Carreteres
La mortalitat en accidents de trànsit a Catalunya és 10 punts menor que la mitjana de la UE el 2023
Les víctimes mortals pugen però la ràtio és similar a la d’Alemanya o els Països Baixos
Imatge del vehicle bolcat a l'AP-7.
Catalunya va patir l’any passat 288 morts per accidents de trànsit en vies interurbanes i nuclis urbans, segons la xifra definitiva del Ministeri de l’Interior, el que representa un 9% més de víctimes que el 2022. Tot i això, Catalunya té una ràtio de 36 morts per milió d’habitants i es manté lleugerament per sota de la ràtio espanyola (38) i -fins a deu punts- de la de la UE en conjunt (46), amb dades recents d’Eurostat.
De fet Catalunya estaria gairebé a la cua dels països de la UE en aquest rànquing, amb una ràtio similar a Alemanya i Països Baixos, inferior a la veïna França (48), Itàlia (52), Àustria (44,) i molt lluny dels països amb més accidentalitat com són Bulgària (82 morts per milió), Croàcia (71) o Portugal (61).
Els morts en accidents de trànsit -en vies interurbanes i urbanes, sumades- van augmentar un 9% a Catalunya el 2023 amb 288 víctimes. 148 es van produir a Barcelona (+7), 55 a Tarragona (+3), 51 a Girona (les mateixes que el 2022) y 34 a Lleida (+14), segons les dades definitives publicades aquest dilluns pel Ministeri de l’Interior.
L’increment de la mortalitat ha estat més acusat a Catalunya que al conjunt de l’Estat, on les 1.806 víctimes registrades suposen un 3% d’augment respecte el 2022. A les carreteres catalanes hi va haver 24 morts més que el 2022, sent la quarta Comunitat Autònoma amb major increment de víctimes interanual després d’Extremadura, Castella -la Manxa i les Balears.
Amb aquestes xifres, i malgrat que també és cert que l’actual nombre de víctimes mortals per accidents ha caigut respecte les que es registraven l’any 2019 (un 5% més), el Govern va aprovar a l’abril el nou Pla de Seguretat Viària (PSV) 2024-2026, un instrument tècnic triennal que té com a objectiu ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessàries per reduir la sinistralitat. El pla està en línia amb els objectius marcats per Unió Europea (UE) per reduir els accidents amb víctimes mortals en un 50% d’aquí al 2030, i per aquest trienni (24-26) planteja una reducció del 20% de les víctimes mortals.
Ràtio per sota de l’Estat i de la UE
En aquest aspecte, la ràtio de morts per milió d’habitants (que és la que utilitza Eurostat en els seus informes anuals d’accidentalitat) a Catalunya és més baixa que al conjunt de l’Estat i, encara més acusadament que la de la UE.
La ràtio europea de morts en accident de trànsit per milió d’habitants el 2023 és de 46 ( un índex que ha baixat un 10% respecte dels 51 del 2019), amb un total de 20.400 persones mortes. La de Catalunya és 36, amb 288 víctimes mortals, i estaria entre els vuit països amb la ràtio més baixa. Espanya, amb 38 morts per milió d’habitants, és un dels 14 països dels 27 que està per sota de la ràtio europea, mentre que França, Bèlgica, Itàlia o Hongria superen aquest llindar.
Sobre aquest any 2024, amb dades provisionals de gener a juny, l’accidentalitat a nivell de la Unió Europea estaria en valors similars al 2023, mentre que a l’Estat hauria pujat entre un 5% i un 10%, segons Eurostat. La Direcció General de Tràfic (DGT) no ofereix encara dades provisionals d’aquest any per a l’Estat ni per Catalunya, mentre que les que ofereix el Servei Català de Trànsit (SCT) no són comparables perquè només comptabilitzen els morts en accidents fins a 24 hores després del sinistre i els seus homòlegs estatals inclouen els accidentats que acaben morint fins a 30 dies després de l’accident.