El Govern destina més de mig milió d'euros en pensions per a expresidents el 2023

El Govern va destinar més de mig milió d'euros, 586.466, en pagar les pensions dels expresidents el 2023. 306.470 per a expresidents de la Generalitat i 279.996 per als del Parlament. Així es desprèn de les dades del departament d'Economia en resposta a una pregunta parlamentaria per escrit de Vox consultada per l'ACN. Els expresidents de la Generalitat són Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra. 

No van cobrat cap import ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Carles Puigdemont. Pel que fa als expresidents de la cambra, han cobrat pensions vitalícies la vídua de Joan Reventós, Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Ni Laura Borràs ni Roger Torrent van percebre cap import el 2023.

El 1988 es va aprovar una llei que regula les pensions i assignacions temporals als expresidents del Parlament. I, posteriorment, el 2003 es va aprovar una altra llei que estableix les condicions dels expresidents de la Generalitat. A més, aquesta segona llei, a través de dues disposicions addicionals, també modifica alguns percentatges de la llei del 1988 per equipar les condicions dels expresidents de les dues institucions.

La legislació estableix, principalment, dos tipus de pagaments per a expresidents: l'assignació mensual i la pensió vitalícia. Segons l'article 2 de la llei 6/2003, les persones que hagin exercit de presidents «tenen dret a percebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta».

I l'article 3 de la mateixa llei regula les pensions vitalícies establint que els expresidents quan arriben a l'edat de 65 anys «tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec».

Els percentatges per calcular les assignacions mensuals i les pensions vitalícies per als expresidents de la Generalitat i del Parlament són els mateixos, però la xifra que cobren és diferent ja que el sou de president de la Generalitat és més elevat que el del Parlament.

Dues pensions vitalícies per a expresidents de la Generalitat

Segons les dades del Govern, tres expresidents de la Generalitat van cobrar mensualitats el 2023. Maragall i Mas van percebre 91.941 euros de pensió vitalícia ja que tenen més de 65 anys. En canvi, en el cas de Torra, va rebre 122.588 euros. Una xifra més alta ja que equival al 80% de la retribució del president de la Generalitat en aplicació de l'article 2.

Torra va ser president poc més de dos anys i va deixar de ser-ho al setembre del 2020, en fer-se efectiva la seva inhabilitació per no retirar a temps una pancarta de la façana del Palau de la Generalitat en suport als presos polítics. Per tant, Torra pot cobrar l'assignació mensual fins al 2024 i a partir del 2027, quan compleixi els 65 anys, podrà rebre la pensió vitalícia del 60% del sou.

Els expresidents de la Generalitat que no cobren

Hi ha tres expresidents de la Generalitat que no cobren cap mena de pensió. Jordi Pujol hi va renunciar el 2014 després d'admetre que va tenir diners sense regularitzar durant 34 anys. Per la seva banda, Montilla també hi va renunciar el 2020 quan va es va incorporar a la junta d'accionistes d'Enagás.

Puigdemont, que va marxar a l'exili el 2017 després de l'aplicació del 155 i la suspensió de l'autonomia, no ha cobrat mai com a expresident de la Generalitat. No ha renunciat a ser expresident i té oficina però sí que ha renunciat al salari.

3 expresidents del Parlament i una vídua

Els expresidents Rigol, que va morir el maig passat, Gispert i Forcadell van cobrar 79.999 euros el 2023 de pensió vitalícia. Per la seva banda, la vídua de l'expresident Joan Reventós, Josefa Maria Rovira, va rebre 39.999 euros el 2023 en aplicació de l'article 4 de la llei 2/1988, que estableix que «el cònjuge vidu, no separat legalment, d'un expresident del Parlament amb dret a pensió vitalícia té dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió de jubilació».

Laura Borràs va ser escollida presidenta el març del 2021 i va ser suspesa el juliol de l'any següent. Finalment, l'1 de juny del 2023 la Mesa del Parlament li va retirar l'escó després de ser condemnada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs no ha cobrat res com a expresidenta perquè ella mateixa va fer públic que renunciaria a l'assignació mensual. Segons la llei, tenia dret de cobrar el 80% del sou durant quatre anys.

La llei que s'aplica als expresidents del Parlament és diferent en un aspecte. Per cobrar la pensió vitalícia, en el cas de la cambra catalana, és necessari que hagin exercit un mínim de 2 anys. Una limitació temporal que no existeix per als expresidents de la Generalitat.

En el cas de Roger Torrent, que va ser president del Parlament del gener del 2018 al març del 2021, tampoc va cobrar cap paga el 2023, perquè llavors era conseller d'Empresa i Treball i, segons la llei, l'assignació és incompatible amb ser membre del Govern o alt càrrec.

Pel que fa a l'expresident Ernest Benach, el 2023 no té cap assignació ja que ha esgotat la mensual i encara no ha arribat als 65 per rebre la pensió vitalícia. Els complirà aquest novembre i a partir de llavors podrà cobrar la pensió vitalícia. Benach va ser president de la cambra catalana del 2003 al 2010.

Intents de reformar les pensions dels expresidents del Parlament

El PSC va plantejar eliminar les pensions als expresidents del Parlament. Tant l’assignació que perceben immediatament després de deixar la presidència com la pensió vitalícia a partir dels 65 anys i també la disponible per als seus cònjuges en cas de mort. Però el juny del 2023 la proposta dels socialistes no va ni superar el debat a la totalitat i es va tombar en ple debat sobre si Laura Borràs podria cobrar com a expresidenta del Parlament encara que fos condemnada judicialment.

En canvi, la cambra catalana sí que va admetre a tràmit una proposta dels comuns que apostava per eliminar les pensions a expresidents del Parlament condemnats per corrupció. Però la proposta va acabar decaient en acabar-se la legislatura.