El Suprem confirma els 4 anys i mig de presó per a Borràs pel fraccionament de contractes a la ILC

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 4 anys i mig de presó, 13 anys d'inhabilitació i 36.000 euros de multa a l'expresidenta del Parlament Laura Borràs per prevaricació i falsedat documental, en adjudicar de forma irregular a un conegut, mitjançant 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, l’elaboració de diversos webs de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va dirigir entre el 2013 i el 2018. 

A més, el tribunal, d'acord amb la fiscalia, rebutja la petició d’aplicar-li la llei d'amnistia, ja que els fets provats no tenen cap relació amb el procés independentista català, segons el tribunal. Tampoc accepta l'indult parcial com proposava el TSJC.

La sala penal desestima íntegrament el recurs de cassació de Borràs en què, entre altres motius, qüestionava la proporcionalitat de la pena imposada i es basava en el fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va proposar en la seva sentència un indult parcial per deixar en dos anys la pena de presó, i en el vot particular discrepant d'una magistrada del tribunal que demanava una pena inferior. El Suprem rebutja aquests arguments i considera «proporcionada la pena imposada perquè els fets provats s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que han de primer en l’actuació de l'administració pública. Emmarcats els fets en la corrupció, és difícil atendre la consideració que la recurrent expressa».

La sentència afirma que la conducta típica en els delictes de corrupció se centra en l'obtenció de llocs de feina dins de l'administració pública, directament o mitjançant influències, per delinquir, per obtenir avantatges patrimonials, per desmantellar l'Estat, o per apropiar-se del patrimoni de l'Estat. «De vegades, des d'aquesta ocupació, directa o indirecta, s'utilitza el lloc estatal per extorsionar persones, físiques o jurídiques, o per assegurar-se l'adjudicació de contractes, propiciant situar-se als dos costats de la contractació, com a Estat i com a adjudicatari de la concessió o del contracte, alterant les condicions de la lliure concurrència. Són imaginables moltes maneres d'actuar, assegurant-se l'enriquiment personal i els favors del poder, des de dins o a través de persones interposades», subratllen els magistrats.

El tribunal explica que la reacció dels codis penals ha consistit en la tipificació de noves figures penals i juntament amb les clàssiques de prevaricació, suborn i malversació han sorgit noves figures típiques com el tràfic d'influències o el frau a l'administració, entre altres, «dirigides a reprimir conductes antisocials en què la lesió a la ciutadania és molt superior que la que es deriva del cost patrimonial conseqüent a un enriquiment il·lícit, ja que es posen en qüestió aspectes bàsics de l'ordenació social com els principis de transparència, d'igualtat d'oportunitats, d'objectivitat en l'exercici de la funció pública i, per tant, el funcionament mateix del sistema democràtic, que es qüestiona amb els comportaments en què el sistema de poder és utilitzat per a l'enriquiment d'uns quants en detriment de la ciutadania».

La sentència, dictada per unanimitat i ponència del president en funcions de la sala segona, Andrés Martínez Arrieta, conclou que des de la perspectiva exposada, l'al·legat de la recurrent «és difícilment atendible, atesa l'entitat del dany produït, perquè no només s'ha produït un trencament patrimonial, a l'Estat o a tercers concurrents, sinó també un dany a les normes de convivència i d’ordenació social per part d’un funcionari públic obligat a observar les exigències de lʻEstat de dret».

No aplicable la llei d'amnistia

Borràs al·legava per considerar que li havia de ser aplicada l'amnistia que en la seva persona concorre un «perfil netament independentista» i que va desenvolupar la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes «en el marc d'un govern amb vocació netament processista». El Suprem contesta que «ni el perfil, ni el desenvolupament d'una acció de govern, en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s'emmarca en un context del denominat procés independentista català».

Afegeix la sentència que el fet provat fa referència una contractació administrativa per facilitar una adjudicació directa a una persona obviant la normativa prevista per evitar la corrupció i assegurar la transparència i la igualtat dels possibles licitadors. Per al Suprem, en cap dels apartats de la llei d'amnistia no es pot enquadrar la conducta de Borràs, «a excepció de la consideració de l'existència d'un perfil intensament independentista, que remet a una consideració pròpia d'un dret penal d'autor i no un dret penal d'actes, que és el que reflecteix el fet provat, en què es refereix una conducta tipificada com a delicte».

La sala desestima també la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, i destaca que la inobservança de les exigències per a la contractació, el fraccionament dels treballs realitzats i les quantitats facturades amb incompliment de la normativa aplicable, s'ha declarat pel TSJC a partir de la constatació documental, els correus electrònics dels quals resulta l'assumpció per part de la recurrent d’aquesta contractació, les declaracions de l’informàtic beneficiat i els testimonis dels funcionaris de la ILC.

En síntesi, els fets provats recullen que Laura Borràs, quan era directora de la ILC, entre el 2013 i el 2018, va rebre l'encàrrec d'elaborar un portal web de referència de les lletres catalanes. Per això, va encomanar la seva creació, desenvolupament i manteniment a un conegut seu, malgrat saber que en fer-ho prescindia del procediment administratiu de contractació preceptiu i les exigències que comportava la lliure concurrència i preu. Durant una reunió de la junta de govern de la Institució en què es va abordar l'assumpte, no va informar que el portal ja havia estat adjudicat. En ser advertida pels funcionaris del tràmit legal que calia seguir, va decidir simular l'adjudicació dels treballs ja encarregats, seguint la tramitació administrativa prevista per als contractes menors, i va abonar, mitjançant una persona interposada, l'import dels treballs realitzats. El valor dels 18 contractes va pujar a 335.700 euros.

Per això va ser condemnada pel TSJC a quatre anys i mig de presó, quatre d’inhabilitació i 36.080 euros de multa per un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, i a nou anys d’inhabilitació per prevaricació administrativa. El mateix TSJC va proposar l’indult parcial de Borràs per rebaixar-li la pena de presó a dos anys, cosa que la fiscalia va acceptar durant la vista del recurs al Suprem però que l’alt tribunal espanyol no ha admès.

La sentència del TSJC també va condemnar dues persones més, una a la qual se li va adjudicar el contracte i una altra l'administrador d'una empresa informàtica. Van ser considerats cooperadors necessaris del delicte continuat de falsedat en document oficial i autors d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil, amb l'atenuant de confessió, per la qual cosa se'ls van imposar 2 anys de presó i 1 any i 2 mesos respectivament. Cap dels dos va recórrer la condemna davant el Tribunal Suprem.