El Suprem permetrà que els acusats portin llaços grocs a la sala i rebutja una petició de Vox de retirar-los

El tribunal del judici de l'1-O permetrà que els 12 acusats portin llaços grocs a la sala de vistes durant les sessions del Tribunal Suprem. Aquest és el criteri fixat i que ha explicat el president del tribunal, Manuel Marchena, després d'una petició de l'acusació popular, exercida per Vox, perquè no es permetés aquest símbol a al sala durant el judici. Marchena ha citat doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans per justificar la decisió, en concret dues sentències contra Bòsnia i contra Bèlgica de desembre del 2017 i setembre del 2018 en què els dos països van ser condemnats «per no permetre l'ús de símbols que van ser considerats pel tribunal com a religiosos».

Marchena ha dit que el Conveni de Roma dona el mateix rang als símbols religiosos que als ideològics i que per això no posaran «cap obstacle» als llaços grocs. Tant en la primera com en la segona sessió, l'únic acusat que portava llaç groc era Jordi Sànchez.

L'advocat i vicesecretari jurídic de Vox, Pedro Fernández, ha començat la seva intervenció durant el tràmit de qüestions prèvies reclamant que es prohibeixi l'ús dels llaços grups a la sala, ja que considera que és un símbol que té una «càrrega política indubtable».

Pel que fa als advocats, Marchena ha deixat clar que en el seu cas hauran de seguir el que estableix l'Estatut General de l'Advocacia i que, per tant, hauran d'anar a les sessions vestits amb toga «sense distintiu de cap classe excepte el col·legial». De fet, ha volgut remarcar que «no té cap queixa sobre la uniformitat dels lletrats» en els dos primers dies de sessió.

El president del tribunal ha aclarit aquest criteri durant la intervenció de Vox durant el tràmit de les qüestions prèvies. En resposta a les defenses, l'advocat Pedro Fernández ha remarcat que les acusacions «són lliures per qualificar jurídicament els fets com consideri» i que «la interlocutòria de processament no pot condicionar els tipus delictius». Ho ha dit en resposta a l'advocada Judit Gené, representant de Meritxell Borràs, que aquest dimarts va qüestionar que Vox pogués acusar-la d'organització criminal segons el que s'estableix en la interlocutòria de processament del jutge instructor Pablo Llarena.

A més, Fernández ha afegit que «la llibertat d'expressió està sotmesa als límits que imposa la integritat territorial». «Tot intent encaminat a acabar amb la integritat territorial d'un país és incompatible amb els principis de la Carta de les Nacions Unides», ha reblat.