El Suprem confirma que no aplica l'amnistia al delicte de malversació dels condemnats per l'1-O

La sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i diversos processats per l'1-O i confirma que no aplica l'amnistia al delicte de malversació en aquesta causa. Hi ha un vot particular discrepant amb la decisió, que considera que la resta de magistrats es mouen en el «terreny de la ficció jurídica» i fins i tot parla d'«entelèquia». Van presentar recurs Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. 

La sala considera que els condemnats van cometre malversació amb un benefici personal de caràcter patrimonial. El Suprem també ha rebutjat un recurs de Vox, que pretenia que el delicte de desobediència també fos exclòs de l'aplicació de la llei d'amnistia.

La resolució remarca que el text de la llei que finalment es va aprovar reflecteix la «inequívoca voluntat sobrevinguda del legislador de fixar restriccions a la projecció de l'amnistia respecte al delicte de malversació, en contrast amb la voluntat inicial de fer il·limitada l'aplicació de la llei a tots els actes dilapidadors de fons públics».

Argumenta que la noció tradicional de patrimoni personal no només inclou l'actiu (bens i drets susceptibles d'estimació pecuniària), sinó també el passiu (deutes i obligacions). La resolució posa l'exemple d'un funcionari que contracta la celebració del banquet de casament d'un fill, assumint una obligació de pagament. «Si abona l'import amb fons públics, l'obligació que es trobava en el passiu desapareix, el patrimoni (actiu i passiu) s'incrementa i el funcionari s'enriqueix personalment en aquest import», indica.

Aplicant-ho al cas concret de l'1-O, subratlla que el conseller que «fora de les seves competències governatives i sense ni tan sols possibilitat potencial d'haver inclòs aquestes despeses en partida pressupostària», contracta la impressió i difusió d'anuncis, la compra de cartells, la distribució de sobres, l'estància d'observadors internacionals i ho fa per a un fi, «contrau l'obligació del seu abonament i conseqüentment el seu patrimoni personal correlativament decreix amb l'obligació assumida per aquest import». «Si a continuació ho abona amb fons públics i transfereix la càrrega a la comunitat autònoma, el seu patrimoni personal (actiu-passiu) s'incrementa amb els imports que es va comprometre a abonar i s'enriqueix personalment en aquelles xifres», afegeix.

Avisen que l'aplicabilitat mecànica del dret és pròpia dels absolutismes

Els magistrats avisen que les lleis «no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges», i remarquen que l'imperi de la llei «només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial». «La imatge del jutge com a boca muda que ha de limitar la seva funció a proclamar conseqüències jurídiques que flueixin de la literalitat de la norma representa una imatge passada de moda que els recurrents presenten ara com l'ideal democràtic d'una justícia respectuosa amb el poder legislatiu», continuen.

El Suprem afegeix que els termes en què s'ha publicat la llei d'amnistia «no degraden aquesta sala a la condició de simple vehicle formal per a una resposta algorítmica, aliena a l'hàbit de l'argumentació que presideix les seves deliberacions». La sala rebutja «l'aplicabilitat mecànica del dret», i subratlla que és una teoria que ha «captivat els absolutismes al llarg de la història».

Pel que fa a l'al·legació de les defenses que argumenten que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar en el sentit més favorable al reu, replica que la interpretació i aplicació de les normes excepcionals «no tenen res a veure amb el principi pro reu», tal com estableix l'article 4.2 del Codi Civil. Aquest principi, manté, s'ha d'aplicar quan el jutge tingui dubtes respecte a la suficiència probatòria d'una condemna, que no és el cas.

Una magistrada veu una «entelèquia» dir que hi ha benefici

La sala que ha emès la resolució està formada per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Aquesta última ha emès el vot particular discrepant, que defensa que cal atendre el mandat emanat del legislador, que té «l'inequívoc propòsit d'amnistiar l'aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums del 2014 i 2017».

Ferrer considera que els exemples que posa la resolució «poc tenen a veure» amb el cas de l'1-O. «En aquest cas no pot apreciar-se l'ànim d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l'amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés», diu la magistrada.

Al seu parer, el raonament de la resta «es mou en el terreny de la ficció jurídica» i considera que l'increment del patrimoni que s'assenyala és una «entelèquia».

«No podem apreciar un altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític legal», continua Ferrer, que considera «alambinada» la interpretació que fa la sala de forma majoritària. «Podem discutir la constitucionalitat de la llei o la seva adaptació al dret comunitari, però el que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma», conclou.