Els ansiolítics sumen més de mig milió de receptes mensuals, i l’ús en dones duplica el dels homes

Els ansiolítics sumen més de mig milió de receptes mensuals i més de 5,5 milions de receptes entre el gener i l’octubre d’aquest any, segons dades del Servei Català de la Salut analitzades per l’ACN. En els deu primers mesos del 2024, el sistema públic en va registrar 5.577.239, un 3,2% menys que en el mateix període de l’any anterior. 

La tendència és lleugerament a la baixa des del 2021, quan les farmàcies en van dispensar prop de 5,9 milions. L’ús dels medicaments de la família de Diazepam en dones és de 3,8 milions de receptes en els primers deu mesos de l’any, més del doble que en el cas dels homes (1,8 milions). Metges de família consultats demanen més «temps» per a cada pacient a consulta i més recursos psicològics a la primària.

La metgessa de família i vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Sònia Miravet, constata una «manca de recursos» i de professionals a la primària que fa que augmenti la llista d’espera per aconseguir una visita amb un psicòleg o psiquiatra. 

D’aquesta manera, també incrementa el temps per obtenir «un recurs no farmacològic» per tractar la patologia, cosa que tendeix, al seu torn, a més receptes de medicaments contra l’ansietat o l’insomni. Miravet aplaudeix figures recents a l’atenció primària com el referent de benestar emocional, amb intervencions individuals o grupals per treballar la reducció de l’estrès. «Si treballem en equip, es fa més fàcil abordar la situació», diu, afegint que «és molt important treballar en la prevenció i la promoció d’hàbits saludables».

Els ansiolítics, és a dir, els fàrmacs de la família N05B, sumen més de mig milió de receptes a farmàcies facturades al CatSalut cada mes de manera sostinguda, segons les mateixes dades. Formen la setena família de medicaments més dispensada en un rànquing liderat pels analgèsics com Gelocatil i altres fàrmacs que contenen Paracetamol. 

Els agents modificadors dels lípids, que entre d’altres poden servir per controlar els nivells de colesterol, són la segona família farmacològica més popular, seguida dels antidepressius i els agents contra l’úlcera pèptica i el reflux, com Omeprazol. Els fàrmacs hipoglucemiants, excloent les insulines, que inclouen medicaments per a diabètics com Ozempic –que s’ha estès per perdre pes–, també estan per davant dels ansiolítics, així com els preparats per prevenir la trombosi.

El mes d’octubre d’aquest any es van receptar 573.677 unitats d’ansiolítics, unes 70 per cada 1.000 habitants, cosa que representa un increment de pràcticament 50.000 respecte el mes anterior. Això no obstant, la tendència és lleugerament a la baixa des de la covid: l’any 2020, l’ús dels fàrmacs va créixer un 2,4% fins gairebé els 5,8 milions d’unitats de gener a octubre, i l’any següent un nou augment del 2,2% va deixar la xifra al llindar dels 5,9 milions en el mateix període. Des de llavors, les dispensacions d’aquests medicaments han anat tornant a nivells prepandèmics.

La metgessa de família i vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Sònia Miravet, creu que en els últims anys hi ha més prevalença de patologies relacionades amb la salut mental ja que «no estan tan estigmatitzades» i hi ha «més conscienciació» i això, de retruc, porta un augment dels ansiolítics. 

No obstant, afirma que s’haurien d’intentar reduir les prescripcions, i fa èmfasi en la necessitat de la prevenció dels problemes de salut mental i en dotar recursos perquè la població pugui afrontar les situacions difícils sense fàrmacs. En aquest sentit, advoca per un major accés a tractaments amb psicologia.

Tant ella com el també metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Jordi Mestres, reivindiquen poder dedicar més estona als pacients a consulta. Segons ell, «tenir temps de poder explorar la persona i preguntar» és prioritari per evitar una «sobremedicació», forçada pel poc temps i per la «resposta immediata» que alguns usuaris esperen, en paraules de Miravet.

Ús «inadequat» de les benzodiazepines, a l’alça

Dades difoses per la Central de Resultats del Departament de Salut i l’AQuAS a finals del mes passat apuntaven que l’ús inadequat a l’atenció primària de benzodiazepines –les substàncies que s’empren per aquest tipus de medicaments– en pacients amb ansietat havia pujat un 14% el 2023 respecte al 2022.

Mestres explica que un cas típic d’inadequació és prendre el fàrmac «més temps del que es recomanaria», ja que generen tolerància i dependència, cosa que pot «cronificar-ne l’ús». El metge explica que alguns pacients poden portar cinc, deu o quinze anys prenent-se la medicació i al final «no els acaba de servir» perquè «la dosi que prenen ja no els serveix». 

«El primer és plantejar si realment val la pena posar-la o no, i si l’hem de posar, pactar molt bé els tempos», explica, afegint que s’ha de garantir que se li podrà fer un seguiment al CAP. Una circumstància que, si no és possible, ha de fer repensar la recepta. «Hem d’estar molt segurs quan prescrivim aquest fàrmac», expressa, emfatitzant la importància de tenir un professional de referència «que sempre és el mateix».

Una de les indicacions d’ansiolítics és l’insomni i, segons Mestres, «és necessari donar aquests medicaments perquè es pugui dormir», però alhora generen dependència. Quan es retiri el fàrmac, la persona «notarà que té el mono de la pastilla», i té el risc de dormir pitjor que abans de la primera prescripció. 

Segons ell, els problemes econòmics, laborals, de parella o d’altres com el dol poden dur a quadres d’ansietat, però de vegades cal «parar» i tractar de resoldre’ls fora de l’àmbit farmacològic. «Hem de ser capaços d’intentar ajudar sense fer més mal», afegeix, en referència a les possibles dependències dels ansiolítics.

La doctora Miravet també creu que la prescripció és «la resposta ràpida per poder conciliar el son», però pot portar a «un abús»; si el motiu de l’insomni són factors com l’estrès, el problema que el causa «s’ha de resoldre de base» més enllà de la medicació amb, per exemple, una bona higiene del son. 

Així, situacions de processos naturals de la vida com el dol podrien tractar-se amb «altres teràpies, més psicològiques, o amb altres acompanyaments», ja que, segons ella, els ansiolítics no s’haurien de prendre més enllà de les quatre setmanes. Si un pacient en pren durant molt temps, «no es pot retirar de cop» el medicament, sinó que s’ha de fer «una pauta molt progressiva».

Les dones, més propenses a demanar ajuda per salut mental

Els més de 5,5 milions de prescripcions d’ansiolítics aquest any han estat distribuïdes de manera desigual per gèneres: les dones en sumen 3,75 milions, gairebé un 68% del total, mentre que els homes n’han rebut 1,78 milions, menys de la meitat, un 32% del conjunt de la ciutadania.

Els dos facultatius consultats per l’ACN coincideixen a destacar que «la dona sempre ha tingut més tendència a parlar i a obrir-se més sobre els trastorns de salut mental», en paraules de la doctora Miravet. La representant del CoMB creu que més consultes als CAP porten a més receptes, confirmant que les dones «no tenen tanta resistència» a parlar de situacions d’ansietat, estrès o de son. 

El doctor Mestres afegeix que «no és que estiguin pitjor», sinó que «tenen més facilitat» per demanar ajuda, mentre que «entre els homes hi ha més consum de tòxics per refugiar-se» dels problemes de salut mental. A més, creu que hi ha cert «biaix de gènere» per la tendència de pensar que les patologies de les dones són d’ansietat o nervis quan potser hi ha altres factors.

Necessitat de pedagogia sobre el son més entretallat entre la gent gran

Les dades també mostren que les prescripcions són més comuns a més edat. Les persones d’entre 60 i 64 anys són les receptores de més ansiolítics, amb 61.409 el mes d’octubre –amb una ràtio de 123 per cada 1.000 habitants–, però tenint en compte el pes de cada franja d’edat, les edats més avançades són les més consumidores dels fàrmacs. Entre els ciutadans de més de 70 anys, les prescripcions aquest octubre han arribat a més de 150 per cada 1.000 habitants, més del doble que la mitjana.

La vicesecretària del CoMB alerta que la gent gran té un son diferent del que tenia anys enrere, «més fraccionat» i que cal educació perquè en siguin conscients, de vegades més que pastilles per a l’insomni. «Hi ha aquesta tendència de dir que necessitem que la gent dormi, i el que s’ha d’explicar és que potser no dormiran tant», afegeix Mestres. 

Segons ell, en alguns casos «entra dins del normal» que tinguin menys son o més trossejat que quan eren més joves. Sònia Miravet afegeix que, en gent gran, les benzodiazepines poden generar efectes secundaris com descoordinació de la marxa, problemes de memòria o caigudes.

Per territoris, la Catalunya Central és la regió sanitària amb una ràtio més alta de prescripcions, amb 100 per cada 1.000 habitants el mes d’octubre, una xifra que se situa al voltant de les 80 en el cas de les Terres de l’Ebre i el Penedès, i prop de les 75 a les regions de Lleida i Alt Pirineu i Aran. Mentre que la mitjana catalana és d’unes 70 receptes, la de Girona, Barcelona ciutat i tant el nord com el sud de la seva àrea metropolitana se situen en unes 65.