El govern espanyol rebaixa la xifra d'agents ferits l'1-O de 431 a 111
En la informació que han enviat als tribunals recullen que deu agents van estar de baixa per les lesions
Citen a declarar els primers agents de la policia espanyola per l'1-O
El govern espanyol ha rebaixat la xifra d'agents ferits l'1-O de 431 a 111. Així ho posa de manifest una resposta per escrit de l'executiu de Mariano Rajoy a una pregunta formulada pel senador d'HB-Bildu, Jon Iñarritu. El senador demanava que s'especifiqués el nombre de ferits, els motius i les lesions que figuraven als informes mèdics. En aquesta mateixa resposta, el govern espanyol reconeix que l'endemà del referèndum, el 2 d'octubre, el Ministeri de l'Interior xifrava en 431 el nombre d'agents «ferits de diversa consideració». En canvi, a la resposta –que data de 22 de març- rebaixa la xifra fins als 111 «contusionats». A més, apunta que deu d'ells van haver d'agafar la baixa. El govern informa que aquestes xifres s'han posat ja en coneixement dels tribunals i especifica la ubicació dels afectats.
El mateix dia del referèndum, l'Estat comunicava que 33 agents havien estat ferits. L'endemà, el Ministeri de l'Interior elevava la xifra a 431. En canvi, quasi mig any més tard, ha comunicat als tribunals una xifra substancialment menor.
En la resposta parlamentària al senador Iñarritu, el govern espanyol reconeix que hi va haver 111 policies «contusionats». A banda d'això, informa que el Servei Català de la Salut va emetre un informe sobre les persones ateses pels «incidents» de l'1-O, i diu que consten 11 atencions a agents espanyols i també a un mosso d'esquadra.
En l'informe, també s'especifica la ubicació dels agents atesos mèdicament: 52 a la demarcació de Barcelona, 13 a Tarragona, 33 a Lleida i 13 a Girona. D'aquests agents només 10 van causar baixa per les seves lesions.
Mas acusa el govern espanyol de «fer gal·la de la seva prepotència»
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha qualificat com «una vergonya més» que el govern espanyol, aprofitant l'aplicació del 155, hagi sumat la Generalitat en la demanda contra ell i diversos exconsellers i exalts càrrecs del seu Govern al Tribunal de Comptes amb motiu de la celebració de la consulta del 9-N. «El govern espanyol, abusant del seu poder i fent gala de la seva prepotència, obliga la Generalitat a fer allò que va decidir no fer mesos enrere», ha lamentat l'expresident. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució -i a les quals també s'hi va adherir la Fiscalia- en considerar que no calia exigir responsabilitats.
Arran d'aquest cas, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Joaquim Homs han hagut de dipositar 5,2 MEUR de fiança, que és la quantitat que el tribunal sospita que es va destinar a finançar la consulta. Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR i, per arribar a la quantitat total, el tribunal els va permetre aportar immobles de la seva propietat.