Ordeig estén la mà als pagesos per dialogar: «Compartim el gruix de les demandes»

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, estén la mà als pagesos per parlar «en qualsevol moment» de les seves demandes. En una entrevista amb l’ACN coincidint amb la convocatòria de noves protestes de la pagesia un any després de les marxes històriques del 6-F, Ordeig diu que més del 90% de les demandes del Gremi de la Pagesia «són compartides» pel Govern i també per sindicats agraris com Unió de Pagesos o JARC, que no participen de les marxes. 

«Si ens deixen més temps, aquest país viurà un abans i un després en la mirada cap al sector agroalimentari», afirma Ordeig, que nega que demani «un xec en blanc» per al Govern. «En 5 mesos no podem resoldre demandes històriques, però n’hem desencallat», diu.

El conseller assegura que aquest «és el govern dels agricultors i ramaders», i defensa que en el temps que porta al càrrec han fet «accions decidides i concretes per demostrar-ho». «Farem el que faci falta per defensar el sector agroalimentari, per defensar el sector primari, perquè ens ho creiem», assenyala.

«Hi ha diferents maneres de demostrar l’opinió o la reivindicació, jo ho faig des d’aquí, d’altres organitzacions agràries no seran a la protesta, però comparteixen gran part de les demandes, així que no ens hem de desviar de l’objectiu: aquí no va de si vas o no vas a les protestes, sinó d’on volem arribar», destaca.

«No hi ha una discrepància de país, de model agrari, podem discrepar en algunes coses, però tots defensem el sector i tenim clar que si desapareixen els agricultors, això no funcionarà», insisteix el conseller. «Això només ho arreglarem parlant i anant a una», afegeix.

Ordeig diu tenir el «màxim respecte per les protestes», i assegura que està disposat a parlar amb «tot aquell que vulgui aportar». «Mà estesa per parlar ahir, avui i demà. Sempre, en qualsevol circumstància i en qualsevol moment», defensa Ordeig.

En tot cas, diu que el seu «consell» al sector és que «la reivindicació vagi acompanyada de treball a la taula» de negociació, tot i que no veu necessari que el Gremi entri, sí o sí, a la Taula Agrària.

En aquest sentit, diu ser un «ferm defensor de concretar propostes» per «anar avançant». «Menys papers, més actuació, més gestió de territori, tant pel que fa a boscos, com de fauna salvatge o cinegètica, com en les lleres dels rius», apunta, assenyalant que les respostes administratives també «han d’anar més de pressa».

Amb tot, també demana «posar les coses al seu lloc». «Hi ha temes que no depenen de nosaltres», assegura, recordant que el canvi climàtic ha posat a tothom «entre l’espasa i la paret». «És molt important entendre el món que ens ha tocat viure, el més canviant i complex de la història», apunta.

Cinc mesos desencallant «demandes històriques»

Tal com ja va fer en la carta enviada al Gremi de la Pagesia, el conseller Ordeig reitera que en cinc mesos no es pot fer la feina que no s’ha fet en deu anys, però així i tot defensa que han aconseguit desencallar «demandes històriques».

Així, en l’entrevista a l’ACN fa referència al reg del pantà dels Guiamets, a què en dos mesos començaran les obres de la connexió del Garrigues Sud amb Margalef o també la redacció del Pla de Regadius després d’estar quatre anys sense. 

En aquest sentit, també remarca l’inici de les reunions de treball amb el Ministeri d’Agricultura per impulsar la modernització del «gran canal de Catalunya», el canal d’Urgell, i també parla de la feina que s’està fent per buscar una solució amb el pantà de Riudecanyes.

En relació a les demandes per defensar el producte de proximitat, Ordeig fa referència a la formació que es començarà a impartir a les escoles en aquest sentit. En matèria de fauna salvatge, Ordeig parla del «descontrol» de la fauna cinegètica i destaca que han de ser capaços de mobilitzar els recursos que faci falta per actuar. 

Així, assegura que hi ha hagut un «record de captures» de conills a Ponent i que es va fer una reunió el passat 13 de gener per coordinar l’emergència. El conseller constata que «és insuficient» però afirma que cal anar cap aquí. A més, afegeix que s’ha aconseguit una línia de subvencions de 6 milions d’euros per protectors per als arbres i pels cultius.

El conseller també remarca que van entrar a Govern a l’agost i que al desembre ja s’havia desplegat un primer paquet de 67 milions de suport a l’agricultura catalana derivat per la sequera i que recentment s’han pagat 13 milions per ajudes a comunitats de regants afectades per les restriccions. 

Així mateix, posa de manifest que fa poques setmanes s’han pagat 17 milions als afectats per les gelades que estaven pendents de 2022. Segons Ordeig, això representa que estan assumint els «compromisos de l’anterior Govern amb continuïtat institucional» d’aquelles coses que s’han fet bé i aquelles altres que no «es van plantejar prou bé».

A Brussel·les, 13 anys després

Òscar Ordeig fa valdre que 13 anys després un conseller d’Agricultura ha anat «allà on es decideixen la gran part de les polítiques agràries, pesqueres i ramaderes de casa nostra». Es refereix a l’acompanyament que va fer al ministre d’Agricultura a la conferència d’Agricultura i Pesca de Brussel·les.

El conseller remarca que no va anar només a acompanyar el ministre sinó que es va fer una «agenda de reunions» amb tots els agents econòmics, socials i polítics que puguin tenir una influència directa o indirecta amb els interessos del país. Per això, defensa que el Govern «estarà allà on faci falta, empenyent a qui faci falta, i amb la comprensió, però contundència que convingui per defensar els nostres interessos».

D’aquesta manera, Ordeig apostar per «sortir» de la mà dels agricultors, les organitzacions i les empreses agroalimentàries i fer força per buscar complicitats, ja que hi ha 27 països a la UE i això representa que «no estem sols» en un marc molt divers i complex. El conseller remarca que l’agricultura és el 15% del PIB de Catalunya i això és motiu de més per anar «tots a l’una: públic, privat, Europa, Madrid i Catalunya» amb un projecte clar.

Rebutja valorar dimissions

El Gremi de la Pagesia ha demanat la dimissió del secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i en resposta a aquesta demanda Ordeig explica que el Govern es compromet a fer «el que faci falta», amb el president Illa al capdavant, per defensar el sector. Amb tot, matisa que si cal ajustar i millorar «alguns procediments interns, algunes posicions determinades en temes concrets» es farà, però no s’entrarà en «segons quines demandes», en referència a la dimissió.

El conseller aposta per escoltar i treballar pel futur del sector i apunta que el conjunt del Govern ha de donar una imatge de «coherència i d’idees clares» revisant en tot cas si en algun moment, alguna decisió, no s’ha ajustat prou bé a les expectatives del sector.