Llarena reclama Puigdemont per corrupció en l'euroordre de detenció
Aquesta estratègia permetria una extradició més ràpida
El Suprem no decidirà aquest dimarts sobre els recursos de Sànchez i Forn per sortir en llibertat
A l'euroordre de detenció dictada pel jutge del Suprem el divendres, el jutge Pablo Llarena demana que es detingui Carles Puigdemont i s'entregui a Espanya pels delictes de rebel·lió i malversació. En aquest tipus d'ordres a nivell europeu, s'inclou un llistat de 32 delictes reconeguts a tots els països membre que fan que les entregues dels reclamats siguin més ràpides. Cap dels dos delictes –ni rebel·lió ni malversació- està inclòs en aquest llistat però, tanmateix, el jutge del Suprem considera que la malversació es pot equiparar al delicte de corrupció, que sí està inclòs en aquests 30 supòsits. Per això, ha reclamat a les autoritats alemanyes que entreguin Puigdemont per un delicte de corrupció. En el cas de la rebel·lió, però, aquest delicte no està inclòs al llistat ni tampoc apareix amb aquest nom al codi penal alemany. Per això, Llarena ha enviat un relat detallat dels fets que fonamentarien la rebel·lió i el jutge alemany ara ha d'estudiar si són constitutius d'un delicte anàleg en el seu codi penal (com el d'alta traïció). Si finalment la justícia alemanya no acorda entregar Puigdemont per rebel·lió i només ho fes per malversació (corrupció), l'entrega seria molt més ràpida. Ara bé, això suposaria que només podria ser jutjat a Espanya per malversació i no per rebel·lió, tal i com pretenia el Suprem.
Quan el jutge Llarena va emetre les euroordres per detenir Puigdemont, va reclamar que fos entregat a la justícia espanyola pels delictes de rebel·lió i malversació. Són els delictes pels quals està processat al Suprem i pels qual el jutge Llarena el vol dur a judici.
En les euroordres, sempre s'adjunta un annex amb un llistat de 32 delictes que permeten una extradició més ràpida entre els països membre. El jutge pot marcar alguna d'aquestes caselles si coincideix amb el delicte pel qual reclama una persona. Entre aquests, no hi ha ni malversació ni rebel·lió. Tanmateix, el jutge considera que la malversació coincideix amb la casella de corrupció i, per això, la marca.
En el cas de Puigdemont, però, també el reclama per rebel·lió. Com que aquest delicte no està inclòs en el llistat, cal obrir el que s'anomena un procés de doble incriminació. La justícia espanyola ha de justificar el delicte de rebel·lió amb fets i l'alemanya haurà de determinar si coincideix amb algun dels delictes del seu codi penal. En el cas de la rebel·lió, podria coincidir amb el delicte d'alta traïció, que al país germànic comporta penes d'entre 10 anys i cadena perpètua.
Aquest procediment és molt més lent. Per tant, haurà de ser la justícia alemanya la que decideixi si lliura Puigdemont a través del procediment automàtic i, per tant, només per malversació. O obre el procediment de la doble incriminació per estudiar també si hi ha hagut rebel·lió.
Una estratègia que ja va fer Lamela
Aquesta és la mateixa estratègia que va seguir la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va ser la primera en emetre les euroodres quan el 2 de novembre Puigdemont i d'altres membres del seu govern no van comparèixer. En aquell cas, però, la fiscalia belga va rebutjar activar el tràmit d'entrega ràpida. Va ser llavors el jutge del Suprem, Pablo Llarena, qui va desactivar les euroordres quan la causa va passar a les seves mans. Ho va fer, precisament, davant el temor que Puigdemont pogués ser lliurat a la justícia espanyola per malversació i no per rebel·lió.