Catalunya incorporarà prestacions d’odontologia pública a persones grans i vulnerables

La Generalitat té previst ampliar la prestació pública de salut bucodental a grups de persones considerades com a vulnerables per renda i edat al llarg de 2025 a fi de reduir les desigualtats, de manera que un somriure no sigui indicatiu del nivell socieconómico.

«Jo crec que quan un veu el somriure d’una persona de 70 anys d’alguna forma identifica una mica la seva biografia», ha assenyalat en declaracions EFE la consellera de Salut, Olga Pané.

Segons el seu parer, la salut bucodental és una prestació que «majoritàriament» té una cobertura de clíniques privades, l’accés de la qual està determinat pel nivell de renda.

«Hi ha molta gent que no pot accedir a conservar les seves peces dentals o a substituir-les», pel que la Generalitat es planteja «incorporar al sector públic prestacions que avui dia estan en el camp privat».

És un pla que ja s’ha iniciat de forma progressiva en els últims mesos de 2024, amb la incorporació d’un primer grup de persones amb discapacitat intel·lectual i en extremitats superiors, mentre s’ofereix també a les presons.

El següent pas, ha detallat Pané, és «anar incorporant grups vulnerables per renda i per edat, que puguin anar accedint progressivament a aquest tipus de prestacions.»

Això sí, la consellera ha explicat que es destinaran uns 10 milions d’euros que ha alertat que no es podran executar si no s’aproven uns nous pressupostos per al 2025, ja que es tracta d’una iniciativa nova que difícilment es pot desplegar amb la pròrroga dels actuals.

De moment, el Govern de Salvador Illa començarà el nou any sense nous pressupostos i sense un calendari clar per aprovar-los: l’executiu encara no ha presentat el projecte davant del Parlament a l’espera de poder acordar els números amb els seus socis prioritaris, els Comuns i ERC.

En cas de poder desplegar-se el pla bucodental el 2025 i successius anys, cada vegada la població atesa serà més gran i s’haurà d’assegurar que existeixen prou equipaments per atendre la demanda, per a la qual cosa també es col·laborarà amb altres administracions, com les diputacions.

Concerts amb clíniques privades

Pané ha subratllat que un dels principals reptes és la falta de consultes odontològiques en els centres de primària, per la qual cosa no descarta que es pugui recórrer a centres privats que facin el servei per al sistema públic, mitjançant concerts.

Primer, Salut estudiarà quins centres de primària tenen ja consultes odontològiques i quina possibilitat d’ampliació existeix en els centres que no tenen, per poder incorporar-les.

«On no sigui possible ampliar, òbviament haurem de mirar si en l’entorn de la comunitat hi ha dispositius que facin atenció bucodental», que poden ser concertats.

La salut mental

Un altre dels eixos claus d’actuació de la legislatura és la salut mental, per a la qual es destinaran 20 milions d’euros el 2025, un import que en aquest cas no està condicionat a l’aprovació d’uns nous pressupostos.

Una de les actuacions serà reforçar els Centres de Salud Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), als que Pané preveu destinar més recursos, encara que també vol que canviïn la manera d’operar.

L’objectiu és que no només tractin els casos que reben derivats de l’atenció primària o les escoles, sinó que surtin a la comunitat a buscar nous pacients.

«Voldríem que sortissin del centre, que fossin a la comunitat a identificar problemes, que fossin a les escoles i podrien ajudar als mestres a detectar i manejar aquests problemes», ha afegit.

Conscient que les xarxes socials i les pantalles han contribuït a l’augment de problemes de salut mental entre els joves, Pané ha apostat per fer una reflexió del conjunt de la societat.

«Crec que això no només s’ha de focalitzar en els nens, sinó que té a veure amb tota la societat; hem de fer una reflexió de l’ús que estem fent dels mòbils i del que transmetem als nens petits i a les generacions futures», ha reflexionat.