinculin», indica el text de la sentència. Això, diuen els magistrats europeus, comportaria que l'Eurocambra controlés «la conformitat del procediment electoral nacional» amb el dret de la UE i, per tant, estarà vulnerant el repartiment de competències establertes entre la UE i els estats per a la celebració de les eleccions europees.

Seguidament, el TJUE recorda que, per a un cas com aquest, existeix un sistema de recursos judicials per la via dels tribunals nacionals amb el qual els demandants poden arribar a Luxemburg a través d'una pregunta prejudicial. Però també si la Comissió Europea decidís portar Espanya als tribunals de la UE per incomplir amb la legislació i jurisprudència de la UE, afegeixen els magistrats.

Segons la sentència del TJUE del 2019 pel cas de la immunitat de Junqueras, la condició d'eurodiputat s'obté únicament amb la proclamació oficial dels resultats electorals. Aquesta llista inicial sí que incloïa Puigdemont i Comín, però la llista final que enviava Espanya els excloïa perquè no havien jurat la Constitució.

«Suposant que el Regne d'Espanya s'extralimités en les seves competències establint l'obligació de prestar el jurament d'acatament de la Constitució que es contempla en l'article 224.2 de la llei electoral, aquesta circumstància no alteraria l'obligació del president del Parlament de prendre nota dels resultats de les eleccions que les autoritats nacionals li notifiquen oficialment», subratlla el TJUE aquest dijous.

És a dir, que l'Eurocambra està lligada de mans encara que un estat membre obstaculitzi l'accés a l'escó d'eurodiputats electes i s'ha de limitar a admetre aquells que surten a la llista oficial final.

Amb tot, el TJUE reitera que «l'eventual incompliment» per part d'Espanya es pot impugnar als tribunals espanyols o al mateix TJUE a través d'un procediment d'infracció de la Comissió Europea.

Espanya ja va obviar el cas

Puigdemont i Comín ja van recórrer als tribunals espanyols, que van rebutjar el cas. El Tribunal Constitucional va desestimar el 2022 el recurs d'empara contra la decisió de la Junta Electoral Central de no incloure'ls com a diputats electes al·legant que en aquell moment ja estaven exercint com a eurodiputats gràcies a l'admissió de Sassoli.

Ara bé, ni el Tribunal Suprem ni el Constitucional van preguntar al TJUE sobre la validesa del requisit de jurar la Constitució a través d'una pregunta prejudicial.

El Tribunal Europeu de Drets Humans no va voler entrar en el cas perquè va considerar que el TC ja els havia reconegut com a eurodiputats.

Ara Comín, que no ha estat reconegut com a eurodiputat, pot fer el mateix recorregut judicial per intentar accedir a l'escó.