Aigua
La Cimera Social de l'Aigua alerta que la sequera no ha acabat i exigeix transparència al Govern
Les entitats ambientalistes denuncien «conflicte d'interessos» amb els nous nomenaments a l'ACA i Transició Hídrica
La 5a Cimera Social de l'Aigua celebrada al Prat de Llobregat
La 5a Cimera Social de l'Aigua ha alertat que la sequera no ha acabat a Catalunya i ha criticat els plans del Govern per fer-hi front. «Se centra només a buscar maneres de tenir més aigua, en lloc de promoure l'estalvi i reduir-ne el consum», ha avisat el portaveu d'Aigua és Vida, Dante Maschio.
Adverteixen dels impactes que tindran les noves infraestructures de dessalinització sobre el preu de l’aigua i exigeixen «més transparència» al Govern d'Illa per saber com es finançaran les infraestructures per afrontar la sequera i quins impactes ambientals tindran.
«Ens preocupa que s’accelerin obres fora de la fase d’emergència per sequera. S’haurien d’aprovar seguint els tràmits habituals en l’elaboració del nou pla de gestió de l’aigua de l’ACA, que obliga a fer processos de participació i avaluacions d’impacte», comenten.
D’altra banda, lamenten que el Govern hagi anunciat que no hi haurà sancions per incompliment de les restriccions de sequera. «L’única eina que tenim perquè els municipis i activitats econòmiques complissin, ara desapareix», denuncien.
Les organitzacions també adverteixen el conflicte d’interessos en la gestió de l’aigua amb els nomenaments de la DG de Transició Hídrica i de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), persones que anteriorment ocupaven càrrecs importants a la multinacional AGBAR-VEOLIA.
Segons les entitats, això podria ocasionar que els interessos privats d'AGBAR tinguin influència en les decisions del regulador públic i el Departament, posant en perill l’interès general pel qual ha de vetllar l’administració.
Les organitzacions apunten alguns projectes d'urbanisme massiu i grans infraestructures que hi ha sobre la taula, com el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que contempla la construcció de 217.000 nous habitatges, i l’ampliació de l'aeroport del Prat. Segons les organitzacions, augmentarien de manera desmesurada la demanda d’aigua i suposarien un greu impacte ecològic sobre ecosistemes ja fortament pressionats.
«Molts d’aquests habitatges es planifiquen en zones inundables, igual que l’aeroport, i això no té cap sentit davant l’emergència climàtica. Tots aquests projectes, com també els rècords de turistes d'aquest 2024, són una mostra més que el model no canvia», denuncien.
Les propostes posen l’accent en la gestió de la demanda d’aigua, en comptes de centrar-se a posar més aigua al sistema. Tot i que reconeixen que les infraestructures de dessalinització i regeneració són necessàries en contextos específics, creuen que primer caldria avaluar, conca per conca, quins usos insostenibles de l’aigua cal replantejar.
També aposten per solucions locals i descentralitzades, com l’aprofitament d’aigua pluvial i grisa en origen, millorar l’eficiència de les xarxes reduint la pressió i reparant fuites, i renaturalitzar rius i ecosistemes, que poden ajudar a reduir els impactes de les riuades.
Les entitats conclouen destacant que Catalunya necessita un canvi de rumb cap a una gestió de l’aigua «pública, democràtica i més justa, que prioritzi les necessitats ambientals i el benestar de la ciutadania per sobre dels interessos particulars». «Continuem aplicant les mateixes restriccions injustes, subvencionant el turisme i imputant a la tarifa domèstica els costos d’un model econòmic insostenible», lamenten.