Agents educatius defensen eliminar la sisena hora de la concertada en cas que no retorni a la pública

El debat sobre la recuperació de la sisena hora ha tornat després que l'acord d'investidura entre els Comuns i el PSC la incorporés. La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha plantejat però que el que fa falta és analitzar quines són les millors mesures per afrontar els reptes. Precisament diversos agents del món educatiu consultats per l'ACN reclamen aquesta avaluació abans de prendre cap decisió i per conèixer què funciona i què no. 

Així ho defensen des de la Fundació Bofill, mentre que des de les Associacions Federades de Famílies i Alumnes de Catalunya (aFFaC) i l'organització Rosa Sensat van més enllà i demanen que si un cop feta aquesta avaluació es conclou que no és una mesura efectiva, aquesta s'elimini de l'escola concertada.

El pacte entre els Comuns i el PSC parla de «recuperar progressivament la sisena hora a l'escola pública amb concertació social». La consellera però ha deixat clar des de les seves primeres intervencions públiques que no té voluntat d'imposar aquesta mesura i ha apel·lat en diverses ocasions al consens de la comunitat educativa. 

En les seves declaracions més recents, va assegurar que es creia la sisena hora però més la concertació social. De fet, la consellera va expressar que volia parlar amb els Comuns si aquesta és o no la millor opció per millorar els aprenentatges, reforçar l'atenció a les dificultats i avançar «progressivament» en l'equiparació de l'escola pública i la concertada.

Aquesta avaluació és el que troba a faltar sovint la cap de projectes de la Bofill, Elena Sintes, en l'àmbit dels horaris. En aquest sentit, explica a l'ACN que la sisena hora es va retirar del sistema educatiu públic sense que es fes una avaluació sobre què funcionava i què no i creu que el mateix passa amb l'horari continu a la secundària o el pla pilot de la jornada continuada en més d'una vintena de centres de primària. «És necessari que hi hagi una avaluació de les mesures que es van prenent per aprendre què és el que està funcionant i què és allò que es necessitaria millorar», declara.

Sintes apunta també que els horaris són un dels punts de diferència entre l'escola pública i la concertada, no només perquè aquesta última sí fa la sisena hora sinó també perquè els instituts públics apliquen majoritàriament la jornada continuada, mentre que els concertats fan jornada partida. «És preocupant que tinguem dins del mateix sistema públic dues ofertes tan radicalment diferents i que, a més, generen molta segregació escolar i molta desigualtat», sosté.

Tot i aquestes diferències, creu que l'horari no explica per si sol la situació de l'escola pública sinó que es deu a motius diversos entre els que situa la falta d'inversió, d'avaluació i, principalment, la major concentració de la segregació escolar. Sí reconeix però que els horaris el que fan és «afegir un element diferencial més que no és menor» perquè l'oferta d'oportunitats que es dona a uns alumnes i altres «és molt diferent».

L'aposta de Sintes seria anar cap a models d'educació «a temps complet» on hi ha una oferta més flexible i oberta, amb centres educatius oberts també a la tarda i des d'on s'ofereixen activitats complementàries.

Treure la sisena hora de la concertada

La directora de l'aFFaC, Lidón Gasull, comparteix aquesta necessitat d'avaluació i de preguntar-se «per a què es vol la sisena hora». Ha afegit però que si un cop feta aquesta valoració es conclou que té un impacte positiu en l'aprenentatge dels infants i és positiu introduir-la de nou al sistema públic es faci. Puntualitza però que si s'arriba a la conclusió que no es així «s'ha d'eliminar de la xarxa privada concertada». «El que no és lògic és que amb diner públic estiguem finançant una hora més a la xarxa privada concertada i no ho estiguem fent a la xarxa pública», sentencia.

En tot cas, des de l'aFFaC no creuen que els mals resultats educatius que revelen proves com PISA es derivin de tenir o no aquesta sisena hora. De fet, Gasull apunta que si s'observen les diferències d'aquests resultats per nivells socioeconòmics, la diferència entre pública i concertada «es redueix moltíssim». 

Sí que reconeix que el fet de tenir una hora lectiva més «impacta d'alguna manera en els aprenentatges». En aquest sentit, apunta que aquesta hora de més es podria emprar a l'escola pública perquè els alumnes més vulnerables poguessin enfortir aprenentatges als que no tenen accés perquè es fan fora del temps lectiu, per exemple. Comenta que una altra proposta podria ser destinar la sisena hora al menjador escolar cosa que permetria avançar en la universalitat i gratuïtat d'aquest servei, amb una oferta d'activitats educatives.

En tot cas, la directora de l'aFFaC afirma que és necessari replantejar-se quin tipus de jornada necessita el sistema educatiu i sobretot «adaptada» als diferents nivells. Per exemple, diu que la concentració de l'aprenentatge en poc temps «no té un impacte positiu» però també que els horaris d'entrada i sortida actuals «no són els millors per al rendiment i el benestar de l'alumnat».

En una línia similar, la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, planteja la necessitat de fer-se preguntes i entre aquestes ha assegurat que si la pregunta és si la sisena hora millora els resultats educatius la resposta, per a ells, és que no. En aquest sentit, diu que si l'únic objectiu és equiparar l'escola pública a la concertada i s'arriba a la conclusió que la sisena hora no és efectiva, s'hauria d'eliminar d'aquesta xarxa concertada. «Si és una mesura que no està avaluada i ningú ens diu que realment es profitosa i suposa la solució als grans problemes, doncs si hem de ser iguals, retirem-la de la concertada», assevera.

Hurtado insisteix en la necessitat de fer-se preguntes, de preguntar-se si es vol la sisena hora per millorar la conciliació familiar, si és perquè s'entén que més hores vol dir millorar la qualitat educativa o si es vol implantar per equiparar pública i concertada. Sobre les dues primeres preguntes afirma taxativament que la resposta és no: «No suposa més qualitat, més hores no és millor qualitat». Sobre la conciliació familiar, concreta que reduir-ho a la sisena hora és no portar endavant una política social valenta «que no passa perquè les escoles estiguin obertes més hores» i finalment diu que si la voluntat és equiparar, aposta per eliminar-la a la concertada.

Per a Rosa Sensat cal plantejar-se aquestes preguntes i un cop avaluades les mesures, arribar a un horari «que sigui raonable amb el temps que els nens necessiten per aprendre». En aquest debat demana també tenir en compte altres qüestions, com la garantia del menjador escolar. «Mirem-ho tots plegats, tots els agents educatius», afirma, al temps que demana «més serenor» per valorar què funciona i que no lluny de debats «polaritzats».

La concertada no hi vol renunciar

Consultada per l'ACN, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya ha defensat l'existència d'aquesta sisena hora a l'escola concertada. «Forma part de l'ADN de l'escola concertada i no hi renunciarem», afirma el president de la CCAEC, Carlos Camí.

A banda de les escoles concertades, la sisena hora es manté actualment en 401 centres públics, tots ells d'alta o màxima complexitat.