El president del CAIROS admet que la primària funcionava millor fa 40 anys i reclama incentius per evitar un sistema sanitari dual

El president del Comitè per l’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS), Manel del Castillo, ha admès que l'atenció primària funcionava millor fa 40 anys, i ha subratllat que s'han comès errors, el més greu treure els incentius. En una entrevista a 'El Periódico', ha argumentat que en allò que és més greu el sistema funciona molt bé, però no en allò «més banal». 

«Si no fem res, al final podem acabar en un sistema dual, que és el que hi ha en altres països fora d'Europa: un sistema per a pobres, entre cometes, i un sistema per a les classes mitjanes», ha advertit, fent referència a l'augment de persones que tenen assegurança privada per aquesta manca d'accessibilitat a l'atenció primària.Del Castillo ha defensat que cal adaptar el sistema a la realitat després de 40 anys, temps en què no s'han fet pràcticament reformes, tot i que sí que s'ha dit molts cops què és el que s'hauria de fer. I tot això amb una societat molt més envellida. 

«Què passa? Que les reformes requereixen pactes, i les reformes es paguen a curt termini, però es cobren a llarg termini», ha argumentat. Un dels errors més greus, al seu parer, és haver eliminat els incentius. Segons ell, no pot ser que es pagui el mateix a un metge que treballa a Barcelona que al que treballa en un poble de muntanya. Del Castillo ha opinat que cal reconèixer econòmicament el treball ben fet.

També ha defensat que cal incrementar els recursos, i ha lamentat que el que s'aprova al Parlament mai es compleix. Pel que fa als professionals, ha reconegut que el sistema no s'ha adaptat a les noves realitats. Ha apuntat que Espanya té una de les taxes més altes de metges per habitant d'Europa, però el que passa és que són als grans hospitals, a Barcelona. 

És difícil, per tant, trobar doctors per anar a l'entorn rural o per anar a la primària en un poble. I el que falten sobretot, ha dit, són infermeres. Aquí ha tornat a situar la qüestió dels incentius. «Crec que no es tracta de generar molts més metges o infermeres, sinó de donar-los més suport, treure'ls càrrega burocràtica i alliberar la seva càrrega assistencial», ha conclòs. Aquesta manca d'incentius, ha continuat, provoca que el problema estigui justament en el «terreny banal, en el menys complex». «Resolem molt bé els temes complexos -el càncer, el transplantament-. Molt millor que el privat», ha constatat. 

Ara bé, «veure unes amígdales ja no és tan incentivador», ha apuntat. Són aquestes qüestions, les llistes d'espera per veure un especialista i la falta d'accessibilitat en general a l'atenció primària provoca que cada vegada més gent es faci una assegurança privada. «Això ens deslegitima», ha avisat Del Castillo, que ha apuntat que el 32% de la gent ja té una assegurança privada, i a Barcelona ja és un 40%. Això demostra que «alguna cosa no va bé». 

«Ens estem jugant el prestigi del sistema públic i la legitimitat social», ha advertit, alhora que ha alertat del risc d'acabar en un sistema per als «pobres», el públic, i un altre per als rics, el privat.Sobre l'Agència de Salut Pública, que està aprovada però no desplegada, ha remarcat que serà un dels camps de treball del comitè. Abans de final d'any es definiran ja unes primeres mesures per tenir un sistema de vigilància epidemiològica en temps real, amb 5 o 10 que siguin d'impacte i fàcils d'implantar. Per a cada una d'aquestes mesures es crearà un grup específic de treball.